“Caldria fer un esforç perquè no coincidissin espectacles el mateix dia”

És un dels actors de la jove companyia de teatre Assaig.9. Fa poc, el públic l’ha pogut veure a ‘El mètode Gronhölm’, que va estrenar amb aquest grup, i a ‘Besos’, que va dur a l’escenari el grup estable de l’Aula de Teatre.

En aquesta entrevista González parla d’aquests i altres projectes, així com de la seva pròpia trajectòria i dels reptes de futur en el camp del teatre, en què es va iniciar fa cosa de cinc anys.

Darrerament l’hem pogut veure a El mètode Gronhölm i a Besos, ¿però com van ser els seus inicis en el món del teatre?
Els meus inicis en el món del teatre són recents. Vaig començar el 2004 a l’Aula de Teatre del Comú d’Andorra la Vella amb en Pere Tomàs. M’hi vaig apuntar com a hobby, per fer alguna cosa després de la feina. De fet, des de sempre m’ha agradat, però ha estat amb el pas del temps que m’hi he anat enganxant més, sobretot després de fer el curs d’adults i d’anar estrenant obres.
Més tard, a partir de la motivació i de la passió pel teatre d’uns quants companys, va sorgir Assaig.9, la companyia en què estic actualment a banda del grup estable de l’Aula de Teatre d’Andorra la Vella. Es pot dir que vaig iniciar-me en el món del teatre gràcies al fet de conèixer una gent que estima aquesta professió i que m’ho va saber transmetre, com en Pere Tomàs, en Xavi Fernández i en Jordi Llop, que m’han ensenyat un teatre que m’ha engrescat de debò.

Després de cinc anys d’experiència als escenaris, ¿quin balanç en fa?
Doncs després d’aquest temps m’he adonat que com a actor tinc una sèrie de mancances. Vull perfeccionar-me, tenir unes bases per poder millorar. L’actor o es crea o neix; en el meu cas és una barreja. Jo vaig néixer sentint-me actor, però amb el temps t’adones que hi ha coses que es poden anar millorant. Perquè, de fet, el que va començar com un hobby et va atrapant i cada vegada en vols més. Primer en tens prou de fer teatre un cop per setmana i d’estrenar una obra de tant en tant, però ara ja no, ara vols més assajos i més estrenes.
L’any passat vaig treballar en dues obres, El mètode Gronhölm i Besos. La veritat és que era molta feina, però quan veus que fas dues obres i te’n surts és molt gratificant, però cal aprendre cada dia més. Ara treballo amb Assaig.9 preparant una obra, perfeccionant tot el que puc com a actor. Sobretot estic concentrant els esforços a millorar la veu i a adoptar una correcta posició damunt de l’escenari a cada moment. Estic molt content amb el que faig i encaro aquest 2010 amb l’objectiu d’incorporar tècnica i nous coneixements.

De tot el que ha fet fins ara (televisió, espots publicitaris, teatre...), ¿amb què es quedaria?
Cada camp t’aporta alguna cosa, però és cert que, per exemple, el que he fet de televisió i cinema no m’ha convençut gaire. Al teatre tens un públic que et dirà el que li transmets al moment, hi ha un feedback tan gran que és impagable. Aquesta sensació no la pots tenir en el cinema ni a la televisió. Al teatre estàs al 100 per cent i la relació amb el públic és instantània. Potser per això em quedaria amb el teatre.

¿La timidesa està renyida amb la interpretació dalt de l’escenari?
No. Una persona pot ser tímida i convertir-se en un bon actor. Els actors som com màquines que assagen hores i hores un mateix text, així que qualsevol, amb esforç i treball, pot fer-ho bé. També hi ha la improvisació, que a vegades pot ser perjudicial per a l’obra però altres cops pot salvar algun company o et pot salvar a tu mateix quan et quedes en blanc. Això ja és més difícil de fer si ets tímid, però per a la resta és qüestió d’assaig i treball. 

Amb El mètode Gronhölm Assaig.9 va deixar el llistó molt amunt...
Va ser la primera obra d’Assaig.9 i ens vam sorprendre molt de l’èxit que vam tenir. Ens van sortir bolos a Andorra i també a diferents llocs de Catalunya, tot i que al final no es van poder fer. De moment, però, hem deixat aquesta obra aparcada i ara concentrem els esforços en Diner molt negre. Estem molt il·lusionats amb el projecte, s’ha intentat  que tot el grup hi surti i hi estem molt implicats. Comptem una altra vegada amb el Xavi Fernández com a director, que ja ens coneix i sap com treballem, i això sempre és un plus. Esperem poder-la estrenar a l’abril.
Creiem que agradarà al públic perquè és una comèdia que té molt suc i amb la qual la gent s’ho pot passar bé.  Les comèdies gairebé sempre agraden, perquè en teatre sovint la gent vol un tipus d’espectacle per riure i no per pensar.

La gent sovint es queixa que a Andorra no hi ha gaire oferta teatral...
Sí, és cert que a vegades la gent diu que a Andorra no s’hi fa res i després el que passa és just al contrari, que es fan unes quantes coses en una sola nit. Això és un gran problema. No hauria de ser tan difícil que hi hagués un acord entre els comuns o el Govern perquè això no passés. Caldria fer un esforç perquè els espectacles no s’encavalquessin.

En tot cas, la Temporada de teatre és una de les iniciatives més consolidades del país. 
Sí, i s’hi proposen obres molt bones. Ara triomfen els muntatges en què participen  actors de sèries com Ventdelplà. Això té la seva part positiva i la part negativa. La bona és que gràcies a ells l’obra es converteix en un reclam i acaba anant al teatre gent que potser no hi aniria. La part negativa  és que hi ha actors boníssims que pel simple fet que no són famosos la gent no va a veure i es perd l’oportunitat de veure’ls actuar.