Anita Rachvelishvili: “No tornaré a cantar a Rússia fins que el boig de Putin deixi el poder”

La mezzo georgiana pren el relleu de Dituyk en la segona proposta estrictament lírica del ClàssicAND. Serà aquest vespre a Ordino, en el debut andorrà d’una cantant avui al Top 3 de l’escalafó, segons Rechi. Hi repassarà àries de Txaikovski, Rakhmàninov, Verdi, Massenet i Saint- Saëns, cançons de Falla i hi haurà, promet, sorpresa final. ‘Carmen’, potser?

Ha cantat al Metropolitan, a la Scala, a l’Opera House, a Viena... L’únic gran teatre que li quedava era l’Auditori Nacional.
Efectivament. Tampoc he cantat al Liceu i ni al Teatre Reial de Madrid, on per cert tinc previst debutar els pròxims anys. Però estic contentíssima d’estrenar-me a Ordino i de fer-ho, a més, a la primera edició del festival. No importa si el teatre és enorme i llegendari o íntim i acabat d’arribar al circuit. És exactament la mateixa responsabilitat i exigeix per tant exactament la mateixa entrega. El públic és el mateix, gent que ha comprat una entrada per escoltar-me. No tinc dret a decebre les seves expectatives sols perquè estic cantant a Ordino i no a Milan. No canvia res. S’espera de mi el millor, potser és la primera i última vegada que m’escolten. Per mi, l’Auditori és exactament igual que la Scala.

El que més sorprèn del repertori són les cançons de Falla. Què té una cantant georgiana en comú amb la sensibilitat del compositor andalús?
He cantat Falla des dels 18 anys. La meva professora al conservatori de Tbilisi estava obnubilada amb aquestes cançons. Formen part de la cultura musical, i personalment m’encanten. Són una de les meves peces preferides de tot el repertori. Estan molt pròximes a meu temperament i la meva sensibilitat. L’amor per la dansa i pel cant. M’hi trobo molt més còmoda que amb altres compositors que cantaré avui. Comprovareu que quan canto Falla canvio completament. No actuo, soc jo mateixa. 

El personatge més difícil a què s’ha hagut d’enfrontar?
Sens dubte, Amneris, la filla del rei d’Egipte a Aida. En primer lloc per la dificultat intrínseca del paper, que és quasi per a soprano. I sobretot, perquè Verdi va tenir la mala idea de posar les parts més difícils al final de l’òpera, quan ja ho has donat tot, estàs pràcticament esgotada i de sobte et trobes el Tourmalet. Però és a la vegada la meva favorita. És emocionant, bellíssima i també elegant. 

Llàstima que no l’hagi inclòs al repertori.
Amneris no té desgraciadament àries, canta sempre amb el cor. Però a canvi cantaré àries de dues de les òperes que millor regust m’han deixat: En vain pour eviter, de Carmen, i Mon coeur s’ouvre, de Samson et Dalila.

El pròxim repte?
El paper de Laura a La Gioconda en el que serà el meu debut al teatre San Carlo de Nàpols, al costat d’un repartiment de luxe: Jonas Kaufmann, Anna Netrepko i Ludovic Tézier.

Ha experimentat mai por escènica?
Mai... fins que l’any passat va néixer el meu fill. La primera vegada que vaig sortir a l’escenari després del naixement vaig sentir alguna cosa molt semblant a la por escènica, fins i tot atacs de pànic. El meu cos havia canviat, la meva veu també, i això em va descol·locar. Sempre he sigut una cantant que sap exactament el que fa a nivell anatòmic. Soc una cantant molt tècnica. La veu hi era, és clar, però el meu cos responia d’una manera completament diferent. Em va costar recuperar la seguretat. De fet, encara estic en el procés, i depèn molt del concert. Amb repertoris i escenaris com el d’avui em sento molt més relaxada, i no patiu que no tinc cap por escènica. 

Quan Putin va envair Ucraïna va dir que no cantaria més a Rússia. Serveix d’alguna cosa, aquest boicot?
No hi tornaré mentre Putin en sigui el president i aquest boig, aquest maníac, amenaci la pau del món. No es tracta només d’Ucraïna. La invasió és sens dubte una tragèdia que s’allarga des de fa més d’un any, però és que abans va ser Geòrgia, on Putin va fer exactament el mateix. Rússia no s’ha retirat encara del 20% del territori georgià que va ocupar aleshores amb l’excusa que havia de protegir els russos que s’hi havien traslladat a viure. És la mateixa estratagema que ha utilitzat a Ucraïna, i abans a Ossètia del Sud, Abkhàzia, a Geòrgia... S’inventa un conflicte per tenir un motiu per enviar-hi l’exèrcit a defensar els seus ciutadans, i el resultat és que moren milers de civils dels països ocupats. Per això és per mi inacceptable cantar ara mateix a Rússia.

Però cantarà amb Netrepko a Buenos Aires.
Els meus col·legues no tenen la culpa de la invasió ni que Putin estigui boig. Alguns grans cantants han estat expulsats del seu teatre simplement per no donar  suport a la guerra. I altres  de pròxims al règim continuen cantant per tot el món. Això no és just. Però el que vull dir és que un artista rus, per conegut que sigui, no canviarà res i a més tenen por de les represàlies, que normalment es dirigeixen contra els familiars que han deixat a Rússia. No se’ls pot exigir que critiquin la invasió ni Putin. Jo no els ho demanaria. Sé fefaentment que els han amenaçat, i que l’advertència és clara: “Si dius alguna cosa contra Rússia, estàs acabat”. Però jo sí que puc, i el que dic és que no hi cantaré mai més fins que aquest boig deixi el poder.