Andorra Lírica va demanar 38.000 euros: “Això dels 250.000 és totalment fals”

Se li obren nous i inesperats fronts a la ministra de Cultura. Dies enrere sostenia Olga Gelabert que l’associació Andorra Lírica havia sol·licitat el curs passat 250.000 euros en concepte de subvenció per a les tres funcions de la temporada d’òpera, i que el departament els la va denegar principalment perquè els diners s’haurien destinat a cobrir els “sous” dels artistes, i aquesta –sosté el departament– no és la finalitat primigènia dels ajuts. Ja ho saben, aquests 100.000 euros anuals –el 2017, sí, 150.000– que es reparteixen una quarantena de projectes: treguin la calculadora i facin números. Doncs resulta que la primera afirmació és “totalment falsa”, segons la directora artística i ànima d’Òpera d’Andorra, Jonaina Salvador –“De fet, he demanat una entrevista amb la ministra per aclarir aquesta situació”, deia ahir la soprano– i que la segona és com a mínim molt matisable. Vegem-ho.

Sosté Salvador que el ministeri demana als candidats als ajuts la relació d’ingressos i despeses previstes: en el cas de la temporada d’òpera, les despeses totals pugen a 250.000 euros, dels quals s’ha de descomptar els 100.000 euros en concepte de patrocini. Però és que ni tan sols es van demanar aquests 150.000 –de fet, hauria sigut d’un optimisme considerable tenint en compte que la quantitat total que el ministeri dedicava l’any passat a subvencions culturals fregava com ja s’ha dit els 100.000 euros–: “La demanda que es va fer al seu moment després de desglossar-ho tot era de 38.000 euros. I per a les tres òperes!” Lluny, com es veu, dels 250.000 euros de la ministra: “Es pot entendre que el pressupost és limitat; però no que diguin mentides.”

Tampoc surt gaire ben parada la ministra si contrastem amb la realitat l’afirmació que les subvencions no estan concebudes per pagar salaris. D’entrada, perquè com recorda Salvador no es tracta en aquest cas de “sous” sinó de “caixets”. Però és que, a més, només cal anar a l’hemeroteca: el 2014 es van subvencionar a través d’aquesta via dos festivals –amb el corresponent cartell d’artistes, i cal suposar que el caixet reglamentari: els professionals no acostumen a tocar gratis– per una quantitat total que fregava els 8.000 euros. I cinc projectes discogràfics, cinc, van rebre en total més de 20.000 euros: bona part d’aquesta quantitat es devia destinar als productors i als estudis de gravació, que també cobren uns honoraris, i en més d’un cas, i de dos, als caixets músics professionals que acompanyaven l’artista sol·licitant. Per no parlar, en fi, que de la vuitantena d’artistes que participaran per exemple en La Traviata del març que ve al Claror, tan sols mitja dotzena són professionals i cobraran, per tant, el corresponent caixet. S’entén, en fi, l’estupefacció de Salvador davant d’unes afirmacions que, conclou, “no són veritat”.