Campamà planta a l’Havana la segona fita de la creu en homenatge a Verdaguer
Land art a escala planetària i amb coartada patriòtico-literària: això és el que es va proposar Faust Campamà allà cap al 2003 amb Una creu de pedra al món, projecte fabulós que pretenia retre homenatge megalític a Verdaguer plantant una fita en memòria del poeta de Folgueroles als quatre punts cardinals. Quatre fites que havien de dibuixar al mapa una creu virtual i amb epicentre exactament al camí de la Font de les Ordigues, a Escaldes. És aquí on va plantar la primera, ara fa tretze anys: un roc de dues tones de granit, amb una esfera armil·lar gravada en un dels costats, les coordenades geogràfiques del lloc –42º 30’ de latitud Nord, 1º 30’ de longitud Est– i la cita del Dietari d’un pelegrí a Terra Santa que ha inspirat el projecte: “...La immensa creu que havia formada en la terra ab mos viatges.” Quasi tres lustres li ha costat plantar la segona fita: ho farà aquest agost a la Quinta de los Molinos, l’antic jardí botànic de l’Havana. Molts ja faria anys que haurien llançat la tovallola; ell, no, perquè ha fet seva la divisa de Cela: “Quien resiste, vence.” La cubana serà una pedra de proporcions més reduïdes i tallada amb material local –calcària dura i marbre negre– i Campamà treballarà al taller de l’escultor Juan Quintanilla. Els altres tres monòlits que hauran de completar la creu aniran a Betlem, Kaunas i Oran –ciutats que, com l’Havana, Verdaguer va visitar– i ja disposen de l’autorització reglamentària de les autoritats locals, després de l’empenteta que va donar la Unesco a un projecte que ret homenatge a la vocació ecumènica de Verdaguer i que a la vegada pretén fer passar un missatge de pau i de fraternitat a través de la creu, entès no només com a motiu cristià sinó com a signe d’interculturalitat. Ara només falta que s’hi animin els patrocinadors: cada pedra costa 15.000 euros. A canvi, ofereix un raconet per al logo: “Els garanteixo que el seu record perdurarà segles; no és l’eternitat, però és el que més s’hi acosta en termes escultòrics: mirin les piràmides.”