Carmen Cervera, col·leccionista: “Quan sents com una punxada, saps que el quadre t’ha atrapat i que no el deixaràs escapar”

‘Femina Feminae’ va obrir oficiosament fa un mes però la inaguració oficial, amb el glamur de les grans ocasions, va tenir lloc ahir... amb les notables absències del cap de Govern i de la ministra de Cultura –ella, per malaltia– i, naturalment, amb la baronessa com a amfitriona. Fins al 10 de setembre del 2019 al Valira.

A 'Femina Feminae' no hi ha un Gauguin, ni un Sisley, ni un Pissarro...

...Però sí un Delaunay!

Té raó. La pregunta és: ens deixem enlluernar massa pels noms sonors, mediàtics?

És un debilitat humana i comprensible. Ens passa a tots, i als col·leccionistes, els primers. Dit això, aquí hi ha noms se primeríssima fila, des de Homer i Matisse fins a Berthe Morisot.

Pel títol i la vocació d’aquesta tercera exposició, no hauria estat l’ocasió de portar Louise Moillon, que sempre ha dit que és una de les autores preferides de la col·lecció?

Doncs tens tota la raó. Un bodegó sensacional que mai no em canso de mirar. Em comprometo a portar-lo a la pròxima exposició.

Cal una política de discriminació positiva perquè hi hagi més presència femenina en galeries, exposicions i col·leccions?

La realitat és que hi ha poques dones pintores. I atenció, que és culpa nostra, perquè totes hauríem pogut pintar si haguéssim volgut, com va fer Moillon, i fa quasi quatre segles. Potser no ho hem intentat prou. D’altra banda, en les exposicions anteriors hem portat obres de Murnau, Munter, Goncharova, Stepanova i Sonia Dalaunay, i en aquesta tenim la Pastora nua de Morisot, sensacional.

Que ser dona 'puntuï' més...

...no em sembla correcte. No crec que hagi de ser així, i em sembla que en certs aspectes tot això s’està portant massa lluny. Al final, homes i dones som companys, tots venim de la costella d’Adam.

Quina és la seva última adquisició?

Un paisatge de Rusiñol preciós, diví. En una subhasta de Madrid. Em va enamorar, a banda que és un dels pocs pastels que va pintar. I no descobreixo res si dic que tinc una debilitat per la pintura catalana.

Per què un quadre sí, i un altre, no?

En rares ocasions sents com una punxada. Saps que t’ha atrapat i que serà molt difícil deixar-lo escapar. Amb aquest Rusiñol –autor que d’altra banda m’encanta– em va passar exactament això.

Els meus dos preferits de Femina Feminae: 'Dona amb papallona', d’Urculo, i 'Nu al jardí', de Pere Pruna. Tinc bon gust?

Excel·lent. També Sunyer, amb aquestes dues dones que surten de la dutxa després d’un dia de platja, amb el gat que les contempla i en un escenari per a mi idíl·lic com ho és Sitges.

Sospito que el gat simbolitza l’home. I no qualsevol home, sinó un 'voyeur'...

Malpensat que ets. M’has fet recordar una anècdota molt divertida que va passar en una exposició de Toulouse-Lautrec. En un dels quadres hi ha una dona a qui un senyor li està descordant la faixa. ‘Quin escàndol’, va cridar una dama, quan el va veure: ‘Una dona despullant una senyora!’ ‘Perdoni que li digui’, li va respondre el pintor, ‘però vostè té una ment molt bruta, perquè és un marit que ajuda la seva esposa a vestir-se’.

Té com a col·leccionista interès en instal·lacions, 'performances' i art digital?

I tant. M’encanten. El problema de les instal·lacions és que són molt difícils de reproduir. Si no ho fas amb un respecte reverencial, perden el sentit.

Artistes del país: ha adquirit obra? En segueix algun?

En tinc una d’ullada, perquè és una dona. I no diré noms perquè cal ser molt prudent.

La sorpresa de Femina Feminae potser sigui 'L’esclava', de Clarà, il·lustríssim representant d’una escultura noucentista que avui tenim molt arraconada.

Injustament, perquè és una peça estupenda, i el Noucentisme, un moviment ben interessant. I aquí al costat tenim la sala de Josep Viladomat, que té algun parentiu artístic amb Clarà. Visitin-la!