Andorra Lírica: per començar, opereta al Claror

Ha sigut un part llarg i complicat, no ens enganyem. I hi va haver moments que va semblar que la cosa no acabaria bé, admet la directora artística de tot plegat, Jonaina Salvador. Però la segona temporada d’Andorra Lírica ja és una realitat i arrencarà el 19 de novembre al Claror amb La gata transformada en dona, una raríssima opereta d’Offenbach, el pare del gènere, i en sessió doble, perquè l’endemà es tornarà a representar per segona i última vegada. També està al sac la segona cita, amb tota probabilitat un megaclàssic com ho és la Traviata (4 de març), i queda per confirmar el tercer i últim títol del cartell, que serà, això sí, el 10 de juny. El programa definitiu, la setmana que ve. Però la bona, excel·lent notícia és que un curs més tindrem òpera en viu i en directe en aquest racó de món nostre. Una gesta gairebé heroica que no fins no fa gaire, posem que fins abans-d’ahir, semblava impossible, en un d’aquests pertinaços prejudicis que Salvador i el seu equip han dinamitat amb fe i perseverança, molta perseverança.

Així que La gata transformada en dona, inspirada en una de les faules de La Fontaine, amb llibret d’Eugene Scribe i estrenada el 1858, però que des d’aleshores s’ha representat en comptades ocasions, no més de mitja dotzena. Doncs la que farà set serà la de Sant Julià, i serà a més una adaptació inèdita per a piano i quintet instrumental. Diu Salvador que buscaven per començar una òpera en petit format i que La gata... és idònia, amb quatre únics cantants i en una versió que conserva el francès original en les parts cantades, mentre que els diàlegs s’han traduït al català: “Offenbach és un compositor molt agraït, i aquesta opereta aporta a més uns tocs d’humor que la fan ideal per a tots els públics, grans i petits.”

L’elenc l’encapçala una vegada més la mateixa Salvador, que exerceix de dona-orquestra en aquesta aventura que és la temporada, i s’hi ha reservat el paper de Minette, la gata del títol. L’acompanyen el tenor català Jordi Casanova, que ja va ser Saint Brioche a La viuda alegre del juny i que aquí encarna Guido, el protagonista de l’obra, un burgès arruïnat que viu amb Marianne, la severa governanta –la soprano peruana Ximena Agurto, tercer premi al concurs Viñas de l’any passat–, secretament enamorat de la gateta Minette, coses que passen, i a qui una mena de vident que es diu expert en la transmutació de les ànimes i que respon al molt improbable nom de Dig Dig –en realitat, el baríton català Joan García Goma, un habitual del Liceu– assegura que la gata Minette és en realitat una estupenda senyoreta i que ell li pot fer recuperar la forma humana. Pagant abans una fortuneta, és clar. I com que és una opereta resulta que sí, que Minette passa de gata a Jonaina en el temps que el bon Dig Dig triga a dir el seu conjur.

O com a mínim ho sembla, però això ja ho veurem al novembre. Salvador es mostrava ahir legítimament satisfeta d’haver aixecat una temporada que, diu, “ha perillat més d’una vegada, perquè se’ns ha retirat un dels patrocinadors principals; confiem que s’hi vagin afegint nous patrocinadors quan la temporada estigui en marxa, perquè amb la bona voluntat no n’hi ha prou”. I convé recordar que aixecar un muntatge com la funció doble del juny passat amb La viuda alegre puja a 60.000 euros. El cas, com no es cansa de repetir –i amb tota la raó–, és que “Andorra Lírica ha demostrat que produir òpera des d’Andorra és possible, com també ho és programar-ne amb regularitat, que el resultat és artísticament bo i que hi ha un públic que té ganes d’assistir-hi”. Tant, recorda, que les funcions es compten fins ara per plens.

Completen l’equip artístic la pianista Laia Martín, coordinadora del Puigcerdà Music Festival; Maria Voronkova i el mestre Daniel Abad, director de l’orquestra de cambra de la Comunitat Valenciana, a la direcció musical, i Anna Mangod en el disseny de vestuari, mentre que l’Escola d’Art de Sant Julià s’encarregarà de l’escenografia, “en línia amb la vocació d’Andorra Lírica d’involucrar noms de primer nivell i també artistes i tècnics locals”. El que sobta, en aquest plantejament, és que els cinc músics de l’acompanyament orquestral provinguin de l’orquestra valenciana i no de l’ONCA: “És clar que estaríem encantats, però el cert és que els ho vam proposar al principi i al final de la primera temporada, i també ara que comença la segona, i sembla que no tenen disponibilitat.”

Sense Mozart, però amb Verdi i Offenbach

Ha canviat, sí, el programa de la segona temporada, i La gata transformada en dona i la Traviata han substituït finalment els dos títols que havien sonat més al final de curs: La flauta màgica havia d’inaugurar el cartell, però diu Salvador amb pragmatisme que es tracta d’un muntatge massa ambiciós, que requereix un elenc de deu cantants i una inversió considerable en escenografia i vestuari: “No la descartem, però per a més endavant; ara preferim centrar-nos a fer el que podem, però amb qualitat.” També cau del cartell Rigoletto, en aquest cas per cedir el lloc a un altre Verdi, la Traviata.