Breu crònica d’una proesa editorial

Alan Ward debuta en la ficció amb ‘El conductor i altres relats’, de tall fantàstic i disponible a Amazon.

El coneixíem fins ara en la faceta de divulgador (La vinya a Andorra), orientalista (Introducció al pensament de l’Àsia oriental) i també d’editor (La còrda roja). Però els últims anys s’ha anat prodigant tímidament en la ficció –figura al palmarès del premi narrativa fantàstica d’Encamp i també al Bus Expres– així que era qüestió de temps, sospitàvem, que l’enginyer Alan Ward fes el salt editorial. I sospitàvem bé, és clar. El que no hauríem dit mai és que el faria precisament ara, en ple confinament i en les condicions editorialment més adverses. Doncs sí: Ward ha aconseguit la proesa de convertir-se en el primer autor del  país a publicar en temps de coronavirus. La criatura es titula El conductor i altres relats, i ja està disponible –ai, sacrilegi– a través d’Amazon. Descàrrega gratuïta per als abonats a Kindle Unlimited, per cert. 

Són cinc contes, cinc, que tenia confinats al calaix. I com que sembla que ara hem de tenir més temps i més ganes que mai de llegir, es va dir que era el moment oportú de desenterrar-los. “Un autor vol que els seus textos tinguin lectors, per això escriu. Els modestos premis que alguns d’aquests relats van recollir em van animar, així que era l’ocasió propícia.” Vagi per endavant que El conductor i altres relats pertanyen en aquest gènere híbrid que es mou entre el fantàstic, l’anticipació i el terror psicològic, amb unes engrunes de ciència-ficció, però amb molta més ficció que no ciència. Més a l’estil de Kafka, potser de Ballard, que d’Asimov, Dick i no diguem Bradbury. A El conductor, que obre i dona títol al recull, relata la persecució a què es sotmès per no sabem qui, o què, ni per què, un pobre automobilista que circula per paisatge nevat i vagament familiar per a un lector andosí. Pensin en Duel, la pel·li amb què Spielberg va donar la primera campanada: “Es tractava d’investigar aquesta por amorfa, aquest terror atàvic que recorda als malsons que tens de jove i que afortunadament desapareixen amb l’edat.”

Són cinc històries narrades en primera persona, que parteixen de la realitat però que ràpidament agafen una drecera fantàstica, ambientades en un temps que sembla el  nostre però és clar, abans del coronavirus.  El regal de la Sandra és oficialment un conte de Nadal, però ni la Sandra del títol és qui sembla ni tampoc el regal és el que esperem rebre per Nadal. A La Casa viatgem a un poble de  la Catalunya Vella -posem que a Besalú, quina santa casualitat- on l’últim rabí d’una ancestral comunitat jueva  espera un llegat que li trastoca l’existència. Surant pels camins de l’aire i del foc, en fi, està explicat des de la perspectiva d’un voltor –del tipus alat, per concretar. I a Finals de línia, amb què va obtenir un tercer premi al Bus Expres, hi fa desfilar un peculiaríssim pacient psiquiàtric.

Això, per començar. Un tastet de l’altre Ward. I en vindran més, perquè al calaix dels mals endreços l’home hi té un grapat de relats i unes quantes novel·les. Qui ho havia de dir, que en temps de coronavirus en naixeria un narrador!? Doncs nosaltres, és clar.

Els títols de Sant Jordi, al maig

Ahir eren els llibreters els que respiraven alleujats amb el Sant Jordi que els ha caigut  in extremis del cel, i avui són els editors, que van haver de frenar en sec els manuscrits que en molts casos ja tenien camí de la impremta però que al final podran rescabalar-se ni que sigui mínimament d’una campanya que fins fa quatre dies donaven per perduda. És el cas de Marc Miró, que ha preparat durant tot el curs i amb el carinyo habitual la novetat anual de Límits: Un mar de secrets, d’Albert Ginestà, Avui no serà als aparadors, però confia que hi arribi a principis de maig. Oliver Vergés, d’Anem, s’ha hagut d’empassar les quatre  novetats que tenia per al Dia del llibre; Cerdans i alturgellencs als camps de concentració nazis, de l’historiador Pau Chica, una monografia que repassa la història de la sanitat andorranna i que després de la pandèmia sembla més oportuna que mai, i dues reedicions, El llarg caminar d’un home bo, les converses entre Antoni Morell i el bisbe i copríncep Joan Martí, i La venjança de Talltendre, de Jordi Franginoi. Sortiran també, si els menairons de la impremta ho permeten, a principis de maig. En canvi, Anem sí que va arribar a temps de publicar Una tragèdia pintada, una d’aquestes rareses que de tant en tant es treu de la màniga el segell de Josep Dallerès, i que en aquesta ocasió examina la difusió peninsular del culte a Tommas Beckett a través de les pintures de Santa Maria de Terrassa. L’alturgellenca Salòria, en fi, publicarà al maig la desena llarga de títols que tenia programats per Sant Jordi, mentre que, com ja vam dir ahir, Editorial Andorra serà avui a les lliberies amb la novetat d'aquest curs, que és el poemari Al sol que bat la penya, de Manel Gibert.