Diari digital d'Andorra Bondia
El síndic Vicenç Mateu amb l'historiadors alturgellenc, dijous apssat al Consell General.
El síndic Vicenç Mateu amb l'historiadors alturgellenc, dijous apssat al Consell General.

Carles Gascón, historiador: “L’òrgan assembleari del 1289 té una continuïtat que arriba fins al Consell”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

Ens pensàvem que el nostre parlament era un dels més antics d’Occident perquè el fèiem ‘nascut’ oficialment el 1419, amb el privilegi del bisbe Tovià. Doncs resulta que és 130 anys anterior: així ho sosté l’investigador alturgellenc, que remunta els orígens del Consell de la Terra a una ordinació coetània del segon Pariatge. Una petita revolució historiogràfica que aquest vespre explica en una conferència al Consell General.

Ningú s’hi havia fixat abans, que l'entrada més antiga del Llibre d’ordinacions és del 1289 i que sembla per tant lògic que el Consell de la Terra es remunti com a mínim a aquest any?

No em consta, tot i que el document està publicat, i per cert, en una nota de l’edició s’insinua que podríem estar davant d’un document fals.

El que faltava: la Carta pobla, l’acta de consagracó i ara l’ordinació del 1289. I vostè, què en pensa? És o no és fals?

L’ordinació ens ha arribat a través del Llibre d'ordinacions del Consell de la Terra, compilat el 1505. L'original d'aquest llibre no l’he tingut a les mans, però n’he consultat el microfilm. El que s’hi veu és que la lletra és la mateixa, sense interpolacions i inequívocament del XVI. Reconec que inicialment era molt suspicaç: pensava que podria ser falsa...

...Però?

La qüestió és si l’escrivà es va limitar a transcriure fidelment les ordinacions que ell havia anat recollint, o si per algun motiu espuri va interpolar no tant les ordinacions com les dates.

Vostè, que se l’ha mirat del dret i del revés, què n'opina?

 Amb els elements que tinc a la taula i amb tota l’honestedat, crec que no va interpolar i que el document del 1505 reprodueix una ordinació del 1289 perduda, però que va existir i que correspon en aquest any.

El privilegi del 1419 tampoc no ha s’ha prodigat gaire, en la historiografia. De fet, és relativament recent.

La primera menció és del 1880, en un treball de Joan de Déu Trias, catedràtic de Dret internacional i en plena polèmica sobre la qüestió d’Andorra, que pretenia dirimir qui tenia més dret sobre Andorra, si Espanya o si França.

I qui el tenia, segons el catedràtic De Deú?

Espanya, deia, precisament perquè el privilegi del 1419 l’havia atorgat el bisbe d’Urgell. La primera publicació íntegra del privilegi del 1419 la devem a Valls i Taberner i data del 1920. Però l’edita a partir d’una còpia, no de l’original, que es pensava que era un document perdut. I de fet, l’original no va aparèixer fins als anys 90, quan el patrimoni de la Casa d’Areny-Plandolit va ingressar al patrimoni de l’Estat i s’hi descobreix el privilegi, avui a l’Arxiu Nacional.

I no és sospitós de ser un altre ‘fake’, això que no se’n sapigués res fins al 1890?

No se’n sabia res perquè s’havia conservat entre la documentació de la Casa d’Areny-Plandolit i a més no se li donava la transcendència que després li ha donat la historiografia: primer se’l va considerar el document fundacional del Consell de la Terra, però avui hi ha un consens majoritari que no és ben bé així: el privilegi del 1419 reformula de forma intensa un òrgan assembleari que ja existia anteriorment.

Per què sospita que l’ordinació del 1289 és precisament la que institueix el Consell de la Terra?Podria ser que existís des d’abans i que simplement fos la més antiga que s’ha conservat.

El que em fa sospitar que és la fundacional és que està firmada pels dos consenyors, el bisbe Pere d’Urg i el comte Roger Bernat III de Foix, cosa que no es repeteix ni una sola vegada més a la resta dels documents dels segles XIV i XV. I el context: té tota la lògica històrica que aquest consell incipient coincideixi amb els canvis profundíssims que experimenten les comunitats andorranes arran dels Pariatges.

Es crea del no-res, aquest protoconsell?

En absolut. Venim d’una tradició assembleària prèvia que es remunta com a mínim al segle X i que procedeix de les assemblees d’homes lliures carolíngies.

En què es diferencien, aquestes assemblees anteriors a la que queda instituïda el 1289?

En les competències. Ls anteriors als Pariatges en tenien de judicials, que passaran a ser exclusives dels consenyors a finals del XIII. El 1289, es comença de zero? No diria tant. El que passa és que davant d’un panorama de canvis i de la tradició assembleària precedent, hi ha un pacte que permet certa participacio assembleària... afavorint un sector concret de la societat andorrana, que són els prohoms.

Per què ells, precisament?

És a ells a qui es responsabilitza de garantir el pagament de la quèstia, establert en el Pariatge del 1278, i se’ls ha de compensar. Com? Donant-los accés privilegiat a les pastures comunals.

Qui es reunia, i cada quan, a partir del 1289?

Quan hi havia alguin problema “gros”, però sense periodicitat fixa. El document del 1419 diu que abans es convocaven massa sovint. La solució va ser convocar una reunió anual, d’on sortia un cos restringit format per dos o tres representants per parròquia.

Qui podia escollir, aquests protoconsellers?

Els caps de casa.

Qui eren els elegibles?

Depenia del patrimoni. Els criteris concrets es van consolidant al llarg de l’edat moderna.

Hem d’entendre que un dia l’any es reunien els, no sé, 300 o 400 caps de casa per escollir el protoconsell?

Sí, no es reunien encara en un lloc fix: els porxos de les esglésies, en previsió de mal temps, o llocs amples com els cementiris. Atenció també amb el síndic...

Què passa?

Aquesta figura apareix ja al privilegi del 1419, però no l’hem d’entendre com una magistratura en el sentit actual. Durant molt de temps serà la persona que representarà el consell per a una problemàtica específica. És a dir, que poden conviure més d’un i més de dos síndics vinculats al Consell de la Terra.

Quan se li comença a dir així?

Consell de la Terra és un nom que ha anat fixant la historiografia. Realment no hi ha una nomenclatura específica. De forma sistemàtica no apareix fins a finals del XV. El privilegi del 1419 no parla ni una sola vegada de Consell de la Terra ni molt menys de Consell General. Terra, en fi, té unes connotacions específiques: pensem en la consigna de les guerres remences: “Visca la terra i mori el mal govern”.

Però això era a Catalunya. I aquí som a Andorra.

Terra és un concepte que barreja un àmbit geogràfic específic amb la societat que hi viu. I això és el que li confereix aquesta potència: que a partir d’un moment determinat aquestes assemblees es passin a dir Consell de la Terra està aplicant un sentiment identitari, expressa que els andorrans se senten a la vegada veïns d’una parròquia però també membres d’una entitat superior comuna, que són les valls.

Podem esperar que aparegui un dia el document que estableixi de forma fefaent i incontrovertible el naixement d’una entitat anomenada Consell de la Terra?

A la Seu, sense anar més lluny, és en l’època dels pariatges que s’estableix el règim municipal. Hem de buscar sota les pedres el privilegi fundacional i tampoc no ha aparegut. Els documents al final es perden, i sovint hem de recórrer a mètodes indirectes i al context general. Però, per què no? També el privilegi del 1419 va aparèixer de la forma més inesperada.

L’ordinació del 1289 la promulguen el bisbe i el comte. Hem d’entendre que van venir en persona a firmar-la?

Possiblement. L’escrivà del 1505 així ens ho dona a entendre, i sabem a més que el 1289 el comte Bernat Rober III està a Andorra i podria per tant haver firmat el privilegi.

Quants i quins són els andorrans que firmen el privilegi del 1289?

Quatre per parròquia, excepte Encamp, que n'hi envia tres. Exactament, els mateixos que firmen aquest 1289 un altre privilegi, promulgat també pel comte. Si fóssim molt malpensats podríem dir, és clar, l’escrivà del 1505 coneixia aquest altre privilegi i en podria haver copiat els noms per donar-li una pàtina d’autenticitat...

Doncs deixi’m ser malpensat: i si ho va fer així?

Un detall important: en el document original del 1289, els noms dels signataris només hi figuren de forma abreviada. En canvi, en el document del 1505 els noms hi surten sencers. Smbla un indici suficient que no és una còpia.

Després de tot això, podem seguir veient en el privilegi del 1419 la llavor del parlamentarisme actual, com s’ha dit habitualment?

Tot això són processos històrics. En el moment en què es produeixen potser no se’ls dona importància excessiva, però generen una dinàmica acumulativa que ens porta fins a la institució actual. No obstant això, l’òrgan assembleari creat el 1289 té una continuïtat històrica que permet afirmar com la legitimitat arriba sense trencament fins al Consell General.

Què tenen en comú, i en què difereixen?

La diferència és claríssima: els privilegis els atorgaven graciosament uns senyors feudals, el bisbe i el comte; el Consell General emana de la sobirania nacional. Són dues entitats molt diferents però com a organisme representatiu –i avui, també legislatiu– té una continuïtat indubtable. Tot i que amb un gran, decisiu trencament: la Constitució del 1994, que marca clarament un abans i un després.

Podem encara presumir legítimament que tenim un dels parlaments més antics d’Occident?

Crec que sí. Ja ho podíeu fer amb el privilegi del 1419. I ara que el podeu remuntar, diria que amb molta certesa, fins al 1289, encara més.

Per acabar: quines competències assumeix el consell del 1419?

Les del 1289 ampliades: és a dir, la responsabilitat dels prohoms a l’hora de pagar la quèstia, més l’accés privilegiat a les pastures comunals, i les que han anat incorporant al llarg dels segles, en resposta als problemes que sorgeixen. I un dels problemes recurrents seran els abusos dels agents de la justícia i dels representants dels consenyors: veguers, jutges, saig... Una de les competències que pren el 1419 el Consell de la Terra és protestar contra aquests abusos: sous excessius, pagaments que no toquen i altres.

Andorra
Consell General
consell de la terra
Gascon
1419
1289
privielgi
Tovià
Roger Bernat III
Pere d'Urg
Centenari
600 anys
Número de vots: 12
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic