Bryn Terfel canvia Wagner per lieder de Schubert i àries del ‘Quichotte’

El precedeix la fama de baríton wagnerià per excel·lència. Per això va ser una relativa sorpresa que el repertori del recital d’aquest vespre al Centre de Congressos –ja saben, en la segona cita de la Temporada de Música i Dansa– Wagner brilli per la seva absència. Lògic: “Wagner se l’ha de cantar com Déu mana. És a dir, amb orquestra simfònica. I jo cantaré aquesta nit amb l’acompanyament de piano sol.” El de la britànica Annabel Thwaite. Sentit comú, se’n diu. Així que el gal·lès Bryn Terfel (1965) s’estrenarà per aquí dalt amb un programa eclèctic, que arrenca en els lieder de Schubert, que es permet una escapadeta operística amb àries del Don Quichotte d’Ibert, i que inclou l’habitual dosi de cançó popular, en aquest cas celta. La vetllada es completarà amb una secció que ha titulat Songs about the Animal Kingdom, amb àries de Mefistofeles, L’òpera dels tres rals i Faust. Serà l’única pastilleta lírica de la Temporada –si es pot utilitzar el diminutiu amb un home que fa 1,93 d’alçada– i Terfel és, en fi, el numero 1 de l’escalafó, sobretot després del recent traspàs de Dimitry Hvorostovski.