Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Alien, Ridley Scott, Covenant, Mas, Areny, Illa Carlemany
Andorra, Alien, Ridley Scott, Covenant, Mas, Areny, Illa Carlemany

‘Alien: Covenant’: retorn als orígens


Escrit per: 
A. Luengo / Katherine Waterston en el paper de Daniels, aquí enfrontant-se a un neomorf al més pur estil Sigourney (Foto: 20th Century Fox)

Hèctor Mas i Álvaro Rodríguez Areny apadrinen la sisena entrega de la franquícia; l’estrena, avui a Illa Carlemany.

“Últim informe de la Prometheus: la nau i tota la tripulació han mort; si reben aquest missatge no es dirigeixin al punt d’origen.” Així acabava la –fins avui– última entrega de la franquícia Alien, estrenada el 2012. No tota la tripulació la dinyava, de fet: la doctora Shaw i l’androide David havien sobreviscut a l’escabetxada final a mans dels neomorfs que, quina casualitat, s’havien trobat a la lluna LV-223, i n’havien aconseguit fugir a bord d’una de les naus dels Enginyers. Tot això passava –a la ficció, naturalment– cap al 2093. Han passat deu anys, som al 2104 i una altra nau, la Covenant, es dirigeix amb el seu carregament humà cap al remot i aparentment idíl·lic planeta Origae-6 amb la missió de colonitzar-lo. Amb sorpreseta, és clar: l’única criatura més o menys viva que s’hi topen és David, l’androide de la Prometheus. Ni rastre, ai, d’Elizabeth. Ah, sí, que ens n’oblidàvem: també hi pul·lulen, és clar, uns quants àliens...

Amb aquests antecedents, i encara millor si tenen un moment per cruspir-se el curt The Crossing, que li fa de pròleg, n’hi ha prou per plantar-se avui als cines Illa a l’estrena d’Alien: Covenant, segon capítol de la, diguem-ne, sèrie de preqüeles que va inaugurar Prometheus. Sens dubte, un dels esdeveniments cinematogràfics de l’any, així que res millor que rebre-la amb els directors Hèctor Mas (Sergi Mas) i Álvaro Rodríguez Areny (Wolves), en un descans del rodatge de Fèlix i que formen part de la legió de seguidors incondicionals de l’univers concebut pel gran Ridley Scott.

Incondicionals però també crítics, perquè resulta que el que tots dos esperen de Covenant no és altra cosa que el retorn urgent a l’esperit original de la sèrie, el de les dues primeres entregues, Alien: el vuitè passatger (1979), i Aliens: el Retorn (1986). Un esperit que es va començar a tòrcer amb Alien 3 (1992), va tocar fons amb Alien: Ressurrecció (2004) –“Un despropòsit”, diu Areny: “No sé qui va tenir la brillant idea d’encarregar-la a Jean-Pierre Jeunet, el director d’Amélie”– i que, tot i les enormes expectatives que havia generat amb el retorn de Scott a la direcció, Prometheus no va acabar de redreçar. Més aviat al contrari, perquè quedava mig desenganxada de l’univers Alien original –diu Mas– i, encara pitjor, el guió era d’una inconsistència sorprenent: “Que el biòleg de la tripulació sigui l’únic ximple a qui se li acut tocar els bitxets aquells que tot explorador d’un món desconegut sap que és l’últim que ha de fer és una flagrant incongruència, per no parlar del geòleg, que porta un GPS i va i es perd...”, remata Areny.

I això que les intencions eren bones, començant pel lloc destacat que des del títol es donava a la nau –la Prometheus, que havia d’emular el gloriós paper de la Nostromo original– i acabant pel protagonisme que de nou requeia en una dona, la doctora Shaw (Noomi Rapace). Però res.

Quin és, doncs, l’esperit primigeni que esperen que Scott hagi sabut recuperar a Covenant? L’esquema, diu Mas, serà el mateix del primer Alien: una nau que acaba per error en un planeta desconegut; una tripulació que lluita per la supervivència contra un enemic implacable i aparentment invencible; una protagonista femenina –aquí, la semidesconeguda Katherine Waterston (Steve Jobbs) en el paper de Daniels, experta en terraformació i esposa del capità de la nau– que s’erigeix en una cosa així com la mare salvadora de la humanitat... i un androide –Michael Fassbender, que repeteix com el David de Prometheus i que es desdobla en un bessó seu de nom Walter– que encarna la inquietant ambigüitat de la intel·ligència artificial: en el moment de la veritat, serà el nostre aliat o contribuirà a la nostra exterminació? I recordin aquí les últimes i cíniques paraules de Hash a Alien, abans que molt merescudament el desconnectin: “Nois, em caieu molt bé... però no teniu cap possibilitat de sobreviure.”

El caramelet de sempre, però amb algunes novetats per dissimular-ho: d’entrada, els àliens incubats pels astronautes contaminats eclosionen ara per l’esquena, i no pel pit. Ho poden comprovar al tràiler que circula des de fa setmanes pel Youtube. La tripulació, que a la primera entrega era una tropa de “camioners” –diu Areny–, s’ha convertit ara en un feliç grup de parelles d’astronautes –home-dona– amb la missió de colonitzar un nou món, en la línia del que avui s’especula que podria ser una hipotètica missió a Mart o més enllà, així que està garantida la diguem-ne tensió sexual, un clàssic de la franquícia.

Finalment, Mas hi afegeix el paper de Waterston, amb el punt de vista femení que Sigourney Weaver va aportar a les primeres entregues i que constitueix un dels grans encerts d’Alien. Que Waterston no sigui una superestrella no és en aquest sentit cap hàndicap perquè –recorda– tampoc ho eren el 1979 ni Weaver ni cap dels companys del repartiment – “Allò tenia més de sèrie B que de superproducció”, diu– i el decisiu serà que hagi sabut construir un personatge “potent i carismàtic”.

Tot i això, amb el precedent de Prometheus no s’han fet gaires il·lusions. Però no se la perdran perquè Scott és un dels grans, i Alien, un títol fonamental de la història de la ciència-ficció. I els auguris són prometedors: els crítics que van assistir a la preestrena, el 4 de maig a Londres, diuen que és la més gòtica, fosca i claustrofòbica de totes. I com que la sang, el fetge i els fluids alienígenes, ecs, hi estan assegurats, Mas i Areny comencen a llepar-s’hi els dits.

"–Sentiu això?, diu Daniels, quan els tripulants de la Covenant surten a explorar Origae-6.

–Què?

–Res. Ni ocells, ni animals... Res."

Glups.

I ‘Blade Runner 2049’, el 6 d’octubre

Ho tenen clar: Alien és una obra mestra, un abans i un després en dos gèneres d’una tacada, la ciència-ficció i el terror. Però no és, coin­cideixen Mas i Areny, l’obra mestra definitiva de Ridley Scott: aquest honor recau en Blade Runner (1982), la seva tercera pel·lícula i la distopia amb què va revolucionar una altra vegada el gènere. Segur que ho recorden: Harrison Ford en la pell de Deckard, caçador d’androides en un Los Angeles que cada dia tenim més a prop perquè se suposa que la trama passa el 2019. Doncs l’esperadíssima seqüela de Blade Runner 2049, dirigida per Denis Villeneuve –Ridley s’hi ha reservat el paper de productor– i protagonitzada per Ryan Gosling i, de nou, el gran Harrison, arribarà a les pantalles el 6 d’octubre. Cal una mica més de paciència, però després de tres decennis esperant saber si Deckard és o no és un replicant, ara no ve d'aquí.

Andorra
Alien
Ridley Scott
Covenant
Mas
Areny
Illa Carlemany

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte