Diari digital d'Andorra Bondia
Álvaro Rodríguez Areny: “Cultura em va denegar la subvenció perquè era un projecte ‘acadèmic’”
Álvaro Rodríguez Areny: “Cultura em va denegar la subvenció perquè era un projecte ‘acadèmic’”

Álvaro Rodríguez Areny: “Cultura em va denegar la subvenció perquè era un projecte ‘acadèmic’”


Escrit per: 
Redacció

¿Nerviós?

Moltíssim.

¿Quan es va instal·lar a Sitges?

Abans d'ahir: recollia l’acreditació a primera hora i a les dotze ja m’empassava la primera pel·lícula. M’hi quedo fins dissabte que ve.

¿De promoció?

Em dedicaré sobretot a veure pel·lis, però miraré de fer una mica de networking: bàsicament, parlar amb distribuïdors d’altres festivals.

Diu Alfons Casal, i a vostè també l’hi he sentit a dir, que el públic de Sitges és únic. ¿N’hi ha per a tant? ¿O són –sospito– una colla de friquis?

Totalment. És cine fantàstic, això ja el fa especial. Però és que a més és el festival més gran i millor del món en el seu gènere.

Sobretot, des que han seleccionat 'Wolves'.

I tant. Tot és enorme, monumental. I el públic també.

Amb la mà al cor: ¿té alguna possibilitat de tocar metall?

Cap. Hi ha una trentena de curts a concurs. Però és que se’n van presentar milers! Ser aquí és una gesta. He mirat els tràilers i hi ha curts bestials, pel talent i pel pressupost. En fi, que no sé què hi fem, aquí.

¿Algun de favorit?

Curve, de Tim Egan, director australià a qui no coneixia i que està col·leccionant premis allà on passa. El projecten en la mateixa sessió que Wolves, per cert.

Això, ¿és bo o és dolent?

És que a totes les sessions hi ha peixos grossos.

¿Per quants festivals ha desfilat o desfilarà, Wolves?

Confirmats, 38. I ara mateix crec que arribarem a mig centenar.

¿Són molts, o és facilíssim, que t’escullin un curt?

No ho és, no. Quan ens van cridar d’Ull Nu no m’ho podia creure de la il·lusió que em va fer. I mira les seleccions que han vingut després. Mai de la vida ho hauríem dit, amb un primer curt. I encara menys, Sitges, que val per tots els altres junts.

¿Quants premis ha recollit?

Cinc: el del públic d’Ull Nu; millor fotografia a Jaipur (Índia), millor curt a Atlanta i els dos més recents: millor so al MAC Horror de Manaus (Brasil) i premi del jurat al War On Screen de Châlones-en-Champagne, a les Ardenes, que em va fer especial il·lusió perquè és el primer festival en què ens vam inscriure.

¿Punts forts de 'Wolves'?

La banda sonora, la presència de Férriz, les localitzacions i el so.

Que 'Wolves' sigui una barreja de gèneres –bèl·lic, thriller i terror– no semblava un punt de partida gaire prometedor.

Exactament: ens hem trobat festivals fantàstics que no ens han seleccionat, sospitem que perquè no és terror pur. I al revés: els festivals generalistes l’encasellen en un gènere i no els encaixa en la programació. Nedar entre dues aigües no ens ha beneficiat.

Amb 'The Blizzard' no tornarà a ensopegar amb aquesta pedra.

En absolut: serà fantàstic sense cap mena de dubtes: ambientat a la II Guerra Mundial, encara que això sigui incidental, però a partir de la meitat, terror pur. ¿Amb sang i fetge? No necessàriament.

¿Brevíssima sinopsi?

Un grup de fugitius que és recollit pel passador a la muntanya, i les peripècies que han de superar per arribar al destí. Algú els ho posa difícil, segur. Alguna cosa, sí. Que apareix amb el torb.

¿Calendari?

Aquest hivern, impossible. Encara no hem acabat el guió. Potser a l’estiu, encara que no hi hagi neu. I, si no, l’hivern que ve.

¿Algun actor lligat?

Hem parlat amb Isak Férriz, però no està tancat. I el que sí que voldria és que hi participés més gent del país.

Els curts són al final carn de festival. ¿El punt d’inflexió és rodar un llarg?

No necessàriament. Hi ha molts directors i molt grans que roden curts. Mira Steve McQueen (Doce años de esclavitud): entre film i film potser fa deu curts. Que són una obra tan digna i potencialment tan bona com un llarg. A vegades es menysté. I no ho entenc: no he sentit mai ningú dir que un conte de Borges o de Txékhov sigui una peça menor!

¿Es veu dirigint per encàrrec l’episodi d’una telesèrie?

Tant de bo! Sitges va inaugurar divendres Inside, la segona pel·lícula de Miguel Ángel Vivas, que va començar rodant curts de terror, i ho ha compaginat amb Mar de plástico. És una sortida laboral, que et permet a més experimentar diferents formats. També m’interessen els videoclips: Persefone, per exemple.

Que coincideixin el rodatge d’'Impacto', 'Wolves' a Sitges i '73’' al Som Cinema de Lleida, per no parlar del 'Pyrene' de Casamajor en, diguem-ne, preproducció...

...és pura casualitat. No és conseqüència d’una feina prèvia, i molt menys d’una estructura que estimuli la creació o la producció. Però tot això ajudarà, i de fet cada vegada conec més gent que estudia o vol estudiar cine.

Pozo s’endurà el rodatge de 'Danger' a La Palma, i els productors de l’'Andorra' de Peter Cameron descarten rodar aquí per la falta d’incentius fiscals. Sembla que les nostres autoritats no hi creuen, en el cine.

No tinc el coneixement que té Pozo de l’entrellat de la producció. No ho sabria dir. El que sí que sé és que el ministeri va denegar la subvenció a Wolves.

¿Com?

I encara no tinc clars els criteris. Se’m va dir aleshores que era un projecte “acadèmic”, argument que es van treure de la màniga perquè a les bases no en diu res. El que diuen clarament és que els projectes han de veure la llum: i, a diferència d’altres, nosaltres ho hem aconseguit.

Que pogués rodar 'Wolves', ¿va ser un miracle?

Doncs en molt bona part, sí. El guió el vaig escriure el 2013. Ni l’escola ni jo mateix hi acabàvem de confiar. Però de cop i volta les coses van començar a sortir rodades: la productora de l’escola s’hi va implicar; Isak Férriz, que no em coneixia de res, va acceptar de fer el protagonista, i MoraBanc va fer el que hauria d’haver fet el ministeri, que és patrocinar-nos... Per no parlar de l’equip tècnic, excepcional des de tots els punts de vista. Ho miro amb perspectiva, i sí, és un miracle.

¿Es pot donar la paradoxa que sigui més fàcil rodar un primer curt que un segon?

Òbviament, The Blizzard serà molt més ambiciós, tant en qualitat com en pressupost. Això vol dir que serà més difícil d’aixecar. I encara ho serà més que tornem a Sitges. Ni que sigui millor. A la meva escola, Bande à Part, he vist curts que no hi han arribat i la veritat, no sabria dir si Wolves hi està a l’altura. ¿Què ha passat? No ho sé; potser els planetes, que s’han alineat de la forma idònia.

Perquè, ¿quin ha sigut, el pressupost de 'Wolves'?

No ho sé ni jo: d’una banda, hi ha el patrocini de MoraBanc; de l’altra, el material tècnic i les hores de muntatge que aporta l’escola, que no ens han cobrat i que fàcilment hauria pujat a 40.000 euros.

Per acabar, ¿'Wolves' és una producció andorrana? Perquè a la pàgina web de Sitges, a l'apartat "Nacionalitat" hi posa "Espanya"...

La nacionalitat del curt és espanyola, perquè els drets els té El Dedo en el Ojo, la productora de l’escola. Això no vol dir que en alguns festivals, com ara a França, hi posin Andorra, perquè per a ells el que és decisiu és la nacionalitat del director.

Andorra
cine
festival
Sitges
Wolves
Álvaro Rodríguez Areny
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic