Diari digital d'Andorra Bondia
Cal Cintet, la setmana passada, amb les lones que cobreixen la característica galeria que corona l'edifici, i que es reconstruirà segons l'original.
Cal Cintet, la setmana passada, amb les lones que cobreixen la característica galeria que corona l'edifici, i que es reconstruirà segons l'original.
L'any de construcció de cal Cintet, en un dels balcons de ferro forjat del primer pis.
L'any de construcció de cal Cintet, en un dels balcons de ferro forjat del primer pis.
1955, segons Werner Lengemann.
1955, segons Werner Lengemann.
1890, segons Joaquim de Riba Camarlot (Arxiu Nacional).
1890, segons Joaquim de Riba Camarlot (Arxiu Nacional).
1914: la galeria de cal Cintet, perfectament visible a l'altre costat del campanar de Sant Esteve (Fons Areny-Plandolit / Arxiu Nacional)
1914: la galeria de cal Cintet, perfectament visible a l'altre costat del campanar de Sant Esteve (Fons Areny-Plandolit / Arxiu Nacional)

Cal Cintet es posa maca


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: Màximus

El casalot de la plaça Benlloch, aixecat el 1843, es reconstruirà completament; se’n respectaran la façana i la galeria.

S’hi han d’haver fixat, per força: primer van ser les lones, que van colonitzar els baixos de cal Cintet. Fa quinze dies es van anar enfilant fins al cap de casa, la singular galeria –o cimbori, per parlar amb propietat– que constitueix un dels elements més característics de la plaça Benlloch. Doncs ja s’hi poden anar acostumant, perquè cal Cintet es passarà els pròxims tres anys a l’UVI. En tornarà restaurada de dalt a baix. La propietat n’ha encarregat una reconstrucció “completa” –diu el despatx Orteu Riba, que dirigeix les obres– que conservarà i “repararà” la façana principal, respectant “al màxim” tant els materials com els balcons i els esgrafiats originals. També tornarà el cimbori, que si s’hi fixen bé ja no hi és.

Es tracta, en fi, d’una intervenció que pretén recuperar l’esplendor d’un casalot històric que dibuixa junt amb casa Guillemó (1809), casa Molines (1745), cal Cintet, cal Sabater, casa Rossell i cal Coletes el contorn de la plaça Benlloch, un dels paisatges urbans més idiosincràtics del país. Per no dir el que més. Curiosament, cap d’aquests edificis forma part de l’inventari de Patrimoni. Però aquesta és una altra història.

Tal com la coneixem, cal Cintet data del 1843. Aquest és l’any que figura en un dels balcons del primer pis i que la historiadora Raquel Lacuesta considera com el de la “construcció o reforma” de la casa. La va fer aixecar Guillem de Plandolit, el baró de Senaller, que devia voler tenir casa també a la capital. El 1862 marcarà la història de la casa: és l’any que Jacint Rossell en va llogar els baixos per obrir-hi els primers protomagatzems de la nostra història comercial. S’hi venia de tot, des de queviures fins a roba, tabac i eines, va sobreviure fins al 1956, i quan ara fa un any el fons documental de casa Cintet va ingressar a l’Arxiu Nacional, Susanna Vela el va descriure feliçment com “el Pyrénées del tombant de segle XX”. Va ser precisament el fill de Jacint –el Cintet a qui la casa deu el nom–, qui va adquirir el 1897 l’edifici. I fins avui.

Neoclassicisme romàntic

Entre la multitud d’episodis que puntuen la llarga història del cal Cintet, un de poc i mal conegut és el del pas de la Companyia de Jesús, que la va convertir en noviciat entre la tardor del 1870 i l’estiu del 1873. Va ser, encara que sembli mentida, arran de la guerra francoprussiana: els jesuïtes de Balaguer, que havien emigrat a Tolosa el 1868 –l’any de la Revolució Gloriosa, que entre d’altres conseqüències en va comportar l’enèsima expulsió d’Espanya– van deixar el refugi francès i la mala maror bèl·lica, i instal·lar-se a Andorra. I per què aquí, precisament? Doncs perquè Guillem de Plandolit, que havia estudiat als jesuïtes de València, els va cedir generosament i gratuïtament el que avui coneixem per cal Cintet. I no es pensin que va ser una cosa anecdòtica: diu Luis Fiter a Historia y novena de Nostra Senyora de Meritxell que el 1872 la comunitat jesuïta la formaven 42 pares i una vintena de novicis, més dos coadjutors novicis i vuit de “veterans”. En total, una setantena de religiosos. I sap del que parla perquè ell mateix era en aquella època novici.

Pel que fa al valor estrictament arquitectònic, Lacuesta considera a El procés de renovació de l’arquitectura andorrana que cal Cintet constitueix junt amb les seves cosines de la plaça un exemple d’arquitectura “domèstica” amb una clara “voluntat modernitzadora”, inspirada en l’arquitectura dels palauets “impregnada de neoclassicisme romàntic” que triomfa a la Catalunya vuitcentista, burgesa i benestant. I tot plegat, amb un objectiu: “dotar els seus habitatges de cert caràcter senyorial”. Qüestió de classe, vaja. Proliferen en aquesta arquitectura, i cal Cintet és en aquest sentit un llibre obert, els esgrafiats, les obertures en forma d’ull de bou, els balcons de ferro forjat i els grans portals a la planta baixa –que segons la historiadora van desaparèixer a cal Cintet en algun moment d’aquesta història.

Com és evident, els carreus de la façana són estucats, i Lacuesta presta atenció especial a dos detallets que probablement els hagin passat a molts desapercebuts: el fris que corona el segon pis –amb els ulls de bou– està decorat amb escuts triangulars amb les quatre barres, i entre els dos balcons centrals hi ha un rellotge de sol quadrat.

Doncs tots aquests elements, inclòs el cimbori, tornaran a lluir com el primer dia. Només calen tres anys de paciència.

Andorra
arquitectura
paisatge urbà
cal
Cintet
Amadeu
Rossell
Orteu
Guillemó
Molines

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte