Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, IAE, Cehip, Villaró, Centre d'Estudis Històrics i Polítics, Institut d'Estudis Andorrans, història
Andorra, IAE, Cehip, Villaró, Centre d'Estudis Històrics i Polítics, Institut d'Estudis Andorrans, història

Albert Villaró, cap d'investigació del Cehip: “La història no és un capritx, i hi ha molts buits que hem d’omplir”


Escrit per: 
A. Luengo / Villaró, el desembre del 2014, en la presentació d''Els ambaixadors' a la Biblioteca Nacional (Foto: Bondia).

D’arxiver al primitiu Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell a assessor de la capital en matèria de patrimoni cultural; i d’aquí, a cap visible del Cehip, la nova branca de l’Institut d’Estudis Andorrans consagrada als estudis històrics i polítics i que de moment és ell tot sol. L’objectiu? Estimular la recerca, detectar forats historiogràfics i mirar de resoldre’ls proposant temes, convocant beques i concedint ajuts puntuals a investigadors.

Per què cal, un Cehip?

La història és important, una eina que ens permet conèixer millor el passat però també el present i el futur. Saber com s’ha modelat el país, quins han estat els processos que ens han dut fins aquí. Entendre tot això, en fi, no és un capritx.

Què hi fa, en un centre d’investigació històrica, la postil·la aquesta dels estudis polítics?

La història política és en el fons història contemporània, i una conseqüència lògica de la constatació que hi ha camps historiogràfics als quals cal donar una empenta. Per exemple, el devenir polític a partir de la Constitució: aquí hi ha clarament una mancança.

Més buits historiogràfics?

No cal remenar gaire per constatar que falta una gran història del Consell General, sobretot ara que ens acostem al 6è centenari de la consolidació, que no creació del Consell. És un camp que òbviament sembla oportú de treballar. Són, en fi, buits perfectament explicables, perquè fa relativament poc que la producció historiogràfica és constant.

Que des d’una entitat que depèn en última instància del Govern s’estudiïn les institucions, els pot condicionar?

No em sembla que hagi de ser un obstacle. Els historiadors som professionals independents del poder; la història del Consell, per exemple, la farem segons les eines metodològiques pròpies de l’historiador i de la informació que extraguem dels arxius.

Hem d’entendre, com el nom sembla indicar, que des del Cehip s’investigarà?

Més que un centre de recerca, que ho som, el nostre paper serà sobretot estimular la recerca. Com? Detectant aquestes mancances de què parlava, contactant investigadors i donar-los el suport que puguem, o suggerint temes d’estudi a doctorands que preparen la seva tesi. El nostre paper serà el de dinamitzador.

Com s’articula, a la pràctica?

A través d’un sistema de beques, tot i que també hi haurà ajuts puntuals per a estudis que ens semblin particularment interessants. Hem fet una roda d’entrevistes amb historiadors, tant els que treballen al país com a fora, per saber quins són els seus camps d’estudi. És una primera presa de contacte.

No se solaparan amb la beca Cebrià Baraut i el Servei de Patrimoni?

Hem de ser complementaris i sumar esforços. Tant l’Arxiu com Patrimoni tenen una trajectòria consolidada, uns objectius científics i uns resultats sensacionals, i el nostre paper des del Cehip serà ajudar-los en el que puguem.

Es privilegiarà la història del segle XX?

No necessàriament; si detectem projectes interessants que toquin l’Edat Mitjana o la moderna, els assumirem. No tenim cap consigna en aquesta línia.

Personalment, cap a on s’orienten, els seus interessos historiogràfics?

M’interessa tot, és una qüestió de tarannà, des de l’Edat Mitjana fins a la contemporània, que em fascina. Però també tinc molta curiositat pel segle XVIII.

La historiografia local viu una mena d’edat d’or, però el premi Principat d’Andorra sua tinta per no quedar desert. No reben originals. Què passa?

Nosaltres també ens ho hem demanat. No ho sabem ben bé. Potser el fet de sotmetre la teva feina al judici màxim d’un jurat suposi un fre per a segons qui. El que és indiscutible és que la nostra peculiaritat estatal genera un interès historiogràfic afegit. A banda de la relativa facilitat per accedir als arxius del país. Tot això ens converteix en un objecte molt llaminer per als historiadors, d’aquí i de fora.

Ja que en parla: és cosa sabuda i queixa recurrent del gremi l’accés restringit i aparentment aleatori a l’arxiu Diocesà. Serà feina seva mirar de solucionar-ho?

El Diocesà deu tenir fons de més difícil accés, sobretot els més recents, i intentarem accelerar-ne l’obertura. Fins on puguem, és clar, perquè escapa les nostres humils competències. Però em consta que cada dia és més obert i cada dia és més accessible.

Doncs no opina així Josep Calvet. I així ho va dir públicament al recent Congrés d’Història dels Pirineus. I no és l’únic. És més aviat una qüestió que s’hauria d’abordar des d’instàncies més altes? El Govern, per exemple?

És evident que com més clars siguin els criteris d’accessibilitat, millor. Al Diocesà i a qualsevol arxiu del món.

Ho són, els del Diocesà?

Sempre que hi he anat hi he tingut accés. És veritat que he consultat documents molt remots, i és probable que les dificultats sorgeixin a l’hora de consultar els fons contemporanis.

Vostè, investigarà?

No és aquest l’objectiu, tot i que això no vol dir que si puntualment s’ha de fer una recerca no la pugui fer.

El Cehip és vostè, i prou. Està previst que s’hi incorporin altres historiadors?

De moment, no. Més endavant, ja ho veurem.

El projecte més immediat?

La revisió de la bibliografia històrica i una diagnosi de les llacunes aquestes de què parlàvem fa un moment.

Quines, Consell General de banda?

Els comuns, per exemple: pràcticament no hi ha res escrit sobre la història de l’administració local; o el XIX, que no ho sembla però és un segle poc i mal conegut. I després hi ha el gran misteri de l’Edat Mitjana.

El jaciment de la Margineda, quedaria dintre o fora de l’àmbit d’estudi del Cehip?

És història viva, palpitant. Així que...

Han fet les paus, amb els arqueòlegs que defensen la tesi del poblat?

No hi ha hagut conflicte, així que no calia fer les paus. El que hi ha és diversitat d’opinions. Continuem pensant que la nostra lectura del jaciment i de les fonts és perfectament compatible amb el que proposen.

Doncs diria que ells no ho veuen ben bé així.

Insisteixo: no hi veig incompatibilitat.

Andorra
IAE
Cehip
Villaró
Centre d'Estudis Històrics i Polítics
Institut d'Estudis Andorrans
història
Número de vots: 286
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic