Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Valira, Thyssen, Museu Carmen Thyssen Andorra, Escenaris, Guillermo Cervera, baronessa Thyssen, Monet, Gauguin, Matisse, Meifrén
Andorra, Valira, Thyssen, Museu Carmen Thyssen Andorra, Escenaris, Guillermo Cervera, baronessa Thyssen, Monet, Gauguin, Matisse, Meifrén

Carmen Cervera, col·leccionista: “Les proporcions són discretes; els estàndards, de museu internacional”


Escrit per: 
A. L. / Foto: Jonathan Gil

Diu que olis com el Monet i el Sisley els havia tingut al dormitori; que el Gauguin va ser el primer quadre que va adquirir en una subhasta i que el gran Meifrén té per a ella un significat especial. N’està orgullosa i se li nota, però no és estrany perquè la baronessa Thyssen exposa al Valira una part de la seva vida.

Satisfeta?

Moltíssim. És que ho dic de cor i també amb tot el convenciment: aquest és un dels millors museus que ara mateix hi ha al món. Com a equipament, vull dir. I després hi ha la col·lecció.

És exactament així com se l’imaginava?

Molt més del que em podia imaginar. És veritat que l’espai és reduït, però la tecnologia que hi hem incorporat és la que correspon a un gran museu.

L’exposició inaugural: ha participat vostè personalment en la selecció?

I tant que sí. Amb el director artístic i amb el meu fill, Borja. És clar que n’hauria portat 200 més, però és que no hi caben.

Sabem que són com fills i que no pot triar-ne un, però... triï’n un!

Tots els que hi ha aquí, efectivament, tenen per a mi una significació especial. Hort sota l’església de Bihorel, per exemple, és el primer Gauguin que vaig adquirir tota sola.

Expliqui, expliqui.

Ja en teníem altres, però en aquella ocasió ell estava de viatge, va sorgir l’oportunitat en una subhasta i m’hi vaig llançar. Amb la gràcia afegida que és la primera tela que Gauguin va pintar quan va deixar el banc on treballava per marxar a Rouen amb els seus amics. Aquest és per tant el primer que va pintar després d’accedir a la, diguem-me, llibertat.

Han apostat per autors populars i amb ganxo. De risc, per començar, més aviat poc.

És veritat, però no es tracta només del nom. Fixa’t en aquest Meifrén, El port de Barcelona: el vaig adquirir en una subhasta a Londres. Un Meifrén a Londres! Quan el vaig veure no m’ho podia creure. El quadre és meravellós, espectacular, i Meifrén m’encanta. Com l’Interior a l’aire lliure, de Casas.

Ara sembla fàcil, però han sigut dos anys llaaargs. En algun moment ha tingut la sensació que això perillava?

Mai. A més, els andorrans sou gent seriosa. És una de les coses que m’agrada d’aquest país: la professionalitat.

Es va parlar d’Inúu, del Núvol i també va sonar l’edifici Diamant, però finalment va ser el Valira: era la primera opció, o la més viable?

Era el que podíem tenir, però és que a més es troba en un lloc privilegiat, envoltat d’equipaments culturals –el CAEE, Art­alroc–, i no ho oblidem, aquest és un edifici amb pedigrí.

Exerceixi de crítica: això acaba d’arrencar, però vostè n’ha vist molts, de museus. Què poliria, del Carmen Thyssen Andorra?

Encara no m’he topat amb res de millorable, i mira que soc terriblement perfeccionista, cosa que –d’altra banda– els anys t’ensenyen que és una absoluta pèrdua de temps.

Comparat amb els espais Thyssen de Màlaga i Sant Feliu, quina és la gràcia del nostre?

Aquest és un museu d’última generació, em pots creure. Dubto que ara mateix hi hagi a cap altre lloc del món un museu d’aquestes característiques. Les proporcions són discretes, però els estàndards són de gran museu internacional.

El conveni és per deu anys: què hauria de passar per no renovar-lo?

Ara mateix el que penso és que això s’allargarà molt més enllà d’aquest termini inicial.

S’ha criticat el cost: un milió llarg d’euros, per adequar l’espai, i 400.000 més de funcionament anual...

Li respondré amb un exemple: quan el Govern basc va renovar fa dos anys l’acord amb el Guggenheim, a raó d’1,9 milions anuals, a Urkullu se li van llançar a la jugular. I saps què va respondre? Que el retorn que generaria s’havia calculat en una xifra que fregava els 150 milions... anuals.

Ho hem de mesurar en aquests termes, també?

Òbviament, el museu farà de ganxo turístic: l’oferta cultural del país és important, però faltava precisament una col·lecció com la que proposem aquí.

I vostè, què en treu, d’aquesta estupenda aventura?

Els pintors mereixen que la seva obra s’exposi als museus, que tothom la pugui admirar. I això val per a tots, inclosos els més cèlebres –i aquí en tenim uns quants–. Jo em sento feliç, en un museu, perquè són els que garanteixen la subsistència dels bons autors i dels bons quadres. Fer les coses ben fetes em satisfà, i aquest museu està molt ben fet. Però molt.

Vindrà sovint? Vull dir que si venim al Valira és possible que ens la topem per aquí?

Tant com pugui. Per tot això i perquè els tinc molt carinyo, a aquests quadres. Pensa que molts d’ells han viscut amb mi i amb el meu marit.

M’està dient que algun d’aquests quadres ha penjat a casa seva?

I tant: el Monet era al nostre dormitori a Lugano. El primer que vèiem quan ens llevàvem era Cabana de Trouville! El Gauguin el vam tenir a Madrid, i Clariana de bosc, de Sisley, a la Costa Brava.

Andorra
Valira
Thyssen
Museu Carmen Thyssen Andorra
Escenaris
Guillermo Cervera
baronessa Thyssen
Monet
Gauguin
Matisse
Meifrén

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte