Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Proyecto Dante, David Arrabal, novel·la, zombis, Guerra Mundial Z, George A. Romero, Brad Pitt, Soy leyenda, Max Brooks
Andorra, Proyecto Dante, David Arrabal, novel·la, zombis, Guerra Mundial Z, George A. Romero, Brad Pitt, Soy leyenda, Max Brooks

Benvinguts a Zombil...AND


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Màximus

Era el que ens faltava per ser una literatura més o menys normal: una novel·la de zombis. I la gesta heroica de concebre i, sobretot, parir una història de morts vivents ambientada en aquest racó de món nostre només la podia firmar el canillenc David Arrabal (1977), l’autor que més s’ha prodigat per aquí dalt en la novel·la de gènere. Sí, home, l’autor d’El final de todos los inviernos, el primer títol gòtic –ell en diu “misticisme bàrbar-romàntic”– de la literatura nacional, i d’El sueño inefable, una ficció paranormal –presències nocturnes i coses així– que podria ser lectura de capçalera d’Iker Jiménez. Doncs ara hi torna amb Proyecto Dante (Egarbook), que només comparteix amb els anteriors l’oberta vocació de literatura pulp, de consum, amb l’única però noble i alta pretensió d’entretenir el personal, i que a final de mes arribarà a les llibreries.

¿Què és Proyecto Dante? Arrabal la defineix sense pèls a la llengua com “una història d’acció i de supervivència: crua, dura, macabra i terrorífica”. Posem que un traficant d’armes que respon al molt improbable nom de Bagdad es deixa caure per aquí disposat a tancar una lucrativa operació; posem també que la Interpol, amb la col·laboració del nostre entranyable servei d’ordre, avorta l’operació i encapsula el tal Bagdad; i posem que abans de caure, el paio té temps d’activar una de les armes, que a més és experimental –però molt experimental: el projecte Dante del títol–, i resulta que, casualment o no, un meteorit cau a Engolasters. ¿I què? Doncs que a conseqüència (o no) de tot l’anterior, els difunts dels nostres cementiris s’aixequen de la tomba. A milers. Molts milers. I com que són zombis, es dediquen al que fan habitualment els zombis perquè va amb la seva naturalesa: empaitar els vius, esbudellar-los i, si és possible, cruspir-se’ls. Tota la trama transcorre en tan sols dotze hores, en plena Setmana Santa i amb les estacions a vessar de turistes. Carn fresca. Ells i els natius comencen una carrera desenfrenada per fugir del país, per dalt, per baix o pel mig. És l’única possibilitat de sobreviure... amb un inconvenient: que els nostres amables veïns han tancat les fronteres perquè els zombis es quedin enclaustrats en aquestes valls. Amb bon criteri, tot sigui dit.

Sona molt pulp, però és que ho és. Això sí, Arrabal s’ha allunyat del zombi estàndard del segle XXI: el de The Walking Dead, Soy leyenda o l’estupenda Guerra Mundial Z, per entendre’ns. Ell és en el fons un clàssic, així que va a les fonts originals del gènere: George A. Romero, La noche de los muertos vivientes i tota la pesca. Així que no s’esperin els morts vivents aquests que persegueixen el pobre Brad Pitt per Jerusalem i que semblen germanastres sanguinaris d’Usain Bolt, de tant com corren, sinó bestioletes que caminen precisament com zombis, que és el que són; és a dir, fent esses i a batzegades. El que passa és que són molts... i que cada vegada seran més.

Corrin, corrin

Més diferències: les criatures d’Arrabal ni pensen, ni senten ni molt menys s’enamoren. Només tenen una dèria, que és la carn humana. Però l’autor se’ls estima i, a diferència del que és habitual en el gènere, els converteix en els autèntics protagonistes de la novel·la. N’hi ha també d’humans, és clar, de protagonistes, però no s’hi esperin un heroi de l’estil del bon Brad. Es tracta d’un protagonista coral, repartit entre O’Reilly, agent de la Interpol de tornada de tot, enviat a capturar Bagdad –el traficant, ¿recorden?– i que veu en el cataclisme andorrà l’última possibilitat de redempció; Meritxell, oficial del nostre cos de policia que mirarà de posar ordre en el caos que l’envolta; un tal Nicolás, exmilitar espanyol que s’atrinxera a casa seva –a Santa Coloma, per cert– com un Will Smith qualsevol, i una parella pintoresca, Andrés i Daniel, vigilants de seguretat de... l’Andorra 2000!, un dels escenaris coneguts per on pul·lulen els zombis. N’hi ha més: Caldea, Pyrénées, el Tarter, Racons i anar fent.

Insisteix l’autor que es tracta d’una novel·la de sang i fetge, així que a la manera de Max Brooks –l’autor de Guia de supervivencia zombi, lectura imprescindible per a aquesta aventura– es permet el luxe de donar uns consells per si de cas: la millor manera de no acabar convertit en el plat principal d’un àpat zombi és que no et vegin: una vegada descobert, només hi ha una possibilitat: pelar-los abans que ells et pelin a tu. Però, ¿com és pela una cosa que ja està morta? A l’estil clàssic: tret al cap, sense manies, o, si no tens una retallada a la guantera, decapitació via destral: “No falla.” No recomana, en canvi, la molt mediàtica motoserra: “Qualsevol que n’hagi tingut una a les mans et dirà que no és la millor eina per tallar-li el cap a ningú; ni tan sols a un zombi.” ¿I quan falla tot això? “Corre sense mirar enrere i fins a la frontera. I no oblidis mai que els zombis bons no existeixen, que l’únic zombi bo és el zombi mort. És a dir, amb el cap trinxat.” Glups.

Andorra
Proyecto Dante
David Arrabal
novel·la
zombis
Guerra Mundial Z
George A. Romero
Brad Pitt
Soy leyenda
Max Brooks

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte