Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, acta de consagració, catedral de la Seu, catedral de Santa Maria, bisbat, Ermengol, Sisebut, Oliver Vergés, Carles Gascón, Baraut
Andorra, acta de consagració, catedral de la Seu, catedral de Santa Maria, bisbat, Ermengol, Sisebut, Oliver Vergés, Carles Gascón, Baraut

Carles Gascón i Oliver Vergés, historiadors: “Més que un falsificador, Ermengol va ser un home avançat al seu temps”


Escrit per: 
A. Luengo / Vergés i Gascón explicaran dijous a la Llacuna la nova cronologia que proposen per a l'acte de consagració de la catedral de Santa Maria (Foto: Gael Piguillem).

Còpia més o menys coetània del document autèntic, o falsificació amb tots els ets i uts? Els nostres dos homes d’avui ho tenen clar, i a l’últim número de la revista ‘Afers’ sostenen que l’acta de consagració de la catedral de la Seu, firmada l’1 de novembre del 819 pel bisbe Sisebut i el comte Sunifred, és en realitat un ‘fake’ documental perpetrat a plena consciència entre el 1016 i el 1024. Dijous ho expliquen a la Llacuna.

L’acta és del 819, però resulta que el pontificat de Sisebut –que la firma– va tenir lloc entre el 834 i el 840. Un error molt matusser.

I sorprenent, perquè van fer servir fonts molt concretes i rigoroses, com ara títols de propietat, butlles i privilegis que es conservaven a l’arxiu episcopal. S’hi van mirar molt, fins i tot en la lletra, que els paleògrafs consideren que podria ser de finals del segle IX. Vaja, que tècnicament és una bona feina.

Però va i l’espifien amb Sisebut. Per què?

Així com calia ser molt rigorós a l’hora de relacionar les propietats –perquè altres poders no les reclamessin–, la successió de comtes i bisbes només es podria haver qüestionat a partir dels documents conservats a l’arxiu episcopal. Ho tenien molt ben lligat.

Ermengol, pontífex i falsificador?

Ermengol va ser sobretot un defensor del patrimoni de l’església d’Urgell. El que pretén és assegurar l’autonomia del poder eclesiàstic respecte del secular. Del comte, vaja. I utilitza tots els mitjans al seu abast. L’acta de consagració li va servir per reescriure la història del bisbat amb un registre clar de totes les parròquies de què volia obtenir rendes en forma de delme. Més que un falsificador és una persona avançada al seu temps.

I un polític disposat a tot. Fins i tot a mentir.

Però això no és exclusiu del bisbe Ermengol. Tenim ben a la vora la “Carta pobla” atribuïda a Carlemany i suposadament datada el 805, que reconeix als habitants d’Andorra la potestat de governar-se i que delimita la vall i la configura com a territori pràcticament independent... Doncs també és un document fals.

Mare meva!

Interessantíssim, perquè no se sap quan es va perpetrar. Ens n’han arribat dues còpies, una del XII i una altra del XVII, que és la que Fiter i Rossell utilitza al Manual Digest com a fons d’autoritat última per reconstruir la història d’Andorra i avalar els seus privilegis seculars.

Tornem a l’acta: per què el 1024?

L’1 de novembre d’aquell any va tenir lloc el cèlebre judici de Ponts, que és la primera vegada que l’acta apareix documentada. L’abat Duran de Santa Cecília d’Alins i el bisbe Ermengol es disputen la propietat de l’església de Cortiuda, a Peramola. Tots dos la reclamen com a pròpia, la gràcia és que tots dos aporten les seves proves: les de Duran són rebutjades per falses, mentre que l’acta d’Ermengol cola i guanya el plet.

Vostès creuen que si hagués existit abans del 1024 n’hauria quedat constància.

Un document d’aquesta importància hauria estat mencionat en les butlles papals i en els privilegis carolingis com a mínim. També en altres judicis com el de Ponts, amb el bisbat d’Urgell com a litigant. Els documents en aquella època tenien prioritat sobre els testimonis. Difícilment hi haurien renunciat, si l’haguessin tingut a mà.

I per què el 1016?

L’acta és una radiografia de les possessions episcopals a principis del segle XI. Si anem a veure aquestes possessions una a una ens adonem que l'església de Bescaran no arriba a mans del bisbat fins al 988; la de Tuixén, fins al 993; i la catedral de la Seu –que no era una propietat episcopal, sinó comtal: els comtes en tenien la clau, per entendre’ns– fins al 1010. Per tant, no hauria hagut de sortir a l’acta de consagració del 819 perquè encara no era propietat del bisbat. Però hi surt. Hi surt, com també la de Cornellana, que no reverteix en el bisbat fins al 1016.

Ningú no es va adonar, d’aquesta manipulació tan flagrant?

El 1010 moren Ermengol I i també el bisbe Sala. El nou home fort és el bisbe Ermengol, amb un comte –Ermengol II– acabat de néixer. L’acta és una manera d’afirmar la propietat sobre la catedral des de temps immemorials, com a mínim des del 819.

No són els primers que proposen una cronologia alternativa per a l’acta.

Nosaltres hem acotat la forquilla temporal en els vuit anys que van del 1016 al 1024. Les datacions anteriors eren molt més obertes: després del 950, després del 980, en temps del bisbe Sala, a principis del segle XI... A més, ho relacionem amb el context: les donacions d’esglésies, la minoria d’edat d’Ermengol II...

Ho va fer per diners, el bisbe?

Disposar d’un document que justifiqui la teva jurisdicció sobre totes i cadascuna de les parròquies sobre les quals vols aplicar un delme. Com més antic, millor: més autoritat.

Què en deia, el pare Cebrià Baraut?

Que l’acta s’havia fet a posteriori, però amb bona fe i utilitzant fonts genuïnes: després del 860, deia. I ho sostenia a partir de la paleografia i de documents posteriors que seguien l’acta: si la butlla papal segueix l’acta, argumentava, serà que l’acta ja existia. Nosaltres plantegem exactament el contrari: no són la butlla i altres documents que beuen de l’acta, sinó l’acta que beu d’aquests documents anteriors.

Si no fos per les dates que no quadren i perquè a Ermengol i al seu escrivà se’ls en va anar la mà amb les esglésies, podria haver colat?

Són moltes les esglésies que el bisbat adquireix més tard; i molts, els personatges que no quadren. Fins i tot la lletra no és del 819, sinó de finals del segle IX. Potser no hauria sigut ara, però tard o d’hora l’acta hauria caigut.

El bisbat accepta pacíficament la nova hipòtesi?

L’arxiver, mossèn Benigne Marquès, ha publicat recentment una breu nota a la web del bisbat en què ratifica les tesis de pare Cebrià. Ja veurem què hi diu la historiografia, a partir dels arguments exposats.

Han tingut accés a l’acta?

Mai hem tingut el més mínim problema amb l’arxiu capitular.

Andorra
acta de consagracio
catedral de la Seu
catedral de Santa Maria
bisbat
Ermengol
Sisebut
Oliver Vergés
Carles Gascón
Baraut

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

És molt interessant esbrinar la data definitiva d’una manera científica, objectiva i documentada de l’acta de consagració de la catedral de la Seu. Ara només cal el consens unànime de totes les institucions implicades.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte