Artur Blasco canta divedres al Col·loqui transpirinenc, amb el contraban d’idees a debat

El Col·loqui tindrà tres àmbits de debat -Eines, mitjans i espais: diaris, llibres, migracions, fires, ateneus i casinos; Els portadors d’idees: biografies i prosopografiues, i La incidència del pas de les idees en el dia a dia- i una trentena de comunicacions, i arrencarà divendres amb la conferència inaugural sobre la Real Sociedad Vascongada de Amigos del País, a càrrec de Xabier Kerexeta, de la Societat d’Estudis Bascos, i un taller sobre la transmissió d’idees moderat per l’historiador Òscar Jané en què prendrà part Domènec Bascompte. La jornada acabarà amb un recital de cançó tradiconal del Pirineu a càrrec d’Artur Blasco. El gros del programa tindrà lloc dissabte, amb la lectura de les tres ponències -Els Pirineus a l’època moderna: via de penetració d’homes i d’idees subversives, a càrrec d’Alexandra Capdevila; Impactes de la immigració a Andorra (Maria Jesús Lluelles), i De fora vingueren i d’ells tant aprenguérem (Claude Benet). Entre les comunicacions destaquen L’adopcionisme, una excusa de domini dels francs (Climent Miró); Els contactes transpirinencs entre Urgell i Roma i la gènesi de la idea de croada al món urgellenc del segle XI (Oliver Vergés); Política i religió a l’Andorra de finals del segle XVI i Ideologia i praxi política a la segona meitat del segle XVIII a Andorra (ambdues a càrrec de Domènec Bascompte), Penetrar al Pirineu: impregnacions de Tomàs Junoy, Jacit Verdaguer i Joan Coromines (Jordi Pasques), La entrada de ideas democratizadoras en Andorra (Gerhard Lang), i El fons Isabelle Sandy de l’Arxiu d’Escaldes (Carles Sánchez). Com a aperitiu al Col·loqui, la SAC organitza dijous a la Biblioteca Nacional una conferència de títol encara més prometedor: 1933: ¿l’any de la revolució? Una sorprenent revisió del mite (20 hores). El mateix Lang, que ha investigat la història dels correus andorrans, dels quatre primers bisbes d’Urgell del segle XX -Riu, Laguarda, Benlloch i Guitart- i sobretot, sobretot, la vida i miracles de Borís Skossyreff, augura novetats substancials sobre un dels episodis clau del primer terç del segle XX.