Diari digital d'Andorra Bondia

Carme Tinturé: “Quan es pensa en una galeria d’art es creu que tot és car però no és així”


Escrit per: 
A. B.


Fins fa poc estava al capdavant de l’Escola d’Art d’Andorra la Vella. Ara, Carme Tinturé acaba de fitxar per la galeria Pilar Riberaygua com a directora artística. En aquesta entrevista parla de com afronta el repte, quin serà el seu paper a la sala i quines les principals iniciatives que vol dur-hi a terme.

Va estar durant molt temps al capdavant de l’Escola d’Art del Comú d’Andorra la Vella i sembla que la sortida ha estat una mica amarga...
A  hores d’ara ja és passat. Mantinc una relació molt maca i estreta amb els companys de l’escola, i és amb això amb el que em quedo. Tinc un caràcter que em fa girar full ràpid.

Ara, doncs, s’aboca en la tasca  a l’equip de la galeria Pilar Riberaygua, a què s’acaba d’incorporar.
Sí, l’afronto com un repte que consisteix a marcar-nos uns objectius d’equip amb entusiasme i amb moltes ganes de fer coses.

¿Com es perfila la feina de cadascun en l’equip de la sala?
Ara estem treballant en aquest sentit, per perfilar la tasca de cadascú. En Jaime Ruiz ja fa un temps que hi treballa i ara continuem amb la feina que ell va començar. Entre tots dos conciliarem que fa cadascú, perquè és una bajanada repetir tasques. Hi ha moltes coses que pel fet de fer-les dues persones es fan molt millor, com les visites a tallers o similars. És una feina que és complicada i que si es pot fer entre dos sempre resulta més fàcil.

¿Al seu moment li hauria agradat formar equip amb Pilar Riberaygua?
La Pili i jo teníem una relació molt bona. Ella tenia molt clar com volia portar la galeria, la seva tasca, la trajectòria de la sala, cap on volia encarar-la, i  això s’ha vist tots els anys en què ella ha estat al capdavant de la galeria. Una continuïtat, una línia que aposta per uns artistes... tot això ho va aconseguir ella, que va marcar l’historial de la galeria. El carisma que té una persona es tradueix en la seva feina, i ella en tenia molt, però mai no vaig pensar que algun dia estaria en aquesta galeria.

¿Es manté l’esperit de Pilar Riberaygua a la galeria?
Últimament a la sala hi ha hagut massa canvis de personal, i això és molt inestable. Uns canvis que també es donen ara amb la meva arribada, ja que segurament tindré maneres de fer diferents de les que hi havia abans que entrés. Les persones donem part del nostre caràcter a la feina, i això es veu reflectit en tot el que fem.
Crec que hi ha hagut una certa desbandada d’esperit, d’idees, i en els darrers sis anys aproximadament s’ha perdut una mica la línia de sempre de la galeria. A mi m’encantaria que la gent pogués dir que la galeria Pilar Riberaygua torna a tenir la seva essència.

Recentment s’ha presentat la temporada i també s’ha inaugurat la primera exposició del programa. És una temporada que aposta per artistes bastant habituals de la sala...
No volem perdre els habituals i, exactament com feia Pilar Riberaygua, portar gent nova. Ella ho hauria continuat fent així, però sobretot sense perdre aquests artistes de la galeria.
Les exposicions han d’anar variant. Quan tens un artista en una galeria has de deixar tres o quatre anys per veure’n la trajectòria, però no et pots moure sempre en el mateix ambient d’artistes, has d’anar proposant obra nova de gent diferent.
Per això, nosaltres a la temporada hi hem afegit cares noves. Hem  buscat coses innovadores, com podria ser l’obra de Salcedo, que és una aposta totalment nova. Així mateix, els artistes cubans actualment fan molta cosa, fan una obra molt interessant i s’estan movent molt. Els quatre que hem convidat nosaltres ja es mouen per galeries europees.
No ens tanquem en absolut als artistes de sempre. Estem oberts a qualsevol innovació de qualitat.

Les galeries Art al Set i Ara Art ara fa poc han exposat art portuguès. ¿Us hi sumareu amb propostes semblants?
No descartem res. Mai no s’ha de descartar res, però no s’ha donat l’oportunitat de conèixer artistes concretament de Portugal. No hi ha una aposta per la nacionalitat. Les galeries i el món de l’art són com una teranyina que et va portant d’artista en artista, però no ens plantegem convidar artistes d’un lloc o d’un altre només per la procedència.

Per Sant Jordi vau presentar un llibre en col·laboració amb la llibreria La Puça fet entre escriptors i artistes de la galeria. ¿Aquest any hi haurà alguna sorpresa com la de llavors?
No. Va ser un projecte que va començar l’Anna Riberaygua, de la llibreria La Puça, que va començar sense gaire pretensions i es va anar fent. Tothom hi va anar dient la seva fins que el projecte va anar prenent forma i es va anar fent gran.  Finalment va sortir el que vau veure, que crec que va ser molt maco, però no es va fer pensant que po­gués ser un projecte reiteratiu o repetitiu, perquè ja no seria el mateix. Però estic segura que sortiran altres projectes que, tot i que seran molt diferents, podran ser igual d’interessants que el del Sant Jordi passat.

¿Veurem art al carrer?
Jo espero que sí. És una bona idea. El Comú ho veu amb bons ulls perquè atrau la gent del carrer, ja que no es tracta d’escultures puntuals que hagi adquirit el Comú i que passin a formar part del paisatge urbà per sempre, sinó que són escultures que van canviant, com exposicions al carrer. Per això les d’aquesta última proposta es van acabar quedant tot l’estiu. Crec que són el tipus d’iniciatives que agraden als ciutadans.

Un dels objectius de l’art urbà és apropar les obres a la gent sense necessitat que vagi a les galeries. ¿Què cal fer perquè la gent entri a les galeries?
Treure’s la idea que si entres en una galeria algú t’estarà  esperant per perseguir-te i fer-te comprar. En moltes ciutats hi ha molt més costum de visitar galeries i no és un costum de gent que estigui posada en el món de l’art, sinó que és una actitud estesa entre tots els ciutadans, que senten una curiositat per les tendències en art.
Aquí es dóna poc aquesta manera de fer i pensar.  Això és el que s’intentava fer amb el Circuit’ART, que la gent pogués fer una visita a les galeries amb un circuit interessant pensat per a tothom.

Darrerament han tancat Art Vall i Art Centre. ¿Hi ha una certa inquietud entre els galeristes?
No. Crec que la crisi, òbviament, hi ha tingut a veure, però no ha estat determinant, perquè caldria que analitzéssim cadascun dels tancaments, i segur que no només ha estat la crisi, sinó que s’hi ha sumat tot un seguit de circumstàncies. És un moment delicat, cal esperar.

¿La solució és abaixar els preus?
No, no es pot. Els artistes no poden abaixar els preus i dubto que cap galerista que tingui una mica d’ètica ho permeti. Una cosa es que es faci descomptes o abonaments, però abaixar preus no, en absolut. No es pot fer enrere.

¿A Andorra es viu amb més intensitat aquesta crisi en el món de l’art?
No. En proporció és exactament igual que en altres països.  Tot això va i ve, és molt aleatori. Hi ha molts tipus d’art i no tot l’art és car. Cal recuperar l’actitud de la classe mitjana, que començava a comprar-se art en comptes de quadres de casa de mobles. Es pot adquirir art a través d’abonaments i deixar-te aconsellar pels galeristes. No és tan difícil adquirir-ne. Potser sí algunes obres de determinats artistes, però no altres. Quan es pensa en una galeria d’art ens sembla que tot ha de ser car i no és així, hi ha de tot. Hi ha infinites possibilitats.

¿El futur de la galeria passarà per seguir la línia que més o menys ja està establerta o s’apostarà per altres disciplines i projectes diferents?
Les disciplines es van variant. Vull que la galeria  sempre tingui present l’escultura, perquè era un punt referent de la Pilar Riberaygua, però a partir d’aquí és evident que es pot fer tot o obrir-se a noves tecnologies, per què no.

La teva puntuació: 5. Número de vots: 45
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic