Diari digital d'Andorra Bondia
Carmen Thyssen, col·leccionista: “Gauguin, Sisley i Pissarro m’encanten, però seria un error ignorar les altres obres”
Carmen Thyssen, col·leccionista: “Gauguin, Sisley i Pissarro m’encanten, però seria un error ignorar les altres obres”

Carmen Thyssen, col·leccionista: “Gauguin, Sisley i Pissarro m’encanten, però seria un error ignorar les altres obres”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

Diu amb tota la raó del món que és no és habitual contemplar un Gauguin a un pam –o dos– del nas. Al Museu Carmen Thyssen Andorra, sí. I, al costat de Gauguin, altres 21 obres reunides sota el lema ‘Allées et vénues’, i que repassen la història de l’art occidental des del 1600 i a través de la idea del camí. A l’antic hotel Valira d’Escaldes –al costat de casa, vaja– i fins al 10 de setembre. Perdre-se-la no té perdó.

Sosté el comissari, Guille Cervera, que 'Allées et vénues' és una de les seves tres teles preferides de la col·lecció Thyssen.

No sabria dir si de les tres, però que és entre les preferides, segur. Pensa que la teníem al castell de Daylesford, on ens vam casar. Al dormitori! Així que quan érem a Anglaterra, cada matí quan ens llevàvem el primer que vèiem era aquest oli meravellós.

El Gauguin d’'Escenaris', 'Hort sota l’església de Bihorel', el va adquirir vostè mateixa. 'Allées et venues', també?

No, no. Va ser cosa del meu marit. En canvi, sí que vaig comprar jo mateixa la Vista de la Carrera de San Jerónimo, de Van Kessel. I té una història molt divertida. Expliqui, expliqui. Érem a Madrid, perquè l’endemà, precisament, teníem la primera reunió del patronat del Thyssen al Palau de Villahermosa. Mentre s’acabaven les obres, les reunions les fèiem al Ritz, al Palace. La tarda anterior vaig aprofitar per visitar una galeria i em vaig topar amb aquesta obra sensacional.

A la butxaca no se la podia endur.

Home, és que fa 4,5 metres de llarg! Li dic a la galerista: “Si vostès són capaços de portar-lo demà al matí a primera hora al Thyssen perquè estigui a punt per a la reunió del patronat, a la tarda, me’l quedo”.

Òbviament, van ser capaços.

És clar. I la sorpresa majúscula que es va endur el patronat quan van veure’l allà plantat: just aquí és on avui hi ha el Thyssen.

Alguna altra per la qual senti un carinyo especial?

Fi de jornada, de Sanvisens. De fet, totes les de l’escola catalana: La creu de terme, de Rusiñol; Paisatge, d’Urgell, i Carrer dels terrissaires, de Mir.

Una concessió sentimental?

No ben bé. Pensa que el museu de Sant Feliu, que s’inaugurarà properament, el consagrarem íntegrament a la història de la pintura catalana dels segles XIX i XX, que tenim perfectament representada a la col·lecció. N’hi exposarem cap a 300! Però no és una concessió.

Llavors?

Com a catalana, me’n sento orgullosa, evidentment. Però és que, a més, són pintors de primeríssima fila que mereixen ser reivindicats amb tots els honors al nivell de les grans escoles de la pintura universal.

Mir, Rusiñol, Meifrén i companyia són igualment valorats a dintre que a fora de Catalunya?

He lluitat amb totes les meves forces perquè sigui així i els he exposat per tot el món. Vaig ser la primera que va portar Martí Alsina a la Xina, per exemple. I n’estic especialment satisfeta perquè els xinesos no coneixien l’art català, simplement perquè no l’havien vist mai. Estic parlant de mitjan anys 90, quan encara no podien sortir del país amb les facilitats d’avui. Vaig estar tres mesos a Xangai i tres més a Pequín.

Guille Cervera diu que qualitativament estan a l’alçada de flamencs, italians i francesos, però que no han tingut la seva fortuna mediàtica.

Per això mateix sempre en colo uns quants a les meves exposicions, al costat dels grans mestres internacionals.

Però els ulls se’ns n’aniran lògicament a Gauguin, Pissaro, Sisley i Nolde, les patums de la mostra. Són 'celebrities' de la pintura occidental i a tots ens agrada tocar tou.

A mi també m’encanten, és clar. Però seria un error que passéssim de llarg altres obres que per mi –i ho dic amb tota sinceritat– són igual d’importants. El que diferencia Gauguin, Pissarro o Sisley dels altres és que en un moment donat les galeries i cases de subhastes els van posar de moda. Però si un quadre té qualitat, per mi el nom de l’autor és indiferent.

Si ens deixem caure un matí qualsevol pel Valira, és possible que ens l’hi trobem? Vaja, que si s’hi deixa caure gaire sovint, pel museu.

M’encanta venir perquè veure’ls de tant a la vora és un privilegi raríssim. Al Thyssen de Madrid t’obliguen a guardar les distàncies.

A vostè, també?

I tant.

Per acabar, quina ha sigut la seva participació en la selecció de les 22 obres d’Allées et vénues?

M’agrada participar-hi, el resultat és molt especial, per les obres i pel concepte que les lliga. Estic convençuda que tindrà tan èxit com Escenaris. O més. No és casualitat que Lonely Planet ens posés entre els deu museus de tot el món –atenció– que s’han de descobrir el 2018. Com comprendràs, me’n sento especialment feliç i orgullosa.

El secret?

Que s’ha treballat molt, molt bé i amb molt d’afecte. A Allées et vénues hi ha només una pintora.

Cal visibilitzar la dona també al món de l’art?

La veritat és que hi ha poques pintores als segles XIX i XX. Sembla mentida, però és així. I això que m’hi miro especialment. A banda de Murnau, la tela de Gabrielle Münter que exposem al Valira, al Thyssen de Madrid hi tenim obra de Louise Moillon, boníssima, i que abans o després portarem a Escaldes. I també de Natalia Goncharova, Sonia Delaunay i Varvara Stepanova, que ja vam tenir a Escenaris. Però costa, trobar-ne.

Andorra
escaldes
museu
Thyssen
Carmen
Borja
Valira
Cervera
Número de vots: 552
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic