Aurora Casadevall repassa en un volum mig segle com a infermera

“Em dic Aurora. Tinc disset anys. Avui el meu pare em porta a Barcelona. Vaig a l’hospital de la Creu Roja. En règim d’internat hi passaré tres anys pe obtenir la titulació d’infermeria. Potser després podré arribar a llevadora, que en realitat és el meu somni”. Aquesta és la primera entrada del diari que Aurora Casadevall va dur durant el prop de mig segle que va consagrar a la infermeria en totes els vessants. Correspon al 8 d’octubre del 1966, i així arrenca Quaranta-tres anys a la sanitat d’Andorra: vint moments màgics i vint-i-tres d’altres històries. Aquest és el títol de l’oportuníssim volum editat per Anem i que avui arriba a les llibreries. Des de la perspectiva privilegiada de Casadevall assistim a la transformació de la sanitat andorrana des de la clínica Vilanova fins a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell, on entre el 1990 i el 2006 va exercir com a directora d’infermeria, i després, fins a la jubilació, el 2014, com a directora de Relacions i serveis externs. Casadevall va desfilar entremig per la clínica Verge de Meritxell i pel centre hospitalari de Santa Coloma, va exercir com a professora a l’escola d’infermeria, va participar en la creació del SAAS, i va assistir les tragèdies dels aiguats del 1982 i de l’accident del Monsa.