Bruno Alexandre Demato: "“Sovint no es valora un discjòquei del país fins que no se’l veu punxant fora”
Demà arriba, per fi, l’Andorra Dance Sound Festival...
Sí, l’any passat ja va ser tot un èxit i esperem que aquest any ho torni a ser. Tres mil persones van poder gaudir dels DJ internacionals de referència que formaven el cartell. Aquesta vegada esperem tornar a omplir el pavelló perquè la festa s’ho val.
Pel que fa al cartell, en aquesta edició escombrarem cap a casa, comptarem amb discjòqueis de Flaix FM, tant d’Andorra com de Barcelona, tots ells productors i que fa molts anys que volten per les cabines. Comptem amb uns caps de cartell de molta qualitat. I és que Jordi Vèliz i Sergi Domene tenen l’agenda plena, no paren de fer actuacions per tot Europa i els Estats Units, i serà un luxe per a tots els que vinguin a veure’ls aquí. També hi haurà discjòqueis de Flaix FM d’Andorra, Oriol Abella i jo mateix, que completarem el cartell.
A vegades no acabem de valorar prou els discjòqueis que tenim a casa i són gent que sovint punxen a les sales més punteres. Tenim molt bons DJ i cal aprofitar-ho. Demà l’espectacle està assegurat.
¿Què diria als qui encara poden estar indecisos perquè vagin a l’Andorra Sound Festival?
Que no s’ho pensin més. Que no s’ho poden perdre, perquè és una cosa que només passa un cop a l’any i que aquest cop serà un festival que reuneix totes les condicions per ser-ho com a tal, ja aquesta és la primera vegada que s’ha fusionat amb Flaix FM, que és una de les emissores dance de referència al país i que compta amb un cartell molt potent.
A part dels discjòqueis també cal destacar l’escenografia, les gogós, la potència de so i de llum que hi haurà, una espectacularitat que només es dóna en festivals d’aquesta talla i que no es pot trobar a les discoteques perquè no disposen d’instal·lacions d’aquest tipus.
A Catalunya aquest tipus d’esdeveniments tenen molt èxit. ¿Tenen el mateix ressò a Andorra? ¿Quin tipus de públic acullen?
Evidentment, està obert a tothom, però nosaltres pensem especialment en la gent del país. La festa de demà és una oportunitat per canviar d’aires, per fer una cosa diferent, sortir de la rutina. A Catalunya hi ha festivals d’aquest tipus sovint, i en aquest país no i el públic ho ha d’aprofitar, i així, per una nit, poden no anar a la discoteca de cada cap de setmana. És una festa pensada per gent del país que ja va arrencar amb molt èxit i els que han vingut altres anys repeteixen, perquè saben que val la pena.
El públic és jove, però no extremament. Hi ha de tot, pensa que entre 3.000 persones hi ha un ventall molt ampli de públic. Els més joves arriben els primers, i més tard va arribant la resta i tothom es va ubicant i hi troba el seu lloc.
Són moltes hores de música. ¿La gent segueix l’espectacle des del primer moment fins que es tanquen portes?
Hi ha de tot. Tothom es reparteix les hores com vol, però això sí, a mesura que va avançant la nit s’omple el pavelló fins a la bandera.
Hi ha gent molt crítica amb aquest tipus de música i que creu que és fruit d’una moda que acabarà passant...
Sí, hi ha gent que pensa així, però aquest tipus de música no acaba aquí. De fet, et diria que acaba de començar i que encara té molt i molt per oferir. Tot està en constant evolució. A més, avui dia, en el fons tot és música electrònica. Excepte que facis un directe amb instruments, gairebé tota la resta de música passa per filtres, per processos amb l’ordinador, és el futur.
La gent ha de tenir clar que gravis rock, reggae o l’estil que vulguis, tot passa per l’ordinador. Hi ha gustos per a tothom i s’han de respectar tots. Hi ha molts estils i, com en tot, hi ha coses que agraden més i d’altres menys, o coses que arriben més fàcilment a un públic molt més ampli i d’altres a un de molt més concret.
Encara no t’agradi un cert tipus de música electrònica no pots dir que no t’agrada, perquè n’hi ha un ventall molt i molt ampli, que pot abraçar un públic molt heterogeni, perquè la música electrònica inclou des del chill out més tranquil fins als ritmes més moguts. No és una moda, és el present i és el futur.
¿Andorra té bons discjòqueis?
Sí, i tant, i molts. El que passa és que, com en molts altres àmbits, Andorra és més limitat i per obrir-te camí has de sortir fora del país. No hi ha les possibilitats que pots trobar als països veïns. No hi ha un ventall ampli d’ofertes de locals o festes on es pugui donar empenta a la gent del país. A vegades no valorem un discjòquei del país fins que no el veiem punxant a fora. Primer t’han de valorar a fora perquè t’acabin valorant aquí.
¿Quins són avui els discjòqueis de referència en el panorama internacional?
Ara mateix s’hauria de pensar en David Guetta o Armin van Buuren. De fet, els discjòqueis que vindran demà són gent que es relacionen amb DJ d’aquesta talla, i són de Flaix FM!
¿Que té David Guetta que tot el que toca ho converteix en or?
És el Beckam dels discjòqueis. És un DJ que té darrere un equip molt important que l’ha sabut moure i que el continua movent. És molt bo, però és cert que l’equip de màrqueting amb què treballa també ha estat clau perquè hagi assolit aquest èxit tan brutal.
La diferència entre ell i altres discjòqueis és que quan vas a veure David Guetta saps que en les seves sessions pot estar punxant més de dues hores el seu propi repertori sense haver de recórrer a altres DJ. Té l’avantatge que en els darrers cinc anys tots els seus temes han estat un èxit i la gent els coneix i els demana, els canta constantment. Una sessió seva es converteix en un concert. De fet, l’equip que el mou és el mateix que porta grans DJ, com Bob Sinclair, Antoine Clamaran... Tots són de la mateixa companyia.
Versió per a imprimir