Babel bíblica a la Biblioteca

A la portada hi diu Ja c’ac’a Chominem Ja Xchomij Ja Dios Kuq’uin Ja Dok Winak. Dit així, les bibliotecàries de la Nacional ho tindrien francament magre per desxifrar la llengua en què està escrita. Per sort, i per evitar la maledicció de Babel, els editors hi van afegir un aclaridor subtítol en castellà: El Nuevo Testamento de Nuestro Señor Jesucristo en el idioma tzutujil (del Oeste). És a dir, en una de les llengües indígenes que es parlen a Guatemala. I n’hi ha unes quantes: com a mínim, les dinou a les quals consta que s’ha traduït la Bíblia –en aquest cas, el Nou Testament– i que formen part de la monumental col·lecció bíblica reunida des del 1995 per Pere Roquet. Ja ho saben: els 1.223 volums –de moment, perquè en vindran més– cedits pel bibliòfil al ministeri de Cultura i que a partir del 8 de setembre s’exposaran al santuari de Meritxell. Perquè això sigui possible, les bibliotecàries van posar la setmana passada fil a l’agulla per descriure i catalogar la que –diu la cap del servei, Júlia Fernández– és la segona col·lecció més voluminosa que ha passat per les seves mans, només per sota de la de Casal i Vall però amb la diferència que aquí hauran de treballar contra rellotge. De moment ja han ventilat una cinquantena dels prop de 700 exemplars que s’acumulen al cap de casa de la Nacional. La resta, fins a completar els 1.223, aniran arribant els pròxims dies. De cadascun n’hauran d’elaborar una descripció exhaustiva, que a més de la reglamentària classificació decimal universal (CDU) que acompanya cada llibre afegirà de forma excepcional un codi alfabètic amb la procedència nacional: el nostre Nou Testament en idioma tzutujil (de l’Oest) es dirà exactament així: GUA 225 (728.1), on 225 és el codi corresponent al títol, Nou Testament, i 728.1 el número que en la CDU li toca a Guatemala. Fernández hi ha afegit el codi GUA per complir la petició de Roquet de conservar la classificació nacional de la col·lecció, tal com s’exposarà a Meritxell. Les bíblies i nous testaments d’aquest país de l’Amèrica Central són relativament fàcils de desxifrar, estiguin escrits en tzutujil, en kekchi o rabinal achí, o en yahgan, chorote o mocoví, que són tres de les llengües indígenes de l’Argentina que disposen també de Bíblia pròpia. Les coses es compliquen en idiomes tant o més exòtics, com ara l’amhàric, el malgaix, el jamaicà o el kazak. I la vista descansa amb Bíblies més normaletes com les escrites en abruzzese –o napolità, parlat a la Campània italiana–, en grec modern o en japonès col·loquial. Un repte formidable, diu, “per la dificultat sense precedents i perquè es tracta d’un fons sense parangó, d’interès molt específic però que ens converteix en una referència mundial en la matèria”. Doncs això és només el començament: a les caixes esperen bíblies procedents de l’Afganistan (6), l’Azerbaidjan (3) i Botswana (1); de les illes Fiji (1), Maurici (1), Maldives (1) i Salomó (7); de Groenlàndia (3), l’Índia (40), Laos (2) i Malaui (2) i, en fi, un lloc anomenat Kiribati (1) que ara mateix buscarem a la Viquipèdia. Ja ho saben: des del 8 de setembre, a Meritxell.