Diari digital d'Andorra Bondia

Boix el Vidu: aforismes per a una crisi


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

Novel·la negra i costumista, policíaca i de frontera, històrica i també d’anticipació. La Bíblia andorrana, amb què Albert Villaró es va endur l’últim Prudenci Bertrana i que avui arriba (per fi) a les llibreries, és probablement tot això. Però també admet una relectura en clau aforística, que és la que els proposem i que permet aproximar-nos per destil·lació al que Andreu Boix -¿o era Villaró?- pensa de la paternitat i de la família, de les seves aspiracions i frustracions, del present i del futur del país. I tot, amanit amb una generosa, saludable i genuïna dosi d’ironia, escepticisme i (un polsim de) mala bava. Una guia moral per a temps incerts en una trentena de pastilles.

Advertència

“La vida ens donava una amarga lliçó: si remenes diners i folles més que aquest collons de gall [de la Passió] també podria ser que et matessin. No es pot tenir tot, nois.”

Analítica (la p...)

“Quedaven pendents d’una analítica. Sempre falta una analítica, sempre hi ha proves a fer. Quan tens una edat, la roda dels metges i dels hospitals no s’atura mai més un cop ha començat a girar.”

Autodefinit

“Em va semblar una definició exacta, no només per a aquell moment sinó per a la meva vida en general. Jo, en aquest món de mones, era un simple visitante.”

Batlle Sepúlveda (la)

"Una noia (massa) jove (per ser batlle). Començava a tenir fama d'espavilada, cosa que amb la joventut feia una combinació certament perillosa."

Bartleby (a la manera de)

“De vegades tenir massa informació fa mal, no saps com pair-la, què fer-ne. Viure feliç i ignorant és molt millor, sens dubte.”

'Beautiful Girl'

“S’ha acabat el túnel, reina. Però sempre en trobarem un altre. Per túnels, rai. Què és la vida, Màlia, petita, sinó els breus espais de cel estrellat que hi ha entre els túnels per on passem la major part dels temps.”

Canòlic (sense 'h')

"Era un belluguet portuguès que parlava molt de pressa amb un deliciós accent d'Ordino. Per treballar a GVovern, se la veia prou espavilada. Més que espavilada: una fura vital. Potser cantava fados a la dutxa, els diumenges cuinava bacalhau i de tant en tant feia maratrons de muntanya sense entrenar-se."

Caràcter nacional

“[Els andorrans] sou treballadors com els catalans (...), diplomàtics com els gavatxos (...) i si mai caieu, ho feu com els gats, sempre de peu. I dels espanyols n’heu incorporat l’arrogància. Combinades, les tres qualoitats són invencibles.”

Cap de govern

“A la sala de premsa, amb preguntes pactades amb els periodistes més simpàtics. Un prodigi de la xerrameca buida i ben maquillada. Era un mestre en l’art nobilíssim del malabarisme: parlar molt i no dir gran cosa, però que semblés que sí.”

Clarividència

“I si mai havíem de tornar a cavar trumfes, què. O a fer de passadors de llana, amb el fardo a l’esquena. Pastors. Fargaires. Picameners. El que fos. Tot el que havíem viscut fins ara ho havíem viscut de propina.”

CSI

"El metge forense tenia molt d'ull per afinar l'hora dels fets. La llegenda negra deia que el doctor Parramon posava el dit al cul del cadàver per comprovar com anava el procés de refredament. Sense termòmetre."

Director de la Policia (o Premsa submissa)

"Farem una cosa. Una nota oficial que rebaixi la tensió. No se la creurà ningú però serà la paraula de Déu i a veure qui és el llest que la qüestiona. Parlaré amb  els directors dels diaris per amorosir-los una mica i que no ens toquin els pus més del compte."

Endogàmia

“A Andorra impera com en cap altra part del món la llei dels dos graus de separació. No sis: dos. Tothom coneix algú que coneix algú.”

'Excusatio non petita'

“Els banquers andorrans som ben diferents. Calvinistes. Suïssos meridionals: elegants, discrets, però amb una punta d’anarquia (...). No ens agraden els criminals. Els puteros, els narcotraficants, tota aquesta púrria. Només porten que maldecaps.”

Família: un nou model

“Ni tan sols era un living apart together com el que prediquen els moderns, sinó una altra cosa, molt més deslligada, que alternava els moments de desconnexió amb pics de passió gairebé incontrolable: fixos discontinus.”

Futur imperfecte

“Vivíem dies estranys. Pels carrers d’Andorra planava una desconfiança difusa. Una sensació desconeguda per a les generacions més joves, les que havíem crescut en un país embalat, crfegut i condescendent. La por. La por a recular, a quedar-se encallat en un carreró sense sortida de la història.”

Gran Enciclopèdia Bancària

“Un trilogia sobre el sistema bancari andorrà no, per favor. Massa sintètica, Hauria de ser una enciclopèdia il·lustrada. Qui és qui. Les famílies. Els amics, els enemics, els arxienemics. Les tarvetes. Les punyalades. Els intercanvis de fluids.”

Informàtics

"Era un individu superlativament orc, fins i tot si preníem els estàndars de la professió com a punt de referència."

Lògica fronterera

“Si a l’Hollande se li boteixen els pebrots i us tanca l’accés a l’Arieja, mira, els desgraciats del Pas se suïcidaran bevent pastís (...) però Andorra podria sobreviure. Però no pas si us tanquem l’altra banda.”

Llistes

“La vella Andorra era un camp adobat per a la rumorologia política: moviments subrepticis, candidatures impossibles confegides amb personatges incompatibles, sopars conspiratius amb nom, cogbnoms i posició a tauyla, com si algú hagués estat allà aixecant acta.”

Llei dels dossiers (la)

“Un cop aquestes informacions han sortit del seu espai natural ja no hi poden entrar com si res no hagués passat. És com si buidem un tub de dentifrici. A veure qui té nassos de tornar-lo a omplir.”

Manual Digest, ben llegit

"Quan parla que 'les valls d'Andorra són pròpia i verdadera Catalunya (...)', que els andorrans 'són pròpiament catalans en tot '... no s'adonen que és només una fal·làcia retòrica per aconseguir exempcions duaneres i vés a saber quins altres privilegis feudals."

Marxa reial (la)

“Va sonar l’himne amfitrió. Una fanfarra casernària, amb unes caixes que feien un redoblament mandrós, com si fos la imatge sonora d’un batalló de soldats a l’Àfrica abans de desfilar cap a la següent carnisseria.”

Metrofòbia

“Era la veu que hom podia esperar d’un coronel de la Guàrdia Civil. Ni rastre de mel·lifluïotat. Ecos de Varon Dandy, Soberano i ua raspor de Ducados. Exagero, naturalment. Però era una veu d’home-home, no l’espinguet dels nyicris metrosexuals contemporanis.”

Narrativa

“Han pelat un banquer. S’ha obert la capsa dels trons. Abans només circulaven dossiers. Ara hi ha sang. Amb això, qualsevol arroplegat t’escriu en quatre dies una novel·la de lladres i serenos.”

Necrofília bancària

Els banquers andorrans es moren preferentment al llit. Alguns ho fan al camp de golf. D'altres casquen a l'hort de la casa de la platja. Alguns se'n van de vacances i no tornen. Un lamentable infart en plena acció a la casa de massatges Baan Dalah de Bangkok. I també n'hi ha alguns que me'ls maten."

Nirvana

“Era una encesa apologia de la felicitat que se sol trobar en les petites coses de la vida. I no hi estava d’acord. Aspirava a la màxima felicitat en les coses importants. Volia ser feliç, totalment feliç, estimant, veient créixer la petita Màlia. Un hort o les memòries o la papirolflèxia. Aquí és on hauria de trobar-hi la felicitat. No en les putes magdalenes.”

Passaport

“[La Màlia] ja tenia el passaport de les vaques, un bé escàs que en el futur no li faria mai cap nosa, qui sap si li serviria per trobar feina en un món que anava lliscant, a poc a poc, cap a un pou misteriós i impredictible.”

Paternitat I

“No sóc un funàmbul suïcida. Ja no, que sóc pare. Si he de desfilar per una corda fluixa, que sigui amb la perxa, un arnés, una línia de seguretat, i a baix de tot, el cos de bombers amb aquella lona ben tibada.”

Paternitat II

"La vida és una tirallonga de dilemes. Has de triar què fer tota l'estona. La majoria de les decisions són senzilletes. On aniràs a dinar, si per atendre la crida de la natura tries el lavabo de la teva planta o te'n vas al de baix. Molt més rarament cal prendre alguna de les grans decisions. Casar-se. Tirar-se a la piscina i signar una hipoteca. Tenir una criatura."

Pelacanyes (efecte mirall)

“Jo només tenia un compte corrent i a casa 4.000 euros en una capsa de galetes. Ni un trist pla de pensions, ni hipoteca, ni un fons d’inversió. Vivia al dia. No tenia herències, ni capital, ni finques.”

Profilaxi

“Els nens creixen en una atmosfera estèril, els ho desinfectem tot. Cau un xumet a terra i traiem el Zotal. El primer genoll pelat és un drama i és tracta amb una perfusió exagerada de Betadine.”

Rajoy

"Ens va tractar com si fóssim un protectorat seu. Una excrescència exòtica. Lil·liput, una vall d'Aran encara per colonitzar. Uns veïns simpàtics i inofensius, sobretot si no es passen de llestos."

Teoria dels jocs

"La vida és un joc i de vegades es perd, sense la possibilitat de sol·licitar una revenja."

UNESCO

"Res de més racialment espanyol que una migdiada, pràctioca inscrita -o en tràmit- al catàleg del Patrimoni Immaterial de la Humanitat."

Zoologia als parcs

“Als parcs hi ha mares atropellades, àvies o tietes massa joves. Molt de tant en tant apareix la famosa Mother I’d Like to Fuck. N’hi ha poques, però a fe de Déu que existeixen. Lánguides, amb botes de canya alta, la brusa dos botons descordada (...) i és com si no hi fóssim.”

Número de vots: 57
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic