Diari digital d'Andorra Bondia
Morell fulleja la primera edició de ‘Borís I, rei d’Andorra’, publicat per La Magrana el 1984.
Morell fulleja la primera edició de ‘Borís I, rei d’Andorra’, publicat per La Magrana el 1984.
Portada de la reedició de 'Borís I' que dilluns arriba a les llibreries.
Portada de la reedició de 'Borís I' que dilluns arriba a les llibreries.

‘Borís I’, la forja d’un mite literari


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Màximus / Anem

Anem reedita la novel·la, avui descatalogada, amb què Antoni Morell va exhumar l’efímer regnat de Skossyreff.

Ha costat tres anys de tinta, suor i rialles, però ja la tenim aquí: la reedició de Borís I, rei d’Andorra, títol fundacional de la narrativa andorrana contemporània, si és que a dreta llei existeix una posella com aquesta i amb el permís, és clar, de Set lletanies de mort, que la va precedir i que Antoni Morell sempre ha considerat la seva gran obra. Però avui toca parlar de Borís I: publicat el 1984 a La Magrana, reeditat el 2004 a Proa, i traduït el 2007 al castellà (Destino), l’original en català estava fins ara incomprensiblement descatalogat. Fa tres anys Anem es va proposar rescatar-la del cementiri dels llibres perduts, i dilluns arriba a les llibreries la flamant reedició de butxaca del que Morell considera, amb modèstia proverbial, un humil divertiment.

Com ell digui, és clar, perquè no hem arribat fins aquí per esmenar-li la plana al patriarca de les nostres lletres. Però el cas és que Borís I és exactament el punt de partida, el Quilòmetre 0 d’un dels escassos mites que ha generat la literatura andosina: el gran Skossyreff, Príncep Sobirà i Defensor de la Fe, era amb prou feines una nota a peu de pàgina al Llibre d’Andorra de Lluís Capdevila quan el nostre Morell va descobrir de “pura casualitat”, adverteix, a l’hemeroteca de l’Arxiu Històric de Barcelona: “Eren els anys 70, i hi havia anat a remenar diaris de la Guerra Civil espanyola. I em vaig topar amb Borís, que per mi era un autèntic desconegut”.

N’hi ha que tenen sort: sense voler, havia descobert petroli. I el va convertir en criatura de ficció: “Vaig ser el primer sorprès, perquè feia anys que exercia com a secretari de Sindicatura i mai ningú no me n’havia parlat, de Borís. De fet, no he conegut ningú que recordi haver-lo conegut, i els anys 70 encara hi havia padrins que haurien d’haver-lo recordat. Però no. Era un fantasma que només existia en la premsa de l’època”.

Lluny d’una decepció, aquest sospitós buit va estimular encara més el seu interès. I li va sortir la novel·leta –el diminutiu és per l’extensió: un centenar justet de pàgines– que tenen aquí dalt, un divertiment que es va convertir en un èxit inusitat: “Es va publicar al març, i l’editorial em va enviar aquell Sant Jordi a firmar exemplars a l’estand que tenien al davant d’El Corte Inglés. Al meu costat firmava Porcel –aquell any havia publicat Els dies immortals– i l’home veia visions: ‘Què els dona, Antoni!?’ La meva cua en feia dos de la seva!”

El cert és que a Borís I només li va faltar una adaptació al cine per donar la campanada. I va anar d’un pèl. O de dos: Antoni Ribas –el 1986, i amb Chritppher Lambert, atenció, com a protagonista!– i Assumpta Serna, un decenni després, van estar a punt de portar-lo a la pantalla gran. Al final va ser que no, llàstima, i es va haver de conformar amb la versió teatral que Ester Nadal en va dirigir el 2006.

Han passat, en fi, 35 anys, i el cert és que Borís s’ha convertit en un autèntic subgènere: historiadors i novel·listes han furgat en la vida i miracles del nostre home. Els últims, Gerhard Lang, autor de Rey de los andorranos, agentes de los alemanes, la primera biografia més o menys acadèmica sobre el nostre home, i el navarrès Miguel Izu, amb El rey de Andorra. “La veritat és que no vaig anar més enllà del que m’havia trobat a la premsa catalana dels anys 30 –La Vanguardia, Diari de Barcelona i anar fent. Que va obrir la cort a la Seu, que la guàrdia civil el va detenir i se’l va endur a Barcelona, i de Barcelona a Madrid, i para de comptar. La resta és pura ficció”. Inclòs, és clar, el colofó final, quan l’autor de la novel·la –és a dir, el mateix Morell– localitza finalment Borís sota els hàbits del germà porter del monestir de Poblet. Pura llicència poètica, perquè sabem gràcies a Lang que el nostre Príncep Sobirà va viure els últims anys en una residència d’avis de la ciutat alemanya de Boppard. Massa prosaic!? Home, pensin que prèviament havia sobreviscut a la II Guerra Mundial –va combatre amb la Wehrmacht al front oriental–, al gulag soviètic, que no és poca cosa, i a dos matrimonis!

El que pretenia amb Borís I, conclou Morell, era il·lustrar literàriament una imatge: “Quan llences una pedra a una bassa, es generen unes ones concèntriques cada vegada més grans. Borís és una pedra que va caure a la bassa que Andorra era els anys 30. Va arribar, va prometre l’oro i el moro, i alguns dels nostres van estar disposats a vendre’s l’ànima al diable. I si el president Xi Jinping ens oferís uns quants milers de milions a canvi d’una mica de sobirania? Picaríem? És per ventura gaire diferent dels que ara ens volen col·locar ferrocarrils, aeroports i heliports? Del que prometen alguns programes electorals?”

‘Set lletanies de mort’, l’any que ve

Amb Borís I, rei d’Andorra, Anem Editors estrena una nova col·lecció de butxaca concebuda per posar a l’abast del gran públic llibres “cabdals” de la literatura andorrana. L’any que ve li seguirà Set lletanies de mort, el debut de Morell en la ficció, publicat el 1981 amb pròleg de Salvador Espriu i epíleg d’Agustí Bartra, que no està malament. La culpa de Set lletanies –que, segur que ho recorden, passa pel sedàs de la ficció un altre episodi històric: el de Pere Areny, l’últim reu condemnat a mort entre nosaltres, afusellat el 28 d’octubre del 1943– va ser de l’escriptor Ignasi Riera, aleshores editor a Laie: “Intuïa que tenia alguna cosa escrita, li vaig portar el manuscrit de Set lletanies, i s’hi va entusiasmar”. Avui està esgotat, com Borís I, i l’edició de butxaca es farà esperar fins al 2020. Molt abans, a temps per aquest Sant Jordi, arribaran les altres novetats d’Anem: Flamenca, traducció al castellà de la novel·la occitana del XIII que va inspirar El mal querer, el megaèxit de Rosalía, i Les venjances de Talltendre, opera prima de Jordi Frabad, pseudònim sota el qual s’oculta un novel·lista originari de Llívia. De Llívia, sí, encara que sembli mentida.

Andorra
Morell
novel·la
Anem
Borís
Skossyreff
Set lletanies de mortt
Lang
Izu
Número de vots: 66
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic