Diari digital d'Andorra Bondia
Sant Antoni del Tossal, un veritable referent paisatgístic de la plana de la Seu d’Urgell, obra de Joan Bergós.
Sant Antoni del Tossal, un veritable referent paisatgístic de la plana de la Seu d’Urgell, obra de Joan Bergós.

Bergós i la petja de Gaudí a l’Alt Urgell


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: Jordi Nadal

Aleshores era un joveníssim arquitecte acabat de sortir de la facultat, un deixeble d’Antoni Gaudí que va tenir la fortuna de poder acompanyar-lo cada diumenge a escoltar missa a la catedral i després, fer una passejada fins a l’escullera. Sempre amb la llibreta a punt, dues-centes i escaig quartilles, on anava apuntant les reflexions, pensaments, anècdotes, que el mestre anava desgranant mentre caminava. Així és com Joan Bergós (Lleida, 1894- Barcelona, 1974) es va convertir en el biògraf de l’autor de la Sagrada Família. 
Aquelles paraules curosament registrades i curosament preservades fins avui, són també una de les raons per les quals Mònica Santín, tècnica en patrimoni cultural  vinculada al grup de recerca de la Facultat Antoni Gaudí ha centrat en Bergós un dels seus àmbits d’interès i estudi. En ell i en l’empremta –i no és escassa precisament– que va deixar en l’Alt Urgell en general i en la Seu en particular: és, entre altres coses, qui va projectar l’eixample de la ciutat. D’ell, del seu treball, parla aquest vespre (a les vuit, a la seu del Consell Comarcal, i també es pot seguir per streaming). 

D’entre les realitzacions del deixeble de Gaudí en terres pirinenques sobresurt l’ermita de Sant Antoni del Tossal, al municipi d’Alàs i Cerc, coronada per l’emblemàtica creu gaudiniana. La mateixa que s’enfilarà a la torre de Crist de la Sagrada Família un cop acabat el temple i que es pot contemplar a Casa Batlló, al Parc Güell, al col·legi barceloní de les Teresianes, a la Torre Bellesguard. Llàstima, per cert, d’aquella desafortunada restauració realitzada als anys setanta, que va fer malbé la coberta original amb el tan emblemàtic trencadís gaudinià. 

La Mancomunitat
La qüestió és com va recalar a l’Alt Urgell aquest deixeble i “biògraf essencial”, recalca Santín, de Gaudí. Bergós acaba la seva formació universitària  en ple noucentisme, just en el moment en què la Mancomunitat de Catalunya està impulsant la modernització no sols de les àrees urbanes, sinó també de les rurals, de tot el territori. “I hi ha tota una sèrie d’arquitectes que tenen despatx a Barcelona però també un munt de municipis que els necessiten per signar projectes”. Bergós treballa al mateix despatx que Josep Danés, nom per cert ben conegut a Andorra, on va “representar el principi i la fi de l’anomenada arquitectura del granet”, segons detalla Enric Dilmé en aquest bloc imprescindible sobre la història arquitectònica de les Valls. A la Seu d’Urgell, Danés treballa per al Bisbat: seu és el Seminari Conciliar, per exemple; també Sant Joan de l’Erm, o l’església de Sant Serni de Cabó (declarada Bé Cultural d’Interès Local). “Segurament és ell qui crida el seu company de professió i amic quan a la Seu s’ha de projectar l’eixample”, la part civil. De tot plegat, destaca Santín, se’n conserva la documentació a l’Arxiu Comarcal. Tot i que abans de dissenyar l’eixample s’estrena amb l’escorxador, l’edifici que actualment acull el Punt Òmnia. El 1923-24, quan la Seu “encara es reduïa pràcticament a aquell nucli històric, encotillat, i el procés d’expansió era absolutament necessari”.

Comença per l’escorxador, s’apunta l’eixample com dèiem, però una passejada per la ciutat depara un sens fi d’edificis rubricats per Bergós, com el que hi ha a plaça Catalunya, acabat de restaurar, al carrer Sant Josep de Calassanç; al passatge de Lleteries també n’hi ha un, o aquell xalet groc amb què tothom ensopega en sortir de l’estació d’autobusos, Can Moncasi. Per cert, bastiment que els arqueòlegs puntualitzen ara ja sens dubte que ressegueix la planta de l’antic baluard de la muralla del segle XVI. 
També a la resta de la comarca hi ha obra de Bergós, recorda Santín, en construccions com ara la biblioteca Escaler d’Oliana. A banda d’obra industrial, de granges a lleteries. Menys vistosa però molt abundant. Molta feina, destaca l’especialista en patrimoni, perquè s’hi va estar treballant per aquestes contrades fins als anys cinquanta. 

‘Desenterrant el passat’: dels elefants d’Anníbal al mestre de Tuixent

Santín dona el tret de sortida al cicle Desenterrant el passat, que a partir d’aquest moment oferirà un ventall de xerrades i sortides que s’allargaran fins a finals de mes. Dissabte mateix, a partir de les sis de la tarda, segon recorregut per les muralles de la Seu, a càrrec de Pilar Aláez Gil. Dissabte 15, el punt de trobada serà a les 17 h, a Coll de Nargó, repetint guia per al recorregut Del preromànic al barroc: una història de Coll de Nargó contada a través de les seves esglésies, amb sortida des de Sant Climent. Dissabte 22 continua la programació amb una xerrada: Els camins vells d’Andorra. Geografia i patrimoni del viari tradicional a Valls de Valira, a càrrec de Carlos Guàrdia Carbonell i Carles Gascón Chopo. A les sis de la tarda al local social d’Arcavell. Dissabte 29, a les 19.30 hores, a la sala Xart de l’Ajuntament d’Organyà, està programada la conferència Els elefants d’Anníbal i el pas dels Pirineus durant la Segona Guerra Púnica, a càrrec d’Oriol Olesti Vila. Per acabar, el diumenge 30, a les 11 del matí, a la sala Cadí de Tuixent, Carles Gascón parlarà sobre El Mestre de Tuixent, fabricant de retaules per a parròquies humils al segle XVI. 

La proposta està organitzada pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell, l’Institut d’Estudis Comarcals, l’Arxiu Comarcal i l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat, de la Seu d’Urgell, i compta amb la col·laboració dels ajuntaments de Coll de Nargó, Josa i Tuixent i Organyà, i l’Entitat Municipal Descentralitzada d’Arcavell i la Farga de Moles.

bergós
Gaudí
Urgell

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Es bonica l’ermita de Sant Antoni del Tossal i tot camí des de la Seu cap a Alas i Cerc!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte