Biennal de Venècia: ‘Murmuri’ no tornarà a Artalroc

El ministeri considera que es tracta d’una obra “efímera” i oferirà una individual a Eve Ariza.

Doncs no: Murmuri no tornarà a Artalroc. Segons el ministeri, la instal·lació de la massanenca Eve Ariza per al pavelló andorrà de la 57a edició de la Biennal de Venècia s’ajusta al que el punt 12 de les bases de la convocatòria d’aquesta edició entén com una obra “de caràcter efímer o temporal”, perquè –continua– va ser “concebuda i realitzada per ser mostrada en un espai d’unes dimensions determinades i impossibles de reproduir a Andorra”. Per tant, si la volen veure tenen fins al 26 de novembre per gestionar-se una escapadeta veneciana, plantar-se al Palazzo Ca’Cappello Memmo i admirar la remor –els murmuris, vaja– que diuen que fan els 9.520 bols de ceràmica que conformen la instal·lació.

Ja veurem què hi diu, Ariza, sobre el “caràcter efímer” de Murmuri. L’alternativa que li oferirà el Govern, en fi, és una exposició individual, cal suposar que també a Artalroc, i assumir-ne –és clar– les despeses de “muntatge, transport i industrials”. Sembla una bona opció fins que arribem a la lletra petita: com que les bases no ho preveuen, en el cas que Ariza digui que sí i que s’embarqui en aquesta aventura la feina que hi invertiria aniria del seu compte perquè “el ministeri no té previst abonar cap quantitat en concepte d’honoraris”.

És ben bé el que es diu un regal enverinat, que repeteix d’altra banda l’esquema amb què es va crear Murmuri: el Govern va assumir “íntegrament” el cost de producció del projecte, inclosos el lloguer del taller, el forn, l’habitatge i l’equip –dues persones– que van acompanyar l’artista a Sainte-Colombe-sur-l’Hers amb una partida que puja a 15.000 euros. Els sis mesos de feina, s’entén, els posava ella de la seva butxaca. És el que diuen les bases. Cal afegir-hi que Ariza va rebre –sempre segons el ministeri– un “ajut” de 600 euros quan va ser escollida com a finalista dels Tallers d’art per “desenvolupar” el seu projecte –la mateixa quantitat que van rebre Jordi Casamajor i Zoe pel mateix concepte– i que, a més, el ministeri ha sufragat els dos desplaçaments oficials d’Ariza a Venècia, juntament amb l’allotjament i les dietes corresponents a les tres setmanes que es va allargar el muntatge de la instal·lació. Ja veurem què passa a l’hora de desmuntar Murmuri.

En qualsevol cas, la instal·lació tornarà a casa però no s’exposarà, i serà a més la primera des que va començar l’aventura veneciana que quedarà en propietat del Govern. Segons admet el ministeri, fins a l’edició del 2017 les bases no establien de forma “explícita” ni la propietat ni el destí de les obres seleccionades, així que una vegada exposades a Venècia van ser retornades als artistes. Per compensar aquest oblit –i l’oportunitat perduda de començar una col·lecció d’art contemporani d’autors locals– el ministeri vol ara que Francisco Sánchez, Helena Guàrdia, Javier Balmaseda, Samantha Bosque, Fiona Morrison, Joan Xandri i Agustí Roqué –els antecessors d’Ariza– els cedeixin una obra “com a constància del seu pas per la Biennal”. Sona una mica estrany.

Oberta la convocatòria per a la pròxima edició de la Biennal

El ministeri de Cultura obrirà el 13 de setembre la convocatòria per als tres espais dels Tallers d’art de la Massana: es tracta de la segona ocasió que la selecció per a la Biennal es realitza a través dels Tallers. El termini per a la presentació de la sol·licitud expira el 8 de gener, i els artistes que superin aquest primer tall disposaran de sis mesos per a l’execució del projecte amb què concorreran als Tallers d’art. D’aquesta primera fase en sortiran els tres finalistes –un per taller–, que es jugaran la plaça definitiva per a l’edició del 2019 de la Biennal. El Govern, segons el ministre portaveu, Jordi Cinca, “té la voluntat de continuar participant en aquest esdeveniment de tanta projecció internacional per promoure els artistes i donar visibilitat a la seva obra”.