‘Ballerina’, a la Temporada

Les estrelles de l’Òpera de París tornen al cartell de la capital, que celebra el 25è anivrsari i programa la 4a simfonia de Mahler.

D’acord, potser hem fet una mica de trampa i no seran ben bé ni Felicia ni Camille les que desfilaran pel Centre de Congressos el 24 de març, en la tercera cita de la Temporada de Música i Dansa. Però sí que seran les seves estrictes successores, una petita constel·lació d’estrelles de l’Opera de París. I ho faran amb l’estrena mundial d’una peça del coreògraf nord-americà William Forsythe creada específicament per celebrar com Déu i Merante manen el 25è aniversari de la Temporada, que es compleix precisament aquest curs. Feia quatre cursos, des del 2015 amb la Companyia Nacional de Dansa, que no hi havia la dosi reglamentària de ballet clàssic, així que la gala de l’Òpera de París serà excepcional en tot, fins i tot en l’horari: la funció tindrà lloc, atenció, en diumenge i a la tarda, per facilitar l’assistència dels i les alumnes de les escoles de dansa.

La resta del cartell segueix el patró de l’any passat, quan es va retallar –de cinc a quatre– el nombre de vetllades. Ni l’efemèride del 25è aniversari ha fet reconsiderar la decisió. Hi haurà, en fi, vetllada simfònica: l’any passat va ser amb la Filharmònica de Berlín; aquest, l’orquestra reial del Concertgebow d’Amsterdam, no menys prestigiosa que la formació alemanya. Serà el 24 de gener, en la primera nit de la Temporada, i el programa inclou un dels concerts per a piano i orquestra de Mozart i, atenció, la 4a simfonia de Mahler, la més curta –no arriba a l’hora– i que al quart i últim moviment incorpora la veu d’una soprano. Però no es facin il·lusions: no vindrà la formació completa, sinó la camerata, una desena de músics dirigits pel mestre espanyol Lucas Macías. L’última simfònica amb tots els ets i uts que va desfilar pel Centre de Congressos va ser la del Mariinsky, i ens hem de remuntar, esnif, al 2014.

També hi haurà aquest curs píndola lírica: el baix baríton gal·lès Bryn Terfel, especialitzat en el repertori wagnerià –és especialment recordat el seu Wotan de L’anell dels Nibelungs– i que és segons el director artístic de la Temporada, Josep Maria Escribano, una de les veus de referència del panorama líric “pel color, l’empenta i la precisió de la seva veu”. I a més, és Sir! Única pega: per conèixer-ne el programa haurem d’esperar a la setmana del recital, que tindrà lloc el 26 de febrer.

I tot plegat acabarà el 4 d’abril amb Stacey Kent, cantant nord-americana considerada una de les renovadores del jazz vocal contemporani, estretament vinculada a França –si Terfel és Sir, ella va ser condecorada amb l’Orde de les Arts i de les Lletres, i acostuma a incloure versions de la chanson al repertori– i que compareixerà amb un quartet de piano, bateria, contrabaix i saxo. El seu últim disc és I Know I Dream (2017), però el més conegut potser sigui Breakfast on the Morning Tram, nominat als Grammy del 2007. Kent és, en fi, el més pròxim a una proposta popular –en la línia del que en edicions anteriors van ser Rufus Wainwright, Earth, Wind and Fire, Serrat i Pink Martini– que trobarem en el cartell del 25è aniversari.

Per commemorar l’efemèride, la Temporada ha editat un calendari il·lustrat amb dotze dels prop de 140 artistes i grups que ha desfilat per aquest quart de segle d’“idil·li” de la capital amb la música clàssica, des de Kool & The Gang fins a Yo-Yo Ma, passant per Ainhoa Arteta i Paco de Lucía. Abonaments (120 euros) i entrades (35 euros) estan des d’avui disponibles.

25 Temporades (i cinc més)

La Temporada com la coneixem avui, i amb el lleial patrocini de MoraBanc, arrenca el 1994. Però en realitat, l’“idil·li” de la capital amb la música clàssica havia començat un lustre abans, la tardor del 1989, amb un recital d’Alfredo Kraus a l’antic (i inhòspit) Centre de Congressos. Un crític de RNE que cobria la vetllada li va deixar anar –recorda Escribano– que la sonorització de la sala era més que precària. I el tenor canari va replicar que tampoc el Metropolitan tenia unes condicions especialment brillants, i ningú deixava de cantar-hi per això, Kraus, en fi, va ser el padrí dels festivals de tardor que es van succeir els quatre anys següents. El 1994 es van transformar en Temporada, després d’una enquesta en què els ciutadans van optar pel format actual. L’organització recau avui en MoraBanc, amb el suport logístic del Comú, i en virtut d’un conveni que es renova amb periodicitat biennal. Aquest any toca... i toquen també eleccions. Marsol va insistir ahir que “no hi hauria d’haver problema per renovar-lo”, però va advertir que serà una decisió “política” del consistori que entri.