Barcelona 92: te’n recordes?
Arrenca el rodatge de ‘42 segundos’, l’epopeia de la selecció espanyola de waterpolo subcampiona als Jocs.
Si avui s’enfilen pel Coll de la Botella, és possible que s’hi topin una colla d’atletes que suen la cansalada mentre un individu amb cara d’il·luminat els insulta còmodament instal·lat al seient d’un Jeep. Són els jugadors de la selecció espanyola de waterpolo (noms que avui formen part del firmament olímpic com Estiarte, García Aguado, Rollán, Oca i companyia) que a les ordres de l’entrenador serbi Dragan Matutinovic van quedar subcampions als Jocs de Barcelona i que quatre anys després es van penjar la medalla d’or a Atlanta.
De fet, no són ells, sinó els actors que els encarnen a 42 segundos, llargmetratge que recrea l’epopeia d’un equip que, abans de convertir-se en un equip de llegenda que ho va guanyar tot era una autèntica banda, amb dos bàndols (els catalans, liderats per Estiarte; els madrilenys, per Aguado) que no es podien ni veure però que havien de compartir entrenaments i hotels i fer veure que eren un equip. Codirigida per Dani de la Orden (Barcelona, nit d’estiu) i Àlex Murrull (Ferida arrel: Maria Mercè Marçal) i coproduïda per Imminent, que va rebre per aquest projecte els 80.000 euros de la segona convocatòria d’ajudes anuals al cine del ministeri de Cultura, 42 segundos es va començar a rodar quinze dies enrere a les piscines Picornell de Barcelona i recala avui i durant les pròximes dues setmanes entre nosaltres. I no és per capritx del guió ni per justificar la subvenció: resulta que aquella selecció espanyola es va concentrar efectivament a Andorra per preparar els Jocs, i que va ser entre nosaltres on va tenir lloc la metamorfosi de banda a equip.
Els exteriors es repartiran entre el Coll de la Botella, el port de Cabús i la carretera de Montaup; l’hotel de concentració serà el Babot d’Ordino, i els entrenaments i partits de preparació es jugaran a la piscina del Palau de Gel i al Pas de la Casa. En realitat, van instal·lar el quarter general als Serradells, però òbviament era impossible rodar-hi.
A les dues setmanes andorranes seguiran quinze dies més a Barcelona, i l’objectiu és que 42 segundos –era el temps que faltava per acabar la tercera pròrroga de la final olímpica, quan Itàlia va marcar el gol que li va donar finalment l’or– s’estreni l’estiu que ve. Josep Pozo, aquí amb el barret de coproductor, el defineix com un producte ambiciós, que parla de l’esperit de superació en l’esport d’alt nivell, i que combina el bon regust que van deixar els millors jocs olímpics de la història amb uns actors amb ganxo entre el públic jove (Jaime Lorente encarna Aguado, i Álvaro Cervantes, Estiarte).
En l’elenc hi figuren també Roger Casamajor, Elisabet Terri i Juanma Casero, l’equip complet que desembarca a partir d’avui el completen prop d’un centenar de persones, i el pressupost s’enfila a tres milions d’euros, en la banda mitjana-alta del cine espanyol. Entre l’equip tècnic hi ha Gil Sala, en funcions de maquinista, i els joves waterpolistes del club Taurons d’Encamp faran de figurants.