Bàsic, exuberant i de descoberta

El cicle de petit format de l’ONCA programa concerts en divuit espais poc habituals o directament inèdits com Sant Andreu d'Arinsal, Sant Serni de Nagol i Sant Andreu d'Andorra la Vella.

És possible que el lector no hagi trepitjat mai Sant Andreu d’Arinsal, Sant Serni de Nagol o Sant Andreu d’Andorra la Vella, i és directament impossible que hi hagi escoltat un recital, com tampoc a Meritxell Memòria, a Sant Cristòfol d’Anyós i a Sant Miquel d’Engolasters, perquè mai se n’hi havien programat. Fins ara, és clar, que l’ONCA ha tingut l’estupenda ocurrència de portar-hi el format Bàsic, el cicle de petit format que aquest curs, i coincidint amb l’Any Europeu del Patrimoni, proposa una ració hiperconcentrada, supervitaminada i mineralitzada: divuit concerts, rècord absolut en les sis edicions del cicle, en divuit espais tan poc habituals com els que acabem de repassar i en què tampoc falten ni Radio Andorra ni l’Era Gran de casa Rossell ni Sant Romà de les Bons; ni Sant Climent de Pal ni Sant Martí de la Cortinada ni Sant Bartomeu de Soldeu; ni el Museu de l’Automòbil ni casa Rull ni Sant Pere del Serrat.

Una sensacional excusa, en fi i, com diu el coordinador de projectes de l’ONCA, Josep Martínez Reinoso, per calçar-se el salacot i descobrir el nostre patrimoni, perquè hi ha de tot, per a tots els gustos i en tots els horaris: solistes com el saxofonista Guillem Tudó i el guitarrista David Font; duets com Dolce Corda –els violinistes Alexandre Arajol i Jordi Albelda (24 i 29 de juny)–, i l’experiment elèctric que proposen Jordi Claret, al violoncel, i Landry Riba (5 d’agost), al baix; trios de corda com Goldberg (22, 24 i 25 de juliol), però també un de tan pintoresc com el Rythmic –flauta, guitarra i saxo (6 de setembre); quartets com el Krommer –cordes i flauta (7 i 8 de juliol)–, i fins i tot un Kintet (15 de setembre), que ho és de corda i clarinet. Totes les formacions, adaptades a l’espai, perquè no és el mateix tocar a la sala de màquines de Radio Andorra que fer-ho a Sant Cristòfol d’Anyós.

Pel que fa a la proposta estrictament musical, tampoc hi cap queixa perquè al costat de megaclàssics com Bach, Mozart i Brahms hi haurà també les bandes sonores a ritme de saxo de Tudó, la “improvisació ambiental” de Claret&Riba i la incursió llatina –tango, samba, bossa nova, bolero, guaracha– del Rhythmic Trio. I tampoc no val l’excusa horària: hi haurà concerts al matí, a la tarda i al vespre, en dies laborables i també en cap de setmana.

En resum, i com diu Reinoso, “una programació eclèctica, de qualitat i en petit format, que aposta per la proximitat al públic i que proposa una experiència musical més emotiva”. I tot, gratuït. L’única pega, que l’aforament és limitat –en algun cas, limitadíssim: 30 places, és el que tenen les joietes romàniques– i és molt recomanable la reserva prèvia al servei de Patrimoni.

Reinoso insisteix que el catxet de l’ONCA és “molt ajustat”

Cueja encara la mica de polèmica arran del catxet de 30.000 euros que l’ONCA demanava per acompanyar Jane Birkin en el concert que la cantant francobritànica protagonitzarà el 28 de novembre al Prat del Roure, i Reinoso insisteix en la línia argumental del director de la formació, Gerard Claret. Segons el coordinador de projectes, l’ONCA és una orquestra “eclèctica, que fa moltes coses i a un nivell altíssim, i que, tot i això, té un catxet molt ajustat. És molt competitiva, però mantenir aquests estàndards té un cost”. El cert és que la simfònica de Perpinyà, que acompanyarà finalment el bolo escadenc de Birkin, es va conformar amb 17.000 euros, quasi la meitat que el catxet de l’ONCA.