Canaletto, al Thyssen i per duplicat

‘L’escola de San Marco’ i ‘Capritx amb columnata’ acompanyaran Gauguin a l'exposició del 2018.

La cita és al febrer del 2018 i tant el títol com el fil conductor i el contingut exacte no se sabran fins al mes que ve. Però a poc a poc se’n van filtrant tastets. Parlem de la segona exposició del Carmen Thyssen Andorra: el director artístic, Guillermo Cervera, ja havia avançat setmanes enrere un nom, Gauguin, i una obra, Allées et vénues (1887) per anar obrint boca. Ahir va desfilar per l’Ara i Aquí de RNA i en va deixar anar un altre: Giovanni Antonino Canal, àlies Canaletto (1697-1768), el mestre de la veduta, els paisatges venecians que al segle XVIII tornaven bojos els anglosaxons que sortien del seu racó de món per fer el grand tour. Doncs vindran no un sinó dos Canalettos, i segons va confirmar aquest diari seran L’escola de San Marco i Capritx amb columna a l’interior d’un palau, dos olis de dimensions reduïdes –i idèntiques: fan 42 per 32,5 centímetres– que va executar cap al 1765 i que corresponen per tant a l’etapa final de la trajectòria del nostre home: acabava d’ingressar a l’acadèmia de Belles arts de Venècia –hi havia obtingut, és clar, la càtedra de perspectiva–, i som ja lluny dels seus anys daurats, que la crítica situa entre el 1730 i el 1745 i just abans de mudar-se a Anglaterra. La segona exposició del Thyssen obrirà a mitjan febrer i constarà de 22 teles que repassaran la història de l’art occidental des del 1600 al 1900, però no d’una forma cronològica –adverteix Cervera– sinó a través d’un motiu molt concret que ha cridat l’atenció dels grans artistes i que és present en totes les obres que recalaran a l’hotel Valira. Excepcionalment, aquesta segona exposició es podrà visitar només fins a l’octubre del 2018, perquè la intenció és que a partir del 2019 cada mostra obri onze mesos, de tardor a tardor. Això sí, “serà encara més potent que Escenaris”, augura. I això és molt dir perquè –facin memòria– la mostra inaugural del Thyssen, que tenia perquè se’n facin una idea el tractament de la llum com a fil conductor, ha portat a Escaldes obres de Monet, Matisse, Sisley i també Gauguin, a banda de Mir, Meifrén i Casas, entre els catalans.