‘Cadí/Pedraforca’ recupera els esbossos andorrans de Prudenci Bertrana

La revista evoca els estius cerdans de l'autor de 'Josafat' i els dibuixos publicats el 1929 a l''Àlbum Meravella'.

De l’autor de Josafat se’n coneix l’afició al dibuix, especiament al retrat, però també al paisatge. Perquè abans i tot que narrador, Prudenci Bertrana (Tordera, 1967-Barelona, 1941) va tenir la dèria de convertir-se en pintor. De fet, va estudiar a la Llotja de Barcelona, però a principis dels anys 10 ho va deixar per consagrar-se al periodisme i a l’escriptura. El Museu d’art de Girona ho ha recordat aquest any amb una monumental retrospectiva, i si en parlem avui i aquí és perquè l’últim número de la revista Cadí/Pedraforca, acabat de sortir del forn, consagra un il·luminador article a la,. diguem-ne, resurrecció pictòrica de Bertrana, a finals dls anys 20. Sandra Adam i Cristina Ribot evoquen a Paisatges cerdans de Bertrana els estius a partir del 1927 va passar a Puigcerdà –al segon pis de l’actual carrer Alfons I, per concretar–, acompanyant la seva filla Cèlia, malalta de tuberculosi i que seguia tractament al balneri de les Escaldes. El cas és que Bertrana va aprofitar l’ocasió per desenterrar els pinzells i el resultat va ser l’exposició que va tenir lloc el 1929 a les galeries Laietanes de Barcelona. D’aquella obra considerable només se s’ha conervat, es veu, un oli, Carrer de Poble, avui conservat precisament al Museu de Girona. Però el més interessant d’aquell període, diuen les autores, són els esbossos que va prendre en les seves excursions cerdano-andorranes que es van publicar més o menys aletaòriament en llibre si revistes de l’època. I entre aquests apunts n’hi ha dos de temàtica andorrana, tots dos apareguts al volum 3 de l’Àlbum Meravella, consagrat a Andorra, firmat per Melcior Font i disponible a la Biblioteca Nacional: el primer és una vista clàssica del carrer gran de Canillo que les autores consideren presa a partir d’una postal anterior –amb tota probabilitat, una de Labouche datada el 1905– perquè al 1927 consta que el balcó de cal Xexoe, primer terme, ja no tenia la característica biga; la segona la tenen aquí dalt, està datada el 13 d’agost del 1929, a l’Àlbum la despatxa ràpidament –La Vall d’Andorra; al fons, les Escaldes– i la perspectiva recorda molt la del Mir perdut que va aparèixer fa un any en mans d’un col·leccionista barceloní. Diguem per acabar que aquesta història té un colofó trist perquè de poc li van servir les cures a Cèlia, que va morir el 1931 a Barcelona. Comprensiblement, Bertrana no va tornar a estiuejar a la Cerdanya.