Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, patrimoni, Sant Valentí, Arxiu Nacional, Batllia episcopal, ofici
Andorra, patrimoni, Sant Valentí, Arxiu Nacional, Batllia episcopal, ofici

“...apesar de esser mon mosso he considerat, considero y mes vull y desitjo per marit...”


Escrit per: 
Redacció / Foto: Fons Batllia episcopal (Arxiu Nacional)

És probablement la carta d’amor més genuïna que mai tindrem ocasió de llegir. I sense una sola efusió sentimental. Al contrari: pur sentit comú, implacable lògica aristotèlica i el punt just de mala bava per posar l’honorable senyor batlle (episcopal, que consti) entre l’espasa i la paret. L’Arxiu va tenir l’estupenda ocurrència de rescatar-la ahir –Sant Valentí, ja saben: picoreta– del fons de la Batllia i penjar-la a les xarxes, a major glòria de l’ordinenca amb pebrots –i sense nom– que la va escriure el 27 d’agost del 1908. La bona dona té la mosca rere l’orella perquè set setmanes enrere –exactament– havia rebut un ofici del secretari del senyor Batlle que l’exhortava a deixar de conviure amb qui “apesar de esser mon mosso he considerat sempre, considero y mes vull y desitjo per marit”. Se’n considerava “de lo menos” l’esposa i “aun que no casada legalment”, perquè “ab ell he permanescut durant fa molts anys y ell es el que ab sos treballs apesar de esser mon criat me ha fet viure”. I aquí comença la molt hàbil argumentació per fer entrar el Batlle en raó: al·lega la dona que la separació l’ha obligat a gastar “mos ahorros y medis de viure”, i que precisament el fet de veure’s en la (quasi) indigència el que li fa prendre la “respectuosa llibertat” de sol·licitar la seva assistència per viure “modestament”. El que pagaríem per veure la cara que se li devia quedar al senyor Batlle quan la "de lo menos esposa" del mosso porta el raonament fins a l’últim extrem: “De lo contrari [és a dir, si el Batlle no li proporciona assistència per viure “modestament” que reclama com a compensació pel diguem-ne, lucre cessant] me veure obligada a juntarme ab lo mateix [mosso]”. És just, sembla, que qui es va sentir legitimat per interferir en la vida dels nostres dos protagonistes assumeixi la despesa extra que l’experiment comporta. I que la senyora no ho diu perquè sí ho demostra amb l’efectista estirabot final: “Y a lley alguna que prohibeixi lo tenir serveys mossos per sas necessitats –atenció– sian estas de cualsevol classe? Y a lley que privi aun de casarse ab una persona que estima sense haber comes falta alguna? Per lo exposat no dupto de V. M. que me absoldra o admettra la present demanda que es lo que de justicia demano”. La llàstima és que no consta la resposta del Batlle, a qui segur que la decidida reacció de la nostra ordinenca li va fer eco a les oïdes durant molt de temps. Per posar-se on ningú no el cridava.

Andorra
Patrimoni
Sant Valentí
Arxiu Nacional
Batllia episcopal
ofici

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte