Diari digital d'Andorra Bondia
Morell, amb la boina i el gaiato, i un cert posat planià, entre pagès i 'british'.
Morell, amb la boina i el gaiato, i un cert posat planià, entre pagès i 'british'.

Antoni Morell, escriptor: “Andorra n’està avui ben plena, de personatges fatus com Borís”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Casi Arajol

El 1984 va publicar ‘Borís I, rei d’Andorra’, i el bon Príncep Sobirà i Defensor de la Fe s’ha convertit tres decennis i mig després en un ric subgènere literari. Anem el reedita ara en format butxaca, i aquest vespre es presenta a la biblioteca de la Massana, que no per casualitat en du el nom. De Morell, no de Borís. Atenció, notícia: hi haurà continuació. De Borís, no de Morell.

Sosté Villatoro que vostè és el pare fundador de la literatura andorrana contemporània. L’han convertit en tòtem!

No crec en els tòtems. Prefereixo considerar-me, modestament, la fletxeta d’aquells jocs de pista de quan érem petits, i que ajuda algú altre a anar endavant.

‘Borís I’ és la novel·la que li ha donat més popularitat, però insisteix que és un divertiment i que la que de veritat compta és ‘Set lletanies’.

No ho dic jo, sinó els crítics, des d’Espriu fins a Calders, Bartra, Triadú, Broch... I hi estic d’acord.

Qui deu més a qui: vostè a Borís, o Borís a vostè?

Borís a mi, sense falsa modèstia. Pensi en el doctor Rieu de La pesta, o en l’Aureliano Buendía de El coronel no tiene quien le escriba. De Skossyreff no se n’hauria parlat probablement mai més.

De fet, el personatge històric de Borís tampoc no li ha interessat mai gaire.

M’interessa com a personatge de guinyol, estrictament goldonià: què passa quan un individu tan excèntric al que era l’Andorra del 1934 –una societat de gorra, vellut i calçotets llargs– aterra per aquí, i les passions que desperta. Llavors era un espècimen únic. Avui, no. Andorra n’és plena, de personatges fatus com Borís, que prometen l’oro i el moro –ferrocarrils, aeroports– i que no recorden el que menjàvem fa una generació, o que només hi havia dos metges, a tot el país.

Li va faltar la pel·lícula per acabar de fer el salt?

Segurament. Però encara és possible, sobretot amb l’efervescència actual del cine català.

Antoni Ribas tenia lligat l’immortal Christopher Lambert: hauria sigut un bon Borís?

Sensacional. Un tros d’home i un actoràs.

Si féssim cas de la bibliografia, semblaria que Borís va muntar un govern paral·lel, estil Guaidó. Però el cert és que fora de l’hemeroteca no n’ha quedat rastre. Hem fabricat un monstre?

A mi ningú me’n va saber dir res mai, ni els més grans, que l’haurien d’haver conegut, començant per un oncle meu que va ser policia amb la primera promoció. Tampoc en queda constància al llibre d’actes del Consell. És un fantasma.

Confabulació per esborrar-ne la memòria?

Podria ser fruit efectivament de la mala consciència col·lectiva, o més fàcil encara, que ningú no se’l prengués seriosament. Però pensa que abans que Borís, van venir molts aventurers que en nom de no sé quina societat oferien el mateix que ell... excepte la Constitució. I tots aquests sí que consten al llibre d’actes. D’ell, l’únic que va parlar en termes polítics, res. Només existeix als diaris estrangers. És estrany o no?

Els russos donen per històric un Borís que va regnar a Andorra fins que el 1941 el van deposar Franco i Hitler!

És meravellós, no ho veu!?

De tot el que hem sabut del Borís històric –intèrpret de la Wehrmacht al front de l’Est, deportat al gulag– què li interessa més?

El meu Macondo, per dir-ho com Villatoro, es redueix als estrictes límits geogràfics d’Andorra. I tots aquests capítols de la biografia de Borís, que són prou interessants, no dic que no, s’escapen del meu Macondo. Tot el que he escrit, però tot, inclosa l’obra d’investigació històrica, té Andorra com a subjecte i objecte.

Com se li va ocórrer imaginar-lo com a germà porter del monestir de Poblet?

La vida de Borís és tota ella una estafa monumental, però divertida. Per al lector, és clar. Per a ell, és tràgica. L’única forma de redimir-se era després d’una bona penitència. Així que li poso els hàbits.

No ha sentit mai la temptació d’estirar el fil i escriure’n una segona part?

De fet, la tinc mig embastada. Serà un net seu, fill de Florence, que reapareix a Andorra i convoca sis personatges prominents del país a una misteriosa reunió. Hi ha morts, no li diré més.

Que acabés desnonat de la tomba on estava enterrat, és final digne d’un príncep?

Ni d’un príncep ni de ningú. Però és el valor que avui els donem als morts: cap.

‘La casa de la memòria’, avança?

A bon ritme. El veurem a mitja legislatura, Deo volente. Promet no mossegar-se la llengua? Ho prometo. Amb noms i cognoms, però també amb ètica i amb estètica, que és l’única forma com es poden dir certes coses, sense insultar, que és com ara ho fan fins i tot a Casa de la Vall alguns que quan es posen el tricorni es transformen. El manuscrit del Borís, està a la biblioteca? Encara no, però hi serà, com tots els altres manuscrits.

Vivim en l’edat d’or de les lletres andorranes? O només ho sembla, per la quantitat de paper que es publica?

Fa vint anys, quan vaig ser Escriptor del mes, em deien, sorpresos: “Vostè és andorrà!? I escriu!?” Com si les dues coses a la vegada fos impensable. Això avui ja no passa. La qualitat és un atzar, però és més fàcil que emergeixi si es publica molt que si es publica poc o gens. Miri Islàndia. L’Administració hi té aquí un paper decisiu, no amb subvencions, no, sinó procurant que l’obra nacional surti fronteres enllà, que es tradueixi a d’altres llengües i es distribueixi amb normalitat.

Senyor Morell, se li està posant cara de clàssic.

En parlem d’aquí a 100 anys.

Andorra
la Massana
Antoni Morell
Borís
Skossyreff
Casi Arajol
Set lletanies
Anem
Número de vots: 5
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic