Diari digital d'Andorra Bondia
El forat que ha deixat al mur de l'era que dona a l'hort de cal Ribot el pany de paret que va caure amb les nevades de fa quinze dies (Foto: J. S.).
El forat que ha deixat al mur de l'era que dona a l'hort de cal Ribot el pany de paret que va caure amb les nevades de fa quinze dies (Foto: J. S.).

Cal Ribot: ensurt a l’era


Escrit per: 
A. Luengo

S’ensorra part d’un mur i la propietat avança la restauració de la casa pairal escaldenca, que es va començar a aixecar al segle XV i que és una de les més antigues del país.

Va ser arran de les pluges i les nevades de fa quinze dies. El mur de l’era que dona a l’hort –a la part posterior de l’edifici, pujant pel carrer Hortalet de Ribot– va acabar cedint i en va caure un pany d’aproximadament dos metres quadrats. Un ensurt dels grans i que confirma, a més, tant la urgència de la intervenció programada per a aquesta primavera com les advertències que la propietat ha anat fent des de fa com a mínim tres cursos: les patologies que afecten cal Ribot, la casa pairal d’arquitectura vernacular més antiga que es conserva al país, la posaven en perill cert de col·lapse. La casa podia caure en qualsevol moment, deien. I s’ha comprovat ara que no era alarmisme, sinó pur realisme.

De fet, el 2010 ja es va produir un incident similar. En aquella ocasió, un altre episodi d’intenses nevades també va deixar targeta de visita: els murs interiors de la xemeneia, un dels elements més singulars de la casa, van cedir parcialment i des d’aleshores aquesta estructura es troba apuntalada amb una aparatosa bastida.

El col·lapse del mur de l’era no ha sigut, però, cap sorpresa. El cert és que aquest pany de paret presentava des de temps enrere –com a mínim, des que la propietat va llançar el primer SOS– una inquietant panxa i feia l’efecte que en qualsevol moment podia acabar cedint, com així ha sigut. Potser la pregunta oportuna seria per què no havia passat abans.

En qualsevol cas, la intervenció programada per a la primavera i que finançaran a mitges la propietat i el ministeri –en total, 80.000 euros– ja preveia actuar precisament en aquest mur, que havia d’anar a terra i s’havia de reconstruir. Per això, i dintre de la lògica preocupació, Josep Santuré li treia divendres ferro a l’incident en nom de la propietat: “Ha caigut un tros de paret que igualment havíem d’enderrocar. L’he fet examinar per l’arquitecte i esperem que no en caurà cap altre pany, però per si de cas hem acordat d’avançar a principis de març l’inici de les obres. Així ens estalviarem més sorpreses”.

La zona menys sensible

Diu Santuré que afortunadament la zona afectada ha sigut la de l’era, que és la més antiga del complex de cal Ribot –l’edifici té forma de T, i l’era és la pota d’aquesta T: data del segle XV i és al voltant d’aquest espai que va anar creixent la casa–, però que a la vegada no forma part de la zona noble. El cas és que és una de les parts més degradades de l’edifici i, de fet, no es va poder visitar –per motius de seguretat– en la jornada de portes obertes del setembre del 2015, que va fer saltar les alarmes. La intervenció que arrencarà al març –i que s’allargarà molt probablement fins a la tardor– ja preveia no només reconstruir el mur ara col·lapsat sinó també la teulada de l’era, avui semienfonsada i per on es filtra aigua al cos principal de la casa. I com advertia un tècnic dos anys enrere arran de l’estat de cal Ribot, una teulada deteriorada és el passaport segur per a la ruïna d’un immoble. També s’ha previst, en fi, reposar la biga original de la teulada, ara caiguda, i substituir-ne el llosat.

A més del mur i de la teulada de l’era, en aquesta primera campanya també es reconstruirà la xemeneia piramidal, apuntalada com ja s’ha dit des del 2010 i que és un element tan singular que fins i tot va servir de model per a la de la Casa de la Vall, quan es va restaurar als primers anys 60. Els 80.000 euros no donaran per a més. Quedarà per a més endavant una segona campanya que hauria de servir per sanejar la teulada del cos principal de cal Ribot i per inventariar-ne el mobiliari interior, que es conserva tal com el van deixar dels padrins de la propietat actual: la família Santuré hi va viure fins als anys 50 del segle passat. Però, com advertia un mes enrere, “ni se n’ha parlat ni està programada”, aquesta segona fase.

Tampoc s’ha parlat de l’hipotètic destí final de cal Ribot. La propietat sempre ha proposat buscar-li un ús social, no necessàriament la museïtzació, que en garantís l’autosuficiència i de manera que no suposés una càrrega econòmica per a les institucions –Govern i Comú d’Escaldes– que, en opinió de Santuré, han de formar part de la solució. Perquè no estem parlant d’una relíquia amb valor sentimental, ni tampoc d’un capritx de la propietat: construïda entre els segles XV i XVIII –l’estructura es conserva exactament tal com va quedar el 1724, la data de l’última ampliació–, cal Ribot és un exemplar únic de casa pairal tradicional, probablement el més antic i el més genuí –per poc masegat– que ha arribat fins a nosaltres, i així ho van entendre tant Cultura, que el 2010 el va incloure a l’inventari general del Patrimoni, com el Comú d’Escaldes, que l’ha elevat al catàleg d’edificis d’interès.

Andorra
escaldes
cal Ribot
Patrimoni
Casa Pairal
reconstrucció
xemeneia
era
Hortet del Ribot
Casa Ribot
Dilmé
Santuré

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte