Ara toca el Museu Nacional

Riva assumeix que l'equipament serà una de les prioritats del mandat, però adverteix que primer cal crear el "relat identitari".

Ho va augurar durant la campanya l’aleshores candidat, Xavier Espot, i ho va tornar a repetir ahir, ja com a cap de Govern, en la presa de possessió de la nova ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, que va tenir lloc a l’Espai Columba: entre els projectes que han de contribuir a la projecció del nostre racó de món, deia Espot, el futur Museu Nacional hi ocupa un lloc “destacat”, perquè “ha de ser la peça clau que expliqui el que som, tant a les persones que ens visiten com a nosaltres mateixos”. De fet, va ser l’únic encàrrec concret que li va fer el cap de Govern. I naturalment, Riva el va assumir amb la prudència de la nouvinguda: “És evident que la idea té una llarga trajectòria, però primer cal crear un relat identitari. Si aquest relat acabarà prenent la forma d’un museu? Potser sí, però primer hem de buscar-li el contingut.” Per a Riva, el relat ha de reflectir “la nostra manera de ser, el nostre tarannà, tota la història que ens precedeix. Aquesta és la idea que hem de prioritzar abans de començar a parlar de l’equipament”.

La ministra no es va voler mullar sobre si el nou museu serà o no un espai físic ni tampoc sobre el calendari. L’únic que de moment està clar és el consens entre les forces que participen al Govern que cal un Museu Nacional, que la definició de l’equipament haurà de ser “participativa” i que, per tant, s’obrirà a la ciutadania: “Però no hem pogut abordar si serà possible en una legislatura o caldrà fragmentar-lo per etapes”. Així que l’executiu “de consens” –que és com a Espot li agrada referir-s’hi– ja té la seva fita en matèria cultural, i es diu Museu Nacional: un bon propòsit en què molt probablement coincidirà fins i tot l’oposició –tant el PS com Terceravia el portaven al programa– però que neix amb el llast de totes les vegades que hem sentit parlar de Museu Nacional i la cosa ha acabat fent llufa. L’última, el 2015, quan Demòcrates ja el portava al programa.

Pel que fa als eixos vertebradors del mandat, Riva va evitar com és lògic baixar al detall “fins que pugui conèixer i parlar amb els equips”, però es va referir específicament a la necessitat de buscar-li una nova seu a l’Arxiu Nacional –una altra vella demanda que s’arrossega com a mínim des de fa quatre legislatures–, a la necessitat de donar “una empenta” als joves creadors, i a una concepció de la cultura “àmplia”, oberta a l’associacionisme: “Estem a disposició de tots els col·lectius per començar a donar forma a noves iniciatives com el Llibre blanc de la cultura, que haurem d’elaborar entre tots perquè partim de zero”. La ministra va passar de puntetes pels entorns de protecció, va reconèixer que desconeix el dossier del Nomenclàtor i que per tant no s’hi pronunciarà abans d’estudiar-lo, i va augurar que el trasllat al Rosaleda de totes les dependències de Cultura –excepte de l’Arxiu, precisament– és “imminent”: “Si ens n’hi anem a principis d’any, bé; però si s’avança, millor encara, les obres estan molt avançades i considero que és important i que serà especialment positiu que tot el personal comparteixi un mateix espai, cosa que fins ara no havia pogut ser i que no ajudava a treballar de manera transversal”. El Govern, per cert, va adjudicar ahir la tercera fase dels treballs de rehabilitació del Rosaleda per 490.000 euros, amb un termini d’execució previst de sis mesos que encaixa amb les previsions de Riva.

Espot, en fi, es va referir a la barreja de joventut i experiència que aporta la nova ministra, i a la seva habilitat per “forjar aliances, acords i coalicions que vagin més enllà de la visió purament partidista”, i va insistir en la necessitat de crear una “identitat forta”, clau –va dir– per al futur del país en un món globalitzat: “Aquesta és la missió que té encomanada la ministra de Cultura”.

L’organigrama, pendent de conèixer “els equips”

Advertia ahir la nova ministra que la seva primera feina serà conèixer els equips que conformen els departaments de Cultura. I que només després en confeccionarà l’organigrama. De moment, per tant, continuen Montserrat Planellas com a directora general, amb competència directa sobre el de Promoció cultural i jeràrquicament per sobre dels altres dos, Patrimoni cultural –vacant des que va cessar Alfons Codina, coincidint amb la fi del mandat d’Olga Gelabert, però que segons algunes fonts podria tornar al departament– i Política Lingüística, amb Sergi Valdés al capdavant. Però com és habitual han començat a circular noms de possibles canvis, recanvis i incorporacions: Xavier Llovera, actualment cap de Patrimoni immoble, podria ser la persona que coordinarà la transició cap al Museu Nacional, càrrec en què podria aportar el decenni d’experiència com a director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, coordinador del Patrimoni Mundial de Tarraco i cap de la Divisió d’actuacions en museus i monuments de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural. El retorn a la política institucional de Susanna Vela ha generat un buit a l’Arxiu, i sona com a substitut el nom d’Olivier Codina, que va exercir com a director de Patrimoni fins al 2015, mentre que la competència digital donava ahir per fet el salt a Cultura de Quim Torredà, actual director de Formació Professional. Tot això és el que s’anirà concretant les pròximes setmanes. Per cert: en la multitudinària presa de possessió d’ahir a Santa Coloma hi va haver una absència notòria: l’antecessora de Riva en el càrrec.