Diari digital d'Andorra Bondia
Alsina: BIC i expo al carrer
Alsina: BIC i expo al carrer

Alsina: BIC i expo al carrer


Escrit per: 
A. L. / Foto: Fons Josep Alsina / Arxiu Nacional

La cita és el 5 d’octubre: està previst que en el consell de ministres d’aquell dimecres el Govern aprovi definitivament la declaració del fons Alsina com a bé d’interès cultural (BIC), ara mateix en tràmit d’informació pública. No és una data triada a l’atzar: el 7 d’octubre farà 105 anys del naixement de Josep Alsina, traspassat el 2000 a Escaldes. Així que es tracta d’una mena de regal d’aniversari que vindrà a més acompanyat d’una proposta inèdita: l’Arxiu celebrarà la doble efemèride amb una exposició, dotze fotografies reproduïdes en plafons gegants (210 centímetres d’alt, per 90 d’amplada) que es plantaran a Prat de la Creu, davant del búnquer de Govern. Honor absolutament excepcional perquè feia anys, gairebé un decenni, que l’Arxiu no es podia permetre una exposició física –i molt menys un catàleg en paper, però amb això no hi comptin– i que des del 2008 ens hem hagut de conformar amb la sala virtual, que és a la fotografia com la televisió al cine. Més o menys.

Però avui és dia de celebracions, i el d’Alsina es convertirà en el primer fons fotogràfic que accedeix a la màxima protecció que preveu la llei del patrimoni cultural, segons la qual els BIC no poden ser destruïts ni dispersats –en el cas de les col·leccions– i tenen regulada una hipotètica exportació. El fons Alsina, en fi, està format exactament per 16.017 negatius en 35 mil·límetres i en format mitjà que retraten la transformació econòmica i social del país des que l’autor es va instal·lar el 1940 al pis de l’avinguda Carlemany on va viure tota la vida i fins al 1980, que és la data final de la seva producció. El gros del fons, 11.433 fotografies, va ingressar a l’Arxiu després de l’exposició-homenatge que el 1988 i sota el lema Passeig per la memòria li va dedicar l’aleshores conselleria de Cultura, i es completa amb els 98 documents cinematogràfics –en total, cinc hores de filmació– que van ingressar el 2002. El ministeri li va consagrar el 2005 una segona exposició a la sala de Govern, El país dels somnis, i el pròxim pas serà el bolcat del fons fotogràfic sencer, ja digitalitzat, a l’Arxiu en línia.

Es tracta, en fi, del segon fons quantitativament més important de l’Arxiu, només al darrere del monumental, oceànic fons Peig –actualment en procés de digitalització–, amb una primera etapa vinculada a la fotografia humanista francesa –Doisneau, Cartier-Bresson, Brassaï i companyia: l’explicació cal buscar-la en els anys de formació que va viure a Tolosa, on els seus pares s’havien instal·lat el 1916– amb especial atenció pels personatges i per la composició, i una etapa final més convencional. En qualsevol cas, és el complement ideal de la generació del mig segle, els Pantebre, Claverol i –tot i que una mica posterior– el mateix Peig. Si en volen un tastet, busquin al Facebook de l’Arxiu la sèrie Des del balcó. Les del 5 d’octubre seran, això sí, majoritàriament inèdites. Nyam, nyam.

Cinc postals pels 40 anys de Meritxell

Amb un cert retard sobre la data oficial, és cert, però no ens posarem ara llepafils, el Govern ha editat per commemorar el 40è aniversari del nou santuari una tira de postals amb imatges històriques –l’arribada dels romeus, el 1949 i en una foto clàssica de Francesc Pantebre, i l’aplec del 1964, segons Fèlix Peig– i també les ruïnes de l’antic santuari, segons Josep Maria Ubach –anterior per tant a la reconstrucció del 1994– i la basílica, avui (Àlex Tena).

De ‘Poètica del balcó’ a la carretera del 1913

Després de Poètica del balcó, aquella estupenda sèrie amb vistes de l’avinguda Carlemany des de la finestra de ca l’Alsina, a l’alçada de l’actual CAEE, què els últims mesos l’Arxiu ha penjat a les xarxes socials, ara hi torna amb una altra sèrie, dedicada en aquesta ocasió als efectes col·laterals que va tenir la construcció de la carretera general entre la frontera i la capital, culminada –segur que ho recorden– el 24 d’agost del 1913 amb el bisbe Benlloch oficiant, aixada en mà, de padrí de l’efemèride: “¿Quin impacte va tenir sobre el territori? ¿I sobre el paisatge urbà? ¿O sobre les persones?” Perquè no tot van ser flors i violes, i com és reglamentari en aquests casos van proliferar les expropiacions, l’enderroc de cases –a la plaça de Sant Julià i també a la de la capital– i l’eixamplament dels antics camins per on en endavant circularia la carretera: en total, 14 quilòmetres de via, que feia uns set metres d’amplada i que va costar 580.238 pessetes, aportades per cert pel Govern espanyol.

Andorra
Arxiu Nacional
exposició
Josep Alsina
BIC
bé d'interès cultural

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte