Aquell primer viatge a París
Encamp demana l’ajuda dels veïns per identificar els protagonistes de mig centenar de fotografies històriques de la parròquia.
“Però si aquest d’aquí soc jo! I tant, que sí! I hi ha també el Simonet Duró, i la Maria Pilar del Maset... I aquest d’aquí, que no és un Travesset de Sant Julià? I aquest altre, el Garrallà de la Massana, el que després va ser cònsol! Mare meva!”
Se’n feia creus ahir al matí Ermengol Torres, de cal Coma de la Mosquera. S’havia acostat als plafons que el Comú d’Encamp ha plantat aquesta setmana a la plaça dels Arínsols a veure si es topava amb algun conegut seguint la crida de la corporació, que ha demanat l’ajuda dels veïns per posar nom i cognom als protagonistes de mig centenar de fotografies del fons comunal datades entre principis del segle XX i els anys 80. I el que poc es podia imaginar Torres és que s’hi toparia amb l’Ermengol de fa 60 anys: “Va ser el 1963, si no recordo malament. Era el primer curs que el Copríncep francès convidava els alumnes de 3ème al viatge de fi de curs. I per a la majoria de nosaltres era també la primera vegada a París. Imagina’t. Vam sortir de l’Hospitalet a les 7 de la tarda i vam arribar a la gare d’Austerlitz a les 7 del matí. Vam estar quatre dies allotjats al lycée Jansson de Sailly i ens van tractar com a reis. Encara en recordo l’adreça, 106, Rue de la Pompe, 6ème arrondissement. Ens el vam aprendre per si ens perdíem. Era també la primera vegada que pujàvem al metro...”
Fem memòria, el lema de l’exposició amb què el Comú s’ha afegit a la Setmana dels Arxius serveix per exhumar del bagul dels records episodis com aquest. L’expedició andorrana la completaven el Sr. Duró (el director de l’escola francesa, aleshores a la plaça de les Arcades de la capital) i la seva esposa, així com la dona del notari Maties Aleix, i entre els joves, Bibiana Sansa i Carmen García. Són els que Torres ha pogut identificar entre la vintena de membres de la comitiva que posen orgullosos just davant de la tomba del soldat desconegut, a l’Arc de Triomf, una de les parades reglamentàries de l’excursió, junt amb el Louvre, Versalles, la torre Eiffel i els estudis de l’ORTF, la televisió pública francesa de l’època, que va impressionar vivament Torres.
El carnaval, omnipresent
Es tracta probablement de l’únic capítol exterior que recull Fem memòria, que es nodreix principalment dels fons familiars que el Comú va ingressar a mitjans dels anys 90, prop de mig miler de fotografies que ara veuen la llum parcialment (l’any que ve li seguirà una segona tongada) i que documenten un segle de vida social a la parròquia. Òbviament, el Carnaval hi té un paper destacadíssim, i de nou Torres evoca com era la festa abans i tot que Rossend Marsal, Sícoris, el codifiqués a mitjans dels 50: “No era en absolut com ara: començava a Prat de Genil, on ja hi havia l’Ossa, arribaven els caçadors i després la Fregona i el Fregó amb el menjar. A la Fregona, la feien pujar en un burro, els arlequins la intentaven fer caure, i en aquestes anaven pujant fins a cal Manresa, on acabava tot. Quasi no hi havia text”.
Les fotografies més antigues corresponen a la festa major de principis de segle XX, amb les noies empolainades i els nois encorbatats, i hi ha també escenes de la caça de l’isard, el descans després de la dalla, moments d’oci a la terrassa amb el reglamentari vaset de Ricard, comunions, caramelles i un altre episodi curiosíssim, el recompte de la quèstia del 1977, amb els cònsols del moment reunits a Casa de la Vall davant d’una taula presidida per Manuel Mas, Serafí Reig i Roc Rossell.
Dels dos centenars d’encampadans anònims que desfilen per les fotografies, ahir se n’havien identificat gairebé un terç gràcies a la col·laboració ciutadana. Ho poden intentar in situ als Arínsols (els atendrà Robert Lizarte) o al portal web del Comú, que ha habilitat un espai on es poden consultar totes les fotografies i proposar identitats.