Diari digital d'Andorra Bondia
Cal Calones es va quedar ahir petit per acollir els amics i coneguts que van assistir a l’acte en memòria de Pere Canturri; en la imatge, Susanna Vela es dirigeix als assistents, al costat de Miquel Canturri, Lluís Viu i Toni Ubach (assegut, en primer terme).
Cal Calones es va quedar ahir petit per acollir els amics i coneguts que van assistir a l’acte en memòria de Pere Canturri; en la imatge, Susanna Vela es dirigeix als assistents, al costat de Miquel Canturri, Lluís Viu i Toni Ubach (assegut, en primer terme).

Canturri i la ‘invenció’ d’Andorra


Escrit per: 
A. L. / Foto: Jonathan Gil

La presentació de la ‘Miscel·lània’ es converteix en un homenatge a l’historiador.

Hi va haver una generació que va descobrir, o millor encara, que va inventar Andorra i el relat nacional que el sustenta. En parlava ahir mateix l’escriptor Antoni Morell, i avui hi tornem a compte de Pere Canturri i de la Miscel·lània que un grapat d’amics, col·laboradorsi deixebles, coordinats per Susanna Vela i amb la complicitat d’Editorial Andorra, han consagrat a un home que va tocar tots els pals, des de la història i l’arqueologia fins a l’etnografia, l’arxivística, la restauració, la lingüística i, ai, la gestió del patrimoni. Ho va apuntar l’editor, Lluís Viu, i ho va rematar Toni Ubach, company de Canturri en l’empresa heroica que va ser la construcció d’un estat homologable: “Pere, tu sí que has fet país, tu sí que has ajudat a crear aquest món que en diem Andorra”.

Insisteix Ubach que el nostre home d’avui va dedicar tota la vida a executar un pla que tenia al cap però que mai no es va molestar a fixar per escrit: construir el relat nacional. “Se’n sentia personalment responsable”, diu, “i juntament al relat calia tenir monuments; i a més, tenir-los endreçats”. És veritat que Canturri va tenir la... fortuna (?) de trobar-s’ho tot per fer. Però és clar, calia tenir també les ganes, l’aptitud i la possibilitat de fer-ho. S’hi va consagrar en cos i ànima: així és com va descobrir la balma de la Margineda –que a França, sense anar més lluny, portaria el seu nom, suggereix Ubach–, el roc de les Bruixes i les pintures murals de Sant Martí de la Cortinada. I no sempre amb la complicitat de les autoritats, tot i que entre els anys 60 i els 90 va exercir càrrecs institucionals en una carrera en la cosa pública que va culminar com a ministre de Cultura.

Com recordava ahir Xavier Llovera, un altre dels impulsors de l’homenatge, Canturri també va col·lecionar fracassos. El més sonat, el del Cedre, el jaciment prehistòric més ric del país, arrasat quan s’hi va construir el col·legi Janer i el cementiri nou de la capital: ni Canturri, a peu d’obra durant el dia per si apareixien restes del Bronze i que a la nit anava amb llinterna a l’abocador de runa per exhumar-ne les miques, va poder evitar el desastre.

De tot això, en fi, parla la Miscel·lània. També del que podria sigut la divisa del seu escut –si n’hagués arribat mai a tenir: “Identitat, autoestima i sentit de pertinença”. I per sobre de tot, com va concloure el seu fill Miquel, “una bona persona, un gran pare i un bon marit”. Qui no firmaria una vida que es pogués resumir amb aquestes paraules?

Andorra
cal Calones
canturri
Miscel·lània
homenatge
Vela
Ubach
Llovera
La teva puntuació: 4. Número de vots: 209
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic