Art per no oblidar
Diu Cristina Maragall que la creació del fons d’art va ser una de les primers iniciatives impulsades per la Fundació Pasqual Maragall, que focalitza els seus esforços en la investigació per a la prevenció de la malaltia de l’Alzheimer. Era el 2008, i mig centenar d’artistes van seguir els passos de l’esposa d’Humberto Rivas, que hi va aportar bona part de la col·lecció del traspassat fotògraf argentí. Dos anys després la sala Gaspart de Barcelona va inaugurar la primera edició d’Art a consciència, exactament subtitulada Una exposició solidària amb la investigació per vèncer l’Alzheimer; el 2015 hi va repetir, i des d’avui fins al 16 d’octubre arriba al Museu del Tabac lauredià el gros de la col·lecció: són en total 42 obres –sis escultures, dotze litografies i 24 teles i fotografies– totes a la venda i amb preus que oscil·len entre 50 i 4.000 euros.
És a dir, per a totes les butxaques, com insistia ahir en la presentació de la mostra Cristina Maragall. Obra majoritàriament recent, d’entre el 2000 i el 2010, amb alguna excepció com un collage de Clavé del 1975, que és precisament la peça més cara del fons; Hotel l’Observatoire, una mixta del 1987 del pintor Carlos Pazos, i Cabezas de mujer, un carbó del 1957 obra del dibuixant Rogen. I que es pot adquirir in situ, a través de l’ordinador instal·lat a la sala, i naturalment també en línia i des de casa. Es tracta, deia Josep Maria Cabanes, sotsdirector general d’Andbank –que per segona vegada col·labora amb la Fundació Pasqual Maragall–, d’aportar un granet d’arena i sensibilitzar els ciutadans sobre una qüestió tan delicada com és la prevenció de l’Alzheimer.
I és precisament la prevenció la principal línia d’investigació de la Fundació, a través del projecte Alfa i la col·laboració de 3.000 voluntaris per mirar de determinar els factors de risc que incideixen en l’aparició de l’Alzheimer i altres demències. Però anem d’una vegada al tall. Ja hem vist que entre la quarantena d’obres n’hi ha d’autors de primeríssima fila. Clavé no és l’únic: hi ha també Robert Llimós (Komeru y Minatare, acrílic, 1.500 euros; Trio Aura, oli, 2.500 euros), i Perico Pastor (Claret, tinta i aquarel·la, 900 euros), i una delicada peça en acer de Vaccaro (Azar, 1.800 euros), i l’Eclipse total de Fajardo (fusta, acer i pols de marbre, 1.700 euros), un clàssic de la Riberaygua que no és l’únic toc diguem-ne local de la mostra: també hi participa Roqué, el venecià Roqué, amb una peça de granit (Sense títol, 2.000 euros) als antípodes d’aquell Off que l’any passat va cedir al Consell General –i també de l’obra amb què va concórrer a la Biennal. Com és reglamentari, la secció d’obra gràfica és la més assequible i variada: una desena d’obres a uns mòdics 50 euros amb noms ben atractius, des de Llimós (de nou) i Ràfols Casamada fins a Artigau i Josep Niebla, amb una raresa que serà –no ho dubtin– de les primeres a saltar: Canvi, l’estupenda col·lecció de vinyetes de Roser Capdevila. Sí, la il·lustradora de les Tres Bessones.
Tot això, ja ho hem dit, fins al 16 d’octubre i a la nova sala polivalent del Museu del Tabac, que ha alliberat un dels espais de l’itinerari de la col·lecció permanent, i que conviurà amb Déus d’Egipte, l’exposició amb 119 peces de la col·lecció Clos a la sala temporal. Per cert, última visita guiada amb el comissari, Luis Manuel Gonzálvez. I mentrestant es va cuinant la que serà, sens dubte, una de les grans cites artístiques del 2017: l’extensió laurediana (i reduïda) de Surrealisme a Catalunya: els artistes de l’Empordà i Salvador Dalí, que entre el 28 d’octubre i el 5 de febrer exposarà a l’Ermitage de Sant Petersburg –ni més ni menys– una setantena d’obres de coetanis de Dalí –Massanet, Esteve Francés, Ángel Planells, Angelita Santos Torroella–, artistes de la generació anterior –Ramon Pichot– i epígons del surrealisme local –Evarist Vallès, Antoni Pitxot.