Alfons Casal: “‘Sopar amb batalla’ té més una mica més de mala llet que l’habitual a l’escena amateur”

La cita és demà al Comunal: Lapsus clausura la Temporada –a la capital, perquè al Claror encara quda una funció: Infàmia, el 25 de maig– amb Sopar amb batalla, l’obra que va estrenar a l’octubre a la Valireta i que per primera vegada exporten a Andorra la Vella. La companyia encampadana s’ha posat en aquesta ocasió a les ordres d’Alfons Casal per pujar a l’escenari una comèdia negra i generacional del dramaturg tarragoní Jordi Casanovas al voltant d’un grup d’amics, aparellats o no, que es reuneixen amb motiu de la inauguració de la caseta d’una de les parelles; com és previsible, un fet més o menys fortuït fa saltar pels aires la cordialitat aparent i tots se les acaben tenint amb tots. A l’elenc habitual de Lapsus –Mercè Rosas, Cristina Gavaldà, Sito Adrán, Marcos Rodríguez i Joan Sans– s’hi han afegit Gemma García i Maria Alaminos. Casal defineix Sopar amb batalla com una comèdia més aviat negra i –diu– “amb una miqueta més de mala llet del que és habitual al teatre amateur del país”. Arrenca com una comèdia quasi costumista, i a poc a poc es va embolicant, estripant i enfosquinit. La principal dificultat –de fet, la gràcia del muntatge– rau en la duplicitat d’accions que transcorren en paral·lel dalt de l’escenari –el que passa al menjador, i el que passa a la cuina– i la sensació de caos aparent –el caos de la batalla– que en ocasions en deriva. El director ha treballat sobre el text que la companyia li va proposar, així que del que es tractava era de posar-s’hi al servei, portant-lo a l’escenari de la manera més clara possible i potenciant-ne el caràcter coral i el to negre. I que es pugui veure demà al Comunal i al cartell de la Temporada conjunta és senyal que les institucions aposten per les produccions locals i també de la peculiar idiosincràsia (i vitalitat) del nostre teatre, amb una companyia amateur a cada parròquia. Una altra cosa és, conclou Casal, el salt a la professionalitat, encara pendent de canalitzar en una companyia autènticament estable.