Diari digital d'Andorra Bondia
L'historiador i novel·lista, a la seu de l'Institut d'Estudis Andorrans: l'edició del 'Manual Digest' li ha portat cinc anys de feina.
L'historiador i novel·lista, a la seu de l'Institut d'Estudis Andorrans: l'edició del 'Manual Digest' li ha portat cinc anys de feina.

Albert Villaró: “El ‘Manual Digest’ és monumental: abans, senzillament no hi havia res”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Màximus

Cinc anys ha trigat a editar l’obra magna de Fiter i Rossell. És clar que el senyor veguer en va trigar onze a compondre el manuscrit. Així que res més natural que se senti molt legítimament satisfet amb l’estupenda reedició que ha impulsat Aloma i que ha patrocinat el Consell General, i que precisament avui es posa a la venda. Hi explica tot el que se sap sobre el ‘Manual’ i sobre don Antoni. I de postres, les màximes.

Diu que Fiter i Rossell és un dels primers prosistes del XVIII català. Francament, no és gaire dir: estem parlant quasi d’un erm literari.

Efectivament. Qui ve al cap és el Baró de Maldà, a cavall entre el XVIII i el XIX, amb el Calaix de sastre, considerable com a mínim per l’extensió. La producció és molt escassa, i per trobar noms de cert pes ens hem de remuntar a poetes del XVII com el rector de Vallfogona i el valencià Joan de Timoneda. Prosistes, ben pocs.

Què té, que mereixi figurar en aquest lloc de privilegi?

En la meva opinió, una llengua vivíssima, resplendent. Però això, en qualsevol cas, ho hauran de determinar els filòlegs i historiadors de la literatura, que fins ara l’havien ignorat per simple desconeixement o perquè les edicions del Manual Digest eren difícilment accessibles.

Sosté que utilitza un català genuí i lluny dels castellanismes habituals al XVIII, però sense remenar gaire s’hi troba ‘arduos’, ‘despàcio’, ‘íntegros’, ‘empenyos’...

N’hi ha, és clar que sí, perquè el català del XVIII estava molt influït pel castellà. Però compara-ho amb el Baró de Maldà i veuràs que no hi ha color.

Quan diem que és l’obra magna del pensament polític andorrà... Exagerem, o és l’estricta realitat?

Pensa que el Manual es construeix des de zero. Una feina doctrinal monumental, oceànica, perquè abans de Fiter i Rossell senzillament no hi ha res. Ell és el geni ordenador, agafa el que fins aleshores era com a molt una col·lecció de documents inconnexos i articula un relat, una història lògica d’Andorra que després, òbviament, s’ha anat matisant.

Que el 'Manual' sigui coetani de ‘L’esperit de les lleis’ i de Montesquieu no deixa de ser desconcertant.

Fiter i Rossell no és un il·lustrat a l’estil de Montesquieu, ni tan sols de Jovellanos. És un home de l’Antic Règim, tradicional, per no dir conservador, passat pel sedàs dels jesuïtes de la Seu, primer, i després de la universitat d’Osca, que no devia ser precisament progressista. Pensa que la formació que esculls, o que t’escullen, determina en bona mesura la teva perspectiva intel·lectual.

Capítol III, Llibre I: “Valls d’Andorra són pròpia i verdadera Catalunya (...) Andorrans són pròpiament catalans en tot rigor”. Però el ‘Digest’ s’escriu per preservar les institucions i els privilegis que el Decret de Nova Planta havia liquidat a Catalunya. En què quedem: som o no som “pròpiament” catalans?

La resposta és al capítol següent, que es titula molt gràficament així: “Valls d’Andorra, no obstant ser part de Catalunya, mai han dependit (...) del govern, de les lleis, tant civils que criminals, de la policia, economia, usatges ni altra disposició secular de dit Principat”. Som culturalment, eclesiàsticament i geogràficament catalans, però no políticament ni jurídicament.

Fiter i Rossell és qui dona carta de naturalesa a l’etimologia bíblica d’Andorra i a la Carta Pobla. Per ingenuïtat o per malícia?

Va fer un gran esforç per trobar una etimologia raonable: ell diu que els generals de Carlemany, homes cultivadíssims, van veure el paral·lelisme amb la vall d’Andor, a Terra Santa. És l’única etimologia que se li acut, a part d’una vaga referència a Nebrija: s’entreté a buscar alguna semblança entre Andorra i la paraula castellana andurriales. I ho acaba descartant.

La resta del Llibre I, 'De la naturalesa, situació, domini, govern i religió de les Valls d’Andorra', és tan ‘fiable’ com la Carta Pobla?

Fiter i Rossell es remet a l’autoritat de les fonts historiogràfiques que tenia a l’abast, que són les dels segles XVI i XVII i en què la part llegendària té encara una presència considerable. No n’hi ha d’altres. Però sempre que no sap del cert una cosa, diu honestament que es tracta d’una conjectura, com fa amb la Vall d’Andor.

En quants anys el devia escriure, tot el ‘Manual’?

Crec que el comença quan el nomenen veguer, el 1737, càrrec que li dona accés a la documentació i certa autoritat.

La data oficial del ‘Manual’ és el 1748, l’any que ell mor. El va acabar ell, o li van acabar?

La minuta, l’esborrany escrit per ell i que es va conservar a Casa Rossell, està pràcticament acabat. Falten detalls, com ara el salari dels batlles per certes actuacions i alguna data que clarament queda per concretar, que ja estan corregides a la còpia de l’Armari de les Sis Claus. A la minuta hi ha una tercera mà que es va encarregar d’ordenar-lo i de numerar les notes bibliogràfiques.

Va ser o no va ser capellà?

Definitivament, no.

Però va ser vocacionalment cèlibe.

Com a mínim, no es va casar. I no devia ser una decisió fàcil ni lleugera: li va costar la condició d’hereu! Com diu l’Aranzel de Casa Rossell, va ser “lo primer que no es volgué casar en casa”.

Va estudiar als jesuïtes de la Seu?

No en tenim constància documental, però és una conjectura plausible per la lògica de Casa Rossell, que volia tenir l’hereu a prop. I això ajuda a explicar la simpatia cap als jesuïtes que esquitxa tot el Manual.

I no sabem de què va morir.

Devia ser de sobte, el 26 o 27 d’octubre del 1748. Va ser enterrat al vas de Santa Eulàlia, a la catedral de Barcelona. Probablement les restes encara hi són.

El ‘Digest’, l’hem de llegir des del començament, o saltem directament a les màximes?

Això va a gust del lector, tot i que jo començaria pel començament, perquè és una prosa torrencial, la del Llibre I, que trobo meravellós. Insisteixo: abans no hi havia res de res.

La ‘seva’ màxima?

La 21, sensacional: “Conservar les antigallas tant se puga; perquè encara que algunes pareixen a primera vista rediculas, és perquè no penetram bé sa finesa”. I la 40: “En temps calamitosos de guerres i tribulacions, sofrir-les ab resignacio i abaixar lo cap a fi de poder-lo tornar a alçar després definides”. És quasi una regla moral.

Andorra
Manual
Digest
fiter
Politar
consell
Villaró
Aloma

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Quina pena que de vegades alguns volen oblidar que els andorrans són pròpiament catalans, encara que independents!
Una autèntica joia de la cultura catalano-andorrana.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte