Diari digital d'Andorra Bondia
Membres de la Unión Urgelense, coral fundada el 1881 i que, amb alguna refundació pel mig, va arribar fins a la guerra civil.
Membres de la Unión Urgelense, coral fundada el 1881 i que, amb alguna refundació pel mig, va arribar fins a la guerra civil.

Benlloch i el segle d’or musical


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: ACAU/ Família Moles (cal Tonillo)

Al bisbe Benlloch, com a bon valencià, la música, la festa, el foc, li corria per les venes. No és estrany, doncs, que entreveiem la seva figura darrere d’aquell floriment musical que va viure la Seu en les dècades a cavall entre els segles XIX i XX: s’hi oferien vetllades de sarsuela i òpera –i res d’estar per casa, que tenia contactes i els aprofitava per portar cap aquí bones veus– coexistien corals emblemàtiques i els Jocs Florals o les festes calassàncies estaven a l’apogeu, igual que les festes se celebraven amb gran esclat pirotècnic. Una etapa daurada per a la música a la ciutat, un moment en què corria per aquí Enric Marfany. Aquests apunts els desenvoluparà aquesta tarda Lluís Obiols, en el cicle Parlem d’història (a les vuit del vespre, a l’Espai Ermengol, i per a qui no hi pugui ser, amb retransmissió en línia). Mil anys de música a la Seu és el títol d’una xerrada que forçosament haurà de ser una mirada ràpida: hi ha molt més a dir del que pugui imaginar ningú. I molt més encara per investigar: Obiols llançarà l’ham. La conferència, per cert, serveix de cloenda al vintè aniversari de l’Orquestra Cadí.

“Resumir mil anys en una hora? És impossible, ni que ens centréssim només en la música litúrgica, i n’hi ha moltíssim més”, es diu Obiols davant del repte que l’espera, així que n’oferirà unes quantes píndoles. Però sucoses. “Vull fer veure que la música té una importància tremenda en molts àmbits i mostrar que aquí passava el mateix que a qualsevol ciutat”. La música vinculada a l’Església “té aquí la importància que té”; naturalment, amb el Cant de la Sibil·la com a una de les grans fites històriques.

Però també hi ha un gruix –i és un gran patrimoni– de música vinculada a les festes populars. “Com els balls de Carnaval, o el de Sant Ot, que en sabem molt poca cosa perquè a penes queda més documentació que el pagament als músics”. I danses? “Tenim el ball Cerdà, que tothom el coneix, però també hi havia els balls de cascavells, que s’han perdut”. I la música dels gegants, “que tota la vida s’havien fet ballar amb flabiol i tamborí, fins que allà cap als vuitanta o noranta es van començar a fer amb gralles i timbals”. I el flabiol i el tamborí dels gegants de la Seu, per si algú no ho sap, es conserven precisament a l’Espai Ermengol. Ho podem recuperar? “Sempre ho reivindico i arreu els gegants històrics s’estan tornant a fer com s’havia fet des del segle XVIII, i a la Seu que tenim els gegants vells...”. I músics que, com l’Ivan Caro i els alumnes del conservatori, podrien tocar perfectament.

Canviem de terç, que hi ha tela. Les agrupacions corals, “aquestes dinàmiques dels cors de Clavé”, seran un altre punt de la conferència. La Unión Urgelense, fundada el 1881 i arriba com a mínim a la guerra civil. Es va acabar vinculant al Centre Obrer del Pati del Palau, promogut pel bisbe Benlloch i on es feien aquells recitals lírics de què parlàvem. És l’emblemàtica, però el 1921 neix la del Centre Obrer Unió Urgellenca, de la qual encara es conserva l’estendard: després el va fer servir l’Orfeó Sant Ot. Era una època “rica, es nota que al bisbe Benlloch li agrada això de les festes i de moure masses, era el seu estil i ho promou molt”. L’ambient s’esvaeix a partir del 1936: “Eren corals que funcionaven com un ateneu, organitzant actes, teatre, els cafès, un espai de socialització”. A banda, el Centre Obrer del Pati Palau es va cremar als anys quaranta. Les noves corals n’agafen el relleu. “El que fem les caramelles ara recollim el seu patrimoni, ja que se’n conserven les partitures, que la música és per interpretar-la”.

Tornem enrere. Molt, quasi mil anys, al Cant de la Sibil·la. “La primera cita és a la consueta de la catedral al segle XII, només una anotació en llatí que diu que el matí de Nadal es fa el Iudici Signum cantan, podia ser recitat però és cantant”. En la música litúrgica, confessa Obiols, no tindrà temps ni de gratar la superfície. Amb figures cabdals com, és clar, Joan Brudieu. “En aquell segle XVI, de música i de bandolers, hi ha mestres de capella molt bons a la Seu, com Pere Riquer o Rafael Coloma”.

I mirant al passat llunyà, Obiols farà una reivindicació de la música local, començant pel cant gregorià propi: els de Sant Ot i Sant Ermengol. Algú s’hi anima?, perquè conservar-se es conserva, “i és patrimoni nostre”.

 

 

 

 

Benlloch
musical

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte