Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, teatre, Boris Cartes, Cartes, Lewis Carroll, Alícia, Pablo Ley, Menú teatral, Atrium, La Riera
Andorra, teatre, Boris Cartes, Cartes, Lewis Carroll, Alícia, Pablo Ley, Menú teatral, Atrium, La Riera

Boris Cartes, actor: “No havia llegit mai un text sense cap referència sexual: ‘Alícia’ és el primer”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Amadeo Berges

L’última notícia seva que teníem era el 'Ròmul' de fa un any al Tantarantana: on s’havia posat, des de llavors?

Estava assajant l’Alícia, que és un projecte de creació i per tant el període d’assaig és bastant llarg, i he fet aparicions esporàdiques a La Riera.

Com a Gunter, l’amic que portava Bruno pel mal camí...

Ja no és ben bé així. Ara estan en un punt entre l’amic i l’amant.

Fa un any deia que no li faria res despullar-se a l’escenari si el guió ho exigia: l’hi ha exigit?

Hem tingut alguna seqüència en calçotets. No sé si això compta.

A 'Ròmul' s’atrevien amb Durrenmatt; a 'La Pista', amb Sydney Pollack, i ara, amb Lewis Carroll. No es moquen precisament amb mitja màniga.

En el cas de Carroll, amb l’afegit que no és pròpiament dramaturg. L’interessant d’aquest projecte és la dramatúrgia, que firma Pablo Ley, que ha adaptat el text a l’escena i li ha donat un toc contemporani.

I què significa, això?

Tenim present què volia dir Carroll quan va escriure Alícia al segle XIX per extreure’n el que ressona a l’oïda contemporània. I hi segueix havent una Reina de Cors, que ens recordarà personatges de la vida pública que tots coneixem. Però no la vestirem d’executiva sense escrúpols. I el mateix amb el Gat de Chesire, el Conill Blanc i la resta de personatges.

Què ens volia dir, Carroll, i què ens volen dir, vostès?

Alícia construeix un món imaginari per escapar de la realitat que l’envolta, que a l’època –el primer volum es publica el 1865 a Anglaterra– vol dir l’educació victoriana. La nostra Alícia escapa d’una realitat molt més contemporània.

Diu que és teatre de creació: ens hem de témer una cosa espessa i només apta per a aficionats al teatre?

Al contrari. El text és perfectament recognoscible, i per teatre de creació hem d’entendre, en el cas de Menú Teatral, el recurs a tècniques no gaire habituals: manipulació d’objectes, per exemple, que requereix un temps per familiaritzar-s’hi. També el fet que Alícia no la farà un actor o una actriu, sinó tots els intèrprets.

Perdoni!?

En diem personatges líquids, i val per a tots, no només per al d’Alícia: tots els actors van circulant pels diferents personatges. Té especial sentit en el cas d’Alícia, perquè tots podem ser ella, tots mirem d’escapar de les normes que en certa manera ens oprimeixen.

Quins li han tocat, a vostè?

Faig de Gat de Chesire, de Lacai peix i de Mosquit, que no acostumen a aparèixer en les versions de Disney, de Humpty Dumpty.

M’he de sentir culpable, si arribats a aquest punt li confesso que no he llegit Alícia?

Ningú s’ha de sentir culpable per no haver llegit ni això ni cap altra cosa; però l’obra és en qualsevol cas una excusa estupenda per descobrir el món de Carroll.

Ehem: i vostè, se l’havia llegit, abans d’embarcar-se en aquesta aventura?

Doncs sí, perquè de fet és la segona Alícia que faig, després de la que vam fer amb Irina Robles i Núria Montes –que també treballa en aquesta, per cert–. Abans d’allò no, però en coneixia, com tanta gent, les referències cinèfiles.

Li ha servit d’alguna cosa, aquest precedent?

Són dos projectes molt diferents, però el punt de partida de la novel·la és el mateix. Una altra cosa és que es tradueix en dos espectacles molt diferents.

Quina és l’actualitat d’'Alícia'?

En el món d’avui tenim unes vides mil·limetrades, per no dir telegrafiades, i amb un temps escàs. Qui no ha imaginat alguna vegada que desperta en un món amb regles diferents?

La dèria que Carroll tenia per les germanes Liddell li costaria avui sospites de pedofília. Fundades o no?

És curiós, perquè tots hem coincidit, després d’analitzar la novel·la amb lupa, que no hi ha cap referència sexual. Ni una.

Potser la qüestió no és tant 'Alícia', la novel·la, com les fotografies de nenes en posicions i gestos que avui no passarien el sedàs majoritari.

Tampoc conec la intimitat de Carroll i no sé si tenia alguna mena de conflicte. Però l’obra és en aquest sentit un cas raríssim: poques vegades, per no dir mai, havia llegit un text d’on s’hagués desterrat absolutament qualsevol referència a l’amor, l’erotisme i el sexe. Alícia és el primer.

Celebrem aquests dies la 50a Temporada de teatre conjunta. N’era assidu?Com que em dirà que sí, per posar-lo a prova digui’m tres obres que el van marcar.

Fàcil: Ruddigore o la nissaga maleïda, d’Egos Teatre; l’American Buffalo de Julio Manrique i Germanes, de Carol López.

Qui té la culpa que vostè sigui actor? O què?

Unes certes inquietuds, suposo, que el teatre m’ajuda a transformar en realitat.

Quin temps fa, allà fora, una vegada s’acaben els estudis?

Fred, molt de fred. Aquest ofici és molt dur. Hi ha molt poca feina i sovint toca fer malabars i és clar, compaginar-ho amb feines i feinetes per subsistir. Fent només d’actor rarament arribes a fi de mes.

Amb el xup-xup audiovisual que hi ha ara mateix al país, no ha tingut temptacions de tornar a casa i provar sort, per exemple a 'Fèlix', de Cesc Gay?

No em tanco a res: ni a Andorra ni a qualsevol altre lloc. Però ara mateix estic compromès fins al 31 de març. I que duri.

Andorra
teatre
Boris Cartes
Cartes
Lewis Carroll
Alícia
Pablo Ley
Menú teatral
Atrium
La Riera
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic