Diari digital d'Andorra Bondia
La ‘firma’ que el campaner Joan de la Tor va deixar a la campana de Meritxell, que Castellet ha localitzat també a la parroquial de Pujol, al Pallars Sobirà, i que li permet datar-la a finals del segle XIII; el castell està gravat a la corona de la campana.
La ‘firma’ que el campaner Joan de la Tor va deixar a la campana de Meritxell, que Castellet ha localitzat també a la parroquial de Pujol, al Pallars Sobirà, i que li permet datar-la a finals del segle XIII; el castell està gravat a la corona de la campana.
La campana de Meritxell: ara, l'autòpsia
La campana de Meritxell: ara, l'autòpsia
La campana de Meritxell: ara, l'autòpsia
La campana de Meritxell: ara, l'autòpsia

Autòpsia a una campana


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: Màximus

Si la hipòtesi de Castellet és certa i data del segle XIII, és la més antiga de Canillo i amb tota probabilitat del país.

Ho dèiem ahir: la historiadora solsonenca Laura de Castellet sosté que la campana de Meritxell la van fondre Joan de la Tor, campaner de la Seu, i Arnau Fabre, ferrer de Canillo, a finals del segle XIII. Vaja, que és estricta coetània del segon Pariatge, que data del 1288. I basa la hipòtesi en el segell que el bon Joan hi va deixar: un castell amb tres torres que va traçar just a la corona: la tenen aquí al costat. La firma fa òbviament referència al cognom de l’artesà, diu Castellet que és quasi clavada a la que l’estiu passat es va trobar a la campana de la parroquial de Pujol, al Baix Pallars, i aquesta sí que l’ha pogut datar i identificar fefaentment a partir dels protocols notarials que es conserven a l’Arxiu Capitular d’Urgell.

Tot això ja ens ho havia explicat ahir, però el cas és que la hipòtesi de Castellet corregeix decisivament l’únic estudi detallat de la campana de Meritxell existent fins a la data: el devem a Josep Boncompte i Torrente –pare de la pintora Conxita Boncompte, la coordinadora de De Pageses d’Andorra a Demoiselles d’Avignon– que va tenir l’ocurrència d’enfilar-se a tots els campanars del país per catalogar, descriure i fotografiar  les nostres campanes. La mala sort va fer que traspassés abans de concloure tan portentosa aventura, però va tenir temps de deixar enllestits els campanars canillencs.

Naturalment, també es va interessar per la de Meritxell. I el que en va deixar dit en una fitxa que conserva la seva filla Conxita és que la nostra campana d’avui fa 450 mil·límetres de diàmetre i 540 d’alçada, que pesa exactament 130 quilos, que és “similar” a una de les dues campanes de Sant Miquel de Prats i que per les seves “desproporcions” –la diferència considerable entre el diàmetre i l’alçada– “és de les anomenades bizantines”.

Però anem al rovell de l’ou: a l’hora d’interpretar la llegenda que hi va deixar el campanar, Boncompte llegeix “SONA 2”, seguit del dibuix d’un castell “amb torre central”, i de l’any MDCLI, 1651 en llatí, i quasi quatre segles posteriors a la datació que proposa Castellet.

El misteri de la segona campana

Com es veu, només coincideixen en el castell, que no és poca cosa si tenim en compte que li serveix a Castellet per adjudicar-la a Joan de la Tor. Pel que fa a l’any, aquest suposat MDCLI, sosté la historiadora que la interpretació correcta del grapat de signes que apareixen abans i després del castell no és un any, sinó la llegenda “Vox Domini Sonat”, habitual, diu, a les campanes dels segles XII i XIII. I conclou que la de Meritxell no és “desproporcionada”, com suggereix Boncompte, sinó que gasta precisament les proporcions exactes de les campanes dites de barret tirolès, que es veu que eren la moda al segle XIII.

En fi, que si la hipòtesi de Castellet és certa, la campana de Meritxell és la més antiga de Canillo, per no dir d’Andorra. Això, paradoxes de la vida, ho sabem gràcies al mateix Boncompte, que va passar llista a les campanes de la parròquia: la de Sant Joan de l’Aldosa es va fondre cap al 1830; la de sant Bartomeu de Soldeu, el 1902, i en sabem fins i tot el nom del fonedor: Moisès Díez, de Palència! La de la Santa Creu podria ser del 1600, i la de Sant Jaume de Ransol, no hi ha dubte, és del 1832. Un campaner que es deia Pablo del Campo va fondre el 1904 les de Sant Joan de Caselles, Sant Miquel de Prats i una de les quatre de Sant Serni. A Sant Miquel de Prats, ja ho hem vist, n’hi ha una segona que sembla germana i podria ser per tant coetània de la de Meritxell, i atenció a les altres tres que hi ha a Sant Serni: del 1486, 1616 i 1833.

Però no ho deixarem sense haver tornat a la que van fondre Joan de Tor i Arnau Fabre al segle XIII. És de ferro, una raresa perquè a l’època –diu Castellet– eren de bronze, i a més està fabricada a l’antiga: “A finals del XIII els campaners catalans assimilen les noves tecnologies que venen de França, però la de Meritxell encara es fon segons la tecnologia anterior. Es diferencien per la forma, les proporcions i la qualitat del metall, i també pel so: no és el mateix que faci tonc, tonc, tonc, que dooong, dooong, dooong”. I el que sorprèn finalment és que a Meritxell només n’hi hagi una: on ha anat a parar la segona, que va sobreviure –qualsevol fon 150 quilos de ferro!– a l’incendi del 1972 com es comprova a totes les fotografies de la tragèdia?

El cert és que al santuari vell, ara museïtzat, només n’hi ha una, i que ni mossèn Ramon sap on va anar a espetegar, aquella segona campana: “És possible que acabés a les golfes de Casa de la Vall, on van anar emmagatzemant les restes del santuari. Però mai més no l’he tornat a veure”. Respecte a la possibilitat que la campana supervivent sigui efectivament del segle XIII, només hi fa un matís: “El campanar d’espadanya actual és del XVII; si la campana és l’original, vol dir que en aquella reforma la van reaprofitar. Potser sí.”

Andorra
Canillo
Meritxell
Boncompte
Castellet
Arnau
Fabre
Joan
Tor
campana
Número de vots: 147
Comentaris: 1

Comentaris

Molt interessant.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic