Diari digital d'Andorra Bondia
Villatoro, Bassat, Escaldes, Portella, Andorra, sefardita, Els retorn dels Bassat
Villatoro, Bassat, Escaldes, Portella, Andorra, sefardita, Els retorn dels Bassat

Bassat i l’epopeia sefardita, a Escaldes


Escrit per: 
Redacció / El periodista i escriptor català va ser entre el 2011 i el 2013 president de la Fundació Ramon Llull (Foto: Bon Dia)

Vicenç Villatoro presenta el 22 de maig, a la biblioteca, la biografia familiar del publicista català.
Diu que la seva mare, Yolanda Bassat, va ser la primera jueva que va néixer a Barcelona des dels Reis Catòlics. Ja ho saben: l’expulsió del 1492, que va acabar amb la diàspora mediterrània dels centenars de milers de jueus que vivien als regnes de Castella i d’Aragó. Es diu que molts es van endur les claus, per si un dia tornaven. I la llengua: el castellà de finals del segle XV, o ladino, que van conservar durant cinc segles.

Doncs els avantpassats de Lluís Bassat (Barcelona, 1941), publicista, col·leccionista d’art i excandidat a la presidència de l’FC Barcelona –dues vegades: primer va perdre contra Gaspart, que ja és perdre, i la segona, contra Laporta–, van anar a espetegar a Bulgària, els paterns, i a l’illa grega de Corfú, els materns. Només els primers, els Bassat, són pròpiament sefardites, descendents dels jueus expulsats d’Espanya i parlants per tant del ladino; els segons, els Coen, són romanites, de tradició grega.

Uns i altres van acabar confluint el 1929 a Barcelona, amb motiu de l’Exposició universal, i l’epopeia d’uns i altres fins al retorn a la Sefarad dels avantpassats –més el periple d’aquesta primera generació de sefardites retornats a la Barcelona de la República, la Guerra Civil i el franquisme– és l’eix narratiu central d’El retorn dels Bassat, el nou patracol de Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) que l’escriptor català presenta el 22 de maig a la biblioteca d’Escaldes-Engordany, cortesia de la revista Portella.

Periodista, novel·lista i conferenciant, exdirector de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de la Fundació Ramon Llull, i actual director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Villatoro –que no és jueu– ha cultivat en la seva obra un interès continu per la cultura jueva, tant en la seva faceta com a narrador –el 1981 va guanyar el premi Sant Jordi amb L’evangeli gris, sobre la vida dels jueus del call de Girona, i ha tornat al tema jueu a Memòria del traïdor i El dit de l’àngel– com en la de divulgador (Els jueus i Catalunya) i sobretot conferenciant.

La biografia dels Bassat, amb un prometedor capítol consagrat als temps de la II Guerra Mundial, quan per la casa familiar al carrer Mallorca van desfilar alguns dels jueus que havien fugit de l’Alemanya nazi a través dels Pirineus, li va arribar a Villatoro primer de tot per l’amistat que l’uneix amb el publicista, però també perquè la història dels Bassat Coen enllaça amb els territoris literaris més afins al novel·lista, que són el Corfú d’Albert Coen, la Trieste d’Italo Svevo, l’Istanbul de Panuk i la Bulgària d’Elias Canetti.

Villatoro
Bassat
escaldes
Portella
Andorra
sefardita
Els retorn dels Bassat
Número de vots: 131
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic