Diari digital d'Andorra Bondia
El director encampadà, davant del logo oficial de Sitges que ja exhibeix al cartell del nou curt, 'Le Blizzard'.
El director encampadà, davant del logo oficial de Sitges que ja exhibeix al cartell del nou curt, 'Le Blizzard'.

Álvaro Rodríguez Areny, director de cine: “Guanyar a Sitges és una quimera, però aquesta vegada hi anem a competir”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

Atenció, notícia: 'Le Blizzard' competirà també a l’Abertoire Horror Festival d’Aberystwyth (Gal·les): segona selecció, i segona nominació als Mélies de Plata, els Oscar europeus del fantàstic. Difícil trobar millor carta de presentació per al segon curt del director encampadà, que dijous s’estrena a Illa Carlemany (21 hores) i que el 6 d’octubre es projecta a la sala Tramontana de Sitges. Força i honor.

Per què entre els protes de les seves pel·lis sempre hi ha una nena sola, perduda i desemperada?

Le Blizzard sorgeix arran de la desoladora fotografia d’Aylan, el nen sirià mort en una platja turca. El que em va tocar va ser pensar en els pares, que un dia van prendre la decisió de marxar de Síria al preu que fos. S’imaginaven de debò que aquest preu “que fos” seria la vida del seu fill? Ho haurien fet, si ho haguessin sabut? Com viuran la resta de la seva vida amb aquest pes a la consciència?

I com ho lliga amb 'Le Blizzard'?

D’aquí neix la història de Marie, aquesta refugiada francesa obligada a fugir del seu país, com els pares d’Aylan, i que –com ells també– acaba perdent la seva filla, Margot. Com conviurà, amb aquesta pèrdua?

M’ha tombat la lectura freudiana dels seus arguments.

Em surt instintivament de posar-me en el lloc de Marie i plantejar-me com digerirà el fet que la seva filla ha mort a causa de la decisió de fugir. Una possibilitat és que s’hi quedi atrapada per sempre, i d’això és exactament del que va la pel·lícula.

Els motius pels quals Marie fuig, si és jueva, o membre de la Resistència, tenen alguna rellevància?

L’espectador va descobrint el que passa –per què ha fugit, quins són els homes que l’acompanyen, en quin moment històric ens trobem– al mateix temps que Marie i a partir que es desperta, ferida, enmig del torb i es posa a buscar a Margot.

Explota el filó de la llegenda negra dels passadors... a l’estil de Joaquín Abad a 'El andorrano'?

Hi ha un passador fosquet, més que negre. Faig gènere i hi ha d’haver un contrapunt que porti els personatges pel mal camí. Els dos curts estan ambientats en un context bèl·lic. Hi reincidirà? Les repercussions de la II Guerra Mundial al Pirineu és un tema interessantíssim i molt poc explotat. Le Blizzard és el curt que hauria volgut rodar a l’època de Wolves, però no tenia els recursos ni l’experiència. El que puc avançar és que, si n’hi ha un de tercer, no tindrà res a veure amb la II Guerra Mundial.

Els curts, han de ser com els contes, que ho aposten tot a un final sorpresa, si pot ser amb tirabuixó?

Com a espectadors, hi estem acostumats. Quan la història queda massa oberta tens la sensació que t’han traït... si no és en casos excepcionals com pot ser Origen, amb la baldufa aquella que no saps si acaba o no caient. Però un curt, millor tancat i rodó, en la meva opinió.

Guanyar a Sitges i entrar a la competició per anar als Oscar...

...és una quimera absoluta. He tingut temps per repassar els contrincants, i a part de La noria i de Lo siento mi amor hi ha Catcalls, de la irlandesa Kate Dolan: un tros de pel·lícula. Dit això, deixa’m afegir que aquesta vegada anem a Sitges amb un producte potent i a competir. Teníem els recursos, el guió, l’equip i l’experiència per rodar exactament la pel·lícula que teníem al cap.

Què és més difícil, anar-hi amb un curt que no deixava de ser un projecte de fi de carrera o repetir amb el segon?

Amb Wolves va ser una sorpresa monumental, absolutament impensable perquè era una primera pel·lícula d’un debutant com n’hi ha tantíssims. Però tornar-hi també és important, perquè deuen rebre centenars, potser un miler de curts, i en seleccionen 24!

Es tracta d’arribar al centenar de seleccions com va passar amb Wolves?

Com més, millor, sense dubte. Però l’objectiu amb Le Blizzard era concórrer a festivals importants. I Sitges i l’Abertoire ho són.

Rodar un curt és un entrenament, un peatge per dirigir algun dia un llarg?

No tindria sentit que un escriptor novell s’assegués a l’ordinador amb l’objectiu d’escriure a la primera El senyor dels anells. Sembla més sensat intentar-ho primer amb el conte per adquirir experiència. Avui tothom vol dirigir un llarg de seguida. Quina pressa! Primer has de demostrar que saps rodar, a tu mateix i a les productores. David Victori va rodar tres o quatre curts abans de La culpa, i van passar anys abans que dirigís El pacto, el seu primer llarg. Amb 36 anys! El mateix Denis Villeneuve va guanyar el 2008 a Sitges amb Next Door. Després va venir Sicario i Blade Runner. Després, no abans.

Idees per a un llarg, però, segur que en té.

I ganes d’escriure-la. Serà un thriller ambientat als anys 80 que evoca uns fets –foscos, molt foscos– ocorreguts a la II Guerra Mundial en algun lloc del Pirineu. Però tot té un procés.

Ara que se celebren els vint anys de 'Salvar al soldado Ryan', és el desembarcament de Normandia la millor seqüència de la història del cine bèl·lic?

Potser la veuríem ara i no ens impressionaria com llavors, però si no és la millor, una de les millors segur que sí. N’hi ha d’altres: el bombardeig del submarí de Das Boot, de Wolfgang Petersen. O Enemigo a las puertas, quan Ed Harris –que ve a Sitges– se la juga cada vegada que treu un peu. Aquesta por íntima em posa més nerviós que no la sang i el fetge.

Spielgberg demanava a les sales on es projectava el 'Soldado Ryan' que pugessin el volum al màxim.

També ho farem dijous a Illa Carlemany, perquè hi ha un parell de moments que el so ha de ser molt agressiu. M’agrada fort. Com la seqüència incial de Dunkerke, que va creixent, amb els trets del pobre soldat aquell que se senten des de la lluna.

Ja que parlem de pel·lícules de guerra: el seu podi de tots els temps?

Senderos de gloria, El puente sobre el río Kwai i... a veure Overlord, una de nazis i zombis a la II Guerra Mundial i produïda per J. J. Abrams que s’estrena precisament a Sitges.

Andorra
Encamp
cine
Areny
curt
Le Blizzard
Rodríguez
Sitges
Wolves
Mélies

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte