Diari digital d'Andorra Bondia
Gumí assumeix la direcció artística de l'ONCA en substitució de Gerard Claret.
Gumí assumeix la direcció artística de l'ONCA en substitució de Gerard Claret.

Albert Gumí, director artístic de l'ONCA: “Som una formació de cambra, però un projecte simfònic a l’any és viable”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jean-Luc Herbert

Fa dues temporades que exerceix, però amb la jubilació de Gerard Claret, consumada al desembre, el clarinetista i director català n’assumeix les regnes en solitari i amb el repte d’adaptar la formació als nous temps. Com? De moment, queda clar el gir cap a casa de la formació, bolcada en els artistes del país i dirigida específicament al públic nacional. Si la Covid ens deixa, és clar.

El comiat de Gerard Claret va ser molt discret. Massa i tot, diria.
Havíem previst un comiat a finals d’any, però hem d’entendre la situació en què estem. I quan sigui possible, tindrà el que es mereix. Al Gerard només podem tenir-li un grandíssim agraïment, pel que ha fet al llarg d’aquests anys, pel traspàs fàcil que ha propiciat i per les maneres elegants com l’ha gestionat.  

Potser pel canvi de direcció, potser per la situació sanitària, potser per tot plegat, sembla haver imprès un gir diguem localista a l’activitat de l’ONCA.
Què és una orquestra nacional? En la meva opinió, una eina al servei de la cultura i les persones d’un país. Aquesta orquestra ha de representar el nivell del país. Com? Donant entrada al màxim nombre possible de músics de casa.

Això, implicava liquidar tres lustres de col·laboració amb el Palau de la Música?
No hi ha cap orquestra nacional que faci els seus cicles a fora del seu país. L’Orquestra Nacional de Catalunya no té cicles a Madrid, la d’Espanya no en té ni tan sols a Barcelona, i la Berliner no en té a París. L’ONCA ha de tenir els seus cicles a Andorra i ha de fer gires a l’exterior, però no només a un espai, hem d’anar a Barcelona, a Madrid, a Brussel·les, a Milà... On sigui.

Però tampoc està previst.
La situació sanitària ara mateix no ho permet, com s’ha d’entendre, però n’hi haurà. Una orquestra nacional ha de ser una eina al servei de la cultura del país, i ha de servir també per exportar la nostra manera de treballar i el nostre patrimoni musical. També és essencial l’element formatiu. Per poder projectar-te cap enfora has d’estar molt ben consolidat a casa. La gent del país s’ha d’estimar la seva orquestra.

Ara hi ha un grapat de concerts distribuïts al llarg de l’any i a diferents espais. No li podem dir ‘temporada’.
Aquest any estarà molt marcat per la temporada. El primer concert, amb orquestra ampliada amb vents i un repertori vinculat a l’Sturm und Drang, estava programat per al febrer, i es va haver de suspendre. Per al 2021 hi ha planificat un calendari de concerts amb directors convidats que transmetran una idea de temporada. Aquest any hi haurà un seguit de concerts a l’Auditori i als jardins de Casa de la Vall que seran una pinzellada del que volem que sigui. Hi haurà temporada pròpiament dita, però el que no podem fer és programar concerts cada setmana. No som l’OBC i el país no té les dimensions de Catalunya. La voluntat d’expansió hi és, però condicionada per la pandèmia.

Un objectiu raonable, seria un concert al mes a l’Auditori, perquè exerceixi de seu de l’ONCA?
Seria el desitjable. Tot i que a l’estiu és bona idea programar concerts a l’aire lliure i també que l’ONCA toqui en altres espais del territori. Que es visualitzi que és una orquestra nacional. Una altra cosa seria si es digués Orquestra de l’Auditori... Però és cert que cal que la temporada de l’ONCA es vinculi a l’Auditori, i en aquesta direcció treballem.

El cicle ON-carrer s’ha obert a altres gèneres i a d’altres disciplines, però ha acabat retallant les propostes de cambra. I al final, l’ONCA és una orquestra clàssica.
No hem retallat, hem ampliat l’essència de l’ONCA. Continuarem programant concerts de cambra. L’ON-carrer va sorgir davant la impossibilitat de poder tocar en espais tancats. I vam aprofitar per obrir-nos a altres gèneres musicals més enllà de la música clàssica. Tornarem a programar concerts en espais tancats, es diguin ONCA Basic o ON-cambra, que és la meva idea. I els obrirem d’altra banda als músics joves, que tenen en la música de cambra un espai natural on projectar-se.

Quin percentatge de la plantilla de l’ONCA representen avui els músics del país?
Al concert d’ahir érem 19 intèrprets, onze dels quals formats a Andorra. Prop del 60%. Una proporció natural en una orquestra nacional, on han de tenir cabuda talents forans.

La gestió interna mantindrà el model actual, amb els músics contractats com qui diu per bolo, no en plantilla?
Les orquestres amb plantilla fixa son molt difícils de sostenir. El model actual, amb els músics vinculats amb contracte de prestació de serveis i que hi col·laboren de forma habitual, ens permet una flexibilitat que facilita molt les coses.

Durant uns anys l’ONCA va tenir una certa ambició simfònica. Es recuperarà?
La voluntat de fer concerts amb instruments de vent hi és. La filosofia de l’orquestra és no renunciar a res, dintre de les nostres possibilitats, tenint en compte les circumstàncies i el planter d’instruments. Som una orquestra clàssica de cambra. Però un projecte simfònic per curs és raonable.

Hi va haver un temps que encarregaven i s’estrenaven peces, que es gravaven discos, que hi havia director principal... Tornarà?
Discos avui rarament se’n graven. Una altra cosa és enregistrar concerts i penjar-los a les xarxes, que ho farem. Però  a ningú se li escapa que les circumstàncies són unes altres. La intenció és treballar de forma regular amb directors convidats, que és molt més interessant per al públic i per als mateixos músics. Hi haurà unes directrius, això sí, perquè l’orquestra creixi amb coherència.

Farà de concertino, quan s’incorpori secció de vent a l’orquestra?
No. La meva funció no és tocar sinó precisament marcar aquestes directrius artístiques.

Alguna possibilitat d’estrenar ‘El somni de Carlemany’ no ja al Liceu, sinó a la Temporada d’òpera?
Hi ha moltíssims projectes, entre els quals revaloritzar les obres creades al país, donar-los visibilitat. I aquesta òpera mirarem si es pot pujar a escena. Per poc que sigui possible, ho farem. Un dels nostres objectius és revaloritzar el patrimoni musical del país.

Veurem per fi músics de l’ONCA, acompanyar una funció de la Temporada?
Amb Jonaina Salvador hi ha una relació fluïdíssima, i amb Andorra Lírica hi haurà sinergies: aquesta possibilitat ja l’hem explorat. L’ONCA ha de ser una eina al servei de la cultura i dels músics del país. Posem els nostres músics al servei de totes les entitats, i òbviament, de l’òpera també.

El Yepes cobria el buit d’una temporada estable a l’Auditori. Els canvis d’orientació (i de nom) dels últims anys no han ajudat.
Aniria molt bé, lligar l’ONCA a un festival important. És una qüestió de país, i hi hem de treballar tots per empènyer cap aquí.

S’aprofitarà l’impasse de l’Ordino Clàssic i el de la Temporada de Música per unificar i potenciar dues propostes conceptualment molt similars?
Tenir una temporada forta de música clàssica és vital i treballarem perquè sigui així. Com s’ha de fer? Haurem  de seure totes les entitats que hi estem involucrades i unir esforços. I això és el que estem intentant des de la Fundació, generar sinergies en tots els àmbits. I un dels objectius que tenim clars és que hi ha d’haver un festival potent de música clàssica.

 

Andorra
Ordino
Claret
Yepes
Gumí
ONCA
Auditori

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte