Diari digital d'Andorra Bondia
Aspecte final de cal Cintet, una vegada conclogui la intervenció: si els sembla més esvelta del que la recordaven, l’encerten.
Aspecte final de cal Cintet, una vegada conclogui la intervenció: si els sembla més esvelta del que la recordaven, l’encerten.
Perspectiva de la llanterna, ja acabada: s’hi ha conservat tant el llosat original com els ferros forjats de les obertures.
Perspectiva de la llanterna, ja acabada: s’hi ha conservat tant el llosat original com els ferros forjats de les obertures.
Cal Cintet el 2016, segons la intervenció que s’hi va practicar el 1995. S’hi distingeixen els carreus pintats.
Cal Cintet el 2016, segons la intervenció que s’hi va practicar el 1995. S’hi distingeixen els carreus pintats.
Anys 20: els arcs de la planta baixa encara no havien sigut substituïts per portes rectangulars.
Anys 20: els arcs de la planta baixa encara no havien sigut substituïts per portes rectangulars.
Fa quinze dies que es va retirar la lona de la llanterna, l’element més característic d’un edifici en mols aspectes singular.
Fa quinze dies que es va retirar la lona de la llanterna, l’element més característic d’un edifici en mols aspectes singular.

Cal Cintet torna a la plaça


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: Orteu Riba Arquitectes / Facundo Santana / Azahara Jurado / BonDia / Col·lecció Xavier Orteu

L’històric edifici de la capital, en reconstrucció des del 2019, ja lluu la galeria: ha guanyat un tercer pis i se li ha afegit un balcó.

Fa dos anys llargs que cal Cintet va desaparèixer rere una enorme lona. La plaça Benlloch va perdre temporalment un dels seus edificis més singulars, que data del 1843 –segons consta en un dels balcons de ferro forjat del primer pis– i que juntament amb casa Molines (1745), casa Guillemó (1809), cal Sabater, casa Rosssell i cal Coletes configura un dels espais urbans més idiosincràtics del nostre teixit urbà. La propietat havia decidit practicar-hi una reforma integral, que implicava buidar completament l’edifici i conservar-ne només la façana, amb una consigna clara: retornar-li la vida al vell casalot. I el despatx d’arquitectura Orteu Riba va ser l’encarregat de convertir aquell desig en realitat. 

Un dels primers elements a caure va ser la galeria o llanterna que coronava cal Cintet, probablement l’única estructura d’aquestes característiques que existeix en la nostra arquitectura i que en la família Rossell, propietària de l’edifici des del 1897, sempre s’ha conegut com a l’Oratori. Probablement perquè els jesuïtes que entre el 1870 i el 1873 s’hi van instal·lar el van destinar en aquesta elevada finalitat. També s’ha reconstruït de nou, i des que fa uns dies se li van retirar les lones ja es pot contemplar en tota l’esplendor. Les pròximes setmanes anirà abaixant el teló, i a partir de finals de mes està previst que s’hi comencin a instal·lar els nous inquilins: de moment, el restaurant Can Manel, que ocuparà tota la planta baixa, i a la segona planta, la notaria de Jordi Junyer. La primera planta i la tercera es destinaran a habitatges.

Com hauran vist si recorden com era cal Cintet fins fa dos anys, l’edifici ha guanyat una planta, miracle que ha sigut possible perquè el ràfec s’ha aixecat sensiblement, fins a alinear-se amb el de la veïna casa Molines. La llanterna sembla per aquest més elevada que abans, però en realitat s’ha reconstruït amb les dimensions exactes de l’original. De fet, s’han conservat fins i tot les lloses de la teulada i l’únic canvi –imperceptible des de baix– és que les obertures, abans obertes, s’han tapat amb vidres. 

Així que cal Cintet ha crescut en alçada. Aquest és possiblement el canvi més notori. Però és que l’edifici també ha crescut en amplada: els quatre balcons originals s’han convertit en cinc, perquè cal Cintet ha incorporat l’antic callís que en una de les moltes reformes a què es va sotmetre l’edifici s’havia convertit en escales d’accés als habitatges de les plantes superiors, probablement per evitar als inquilins haver de passar pel mig del magatzem que el 1861 va obrir als baixos de la casa Jacint Rossell, el primer Rossell d’aquesta història i pare del Cintet a qui deu el nom.

Un pis i una cruixia més, doncs. Però la façana conserva la resta dels elements que la singularitzaven: començant per baix, la gran balconada de ferro forjat del primer pis, el rellotge de sol situat entre els balcons centrals del segon, que es va retirar per precaució i que es reintegrarà al final de les obres, així com els ulls de bou del sota teulat i el fris que ara coronaran el tercer pis, amb decoracions vegetals i l’escut amb les quatre barres de les armes d’Aragó. Es van haver de destruir per aixecar el tercer pis, però se’n van fer els calcs reglamentaris. En canvi, s’ha decidit finalment no reconstruir els portalons originals que com a mínim fins als anys 20 del segle passat hi havia a la planta baixa i que als anys 50, segons les fotografies de Lengemann, ja s’havien substituït per les obertures rectangulars que han arribat fins a nosaltres. L’arquitecte Xavier Orteu, que dirigeix la reforma, ha optat també per uns colors més sobris que els roses, verds i grocs amb què es va decorar la façana en la intervenció del 1995, l’última fins a la data. Quan a finals d’any acabi l’última fase, lluirà unes tonalitats més neutres amb predomini del bordeus i el blanc trencat. El que encara no s’ha decidit és si s’hi reproduiran els falsos carreus pintats que l’esquitxaven. 

Caràcter senyorial
Això, pel que fa a la façana principal, la que dona a la plaça Benlloch. Però és que cal Cintet té una segona façana tant o més interessant, la que dona a la banda de les Arcades i que s’obria a un gran jardí interior que amb la reforma també s’ha elevat un pis: quedarà com si diguéssim per sobre de la planta baixa, igualat amb el de la veïna casa Molines. Però l’element més interessant d’aquest espai és sens dubte les arcades que recorrien de cap a cap la planta baixa i les dues plantes, i que s’havien conservat només parcialment a causa de successives intervencions. Doncs ara s’han recuperat completament, eliminant-ne els afegits.

Com és comprensible, Orteu se sent legítimament satisfet d’haver pogut donar-li una segona vida a un edifici que els últims decennis havia entrat en una inquietant decadència –en paral·lel a la veïna casa Guillemó, sigui dit de passada– i que era inviable revifar, considera,  si era amb una intervenció tan radical com la que va plantejar i que responia a més a les consignes de la propietat. Que ni cal Cintet ni les cases veïnes formin sorprenentment part de l’Inventari General del Patrimoni, tot i l’intent del 2010, que va acabar al calaix del ministeri, i que la plaça Benlloch, no menys sorprenentment, tampoc hagi merescut la consideració de “conjunt arquitectònic” que alguns especialistes havien reclamat, probablement ha posat les coses fàcils a una intervenció que en altres circumstàncies hauria sigut molt més problemàtica i discutida.

Però aquesta és una altra història, i ara el que toca és contemplar aquest sensacional i rar vestigi del que la historiadora catalana Raquel Lacuesta descriu com el fruit de la “clara voluntat modernitzadora” d’una classe social que s’inspira a l’hora de construir els nous habitatges que aixequen en els nuclis centrals de l’espai urbà en el “neoclassicisme romàntic que triomfa a la Catalunya vuitcentista i burgesa”. I tot, per dotar-los del “caràcter senyorial” finsa aleshores inexistent en l'arquitectura vernàcula.

El baró de Senaller, els jesuïtes, Mir i el ‘Piri’ del XIX
La galeria que corona cal Cintet estava situada directament sobre les molt modestes cel·les que els jesuïtes van habilitar sota teulada en la seva breu estada a la capital. S’ignora si l’estructura data d’aquella època o es va construir amb l’edifici, el 1845 segons la data que consta en un dels balcons. Un dels moments de glòria d’aquest habitacle va tenir lloc el 1933, quan Valentí Claverol va retratar el fotògraf Joaquim Mir enfilat a l’Oratori –així és com el coneix de sempre la família– i amb el pinzell a la mà. El cert és que els últims anys s’havia convertit en una mena d’improvisat colomer, i que s’hi havia acumulat una considerable capa de guano. La nova galeria estarà ara situada sobre el tercer i últim pis de l’edifici i l’única funcionalitat serà projectar la llum sobre les habitacions inferiors. Una de les consignes de la intervenció, diu Orteu, va ser conservar la llanterna, que és des del punt de vista arquitectònic l’element més característic de cal Cintet. Pel que fa a la història de l’edifici, cal saber que el primer propietari va ser Guillem de Plandolit, el baró de Senaller, que el va fer aixecar el 1843 (potser una reforma integral a partir d’un edifici preexistent). Altres dates significatives d’aquesta història més que centenària són 1861, quan Jacint Rossell en va llogar els baixos per obrir-hi un comerç on es venia de tot, que es va convertir en el Pyrénnées del segle XIX i que va sobreviure fins al 1956: l’Arxiu en va ingressar fa dos anys el fons documental, avui en fase de digitalització. Entre el 1870 i el 1873 s’hi van refugiar els jesuïtes de Tolosa, avui, al monestir de Veruela, i el 1897 va ser adquirit per Cinto Rossell, fill del primer Jacint i a qui la casa deu el nom. Als anys 30 va obrir també als baixos un cine-teatre.

Cal Cintet
plaça
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic