Casa Cintet comença a parlar

Cultura destina 24.000 euros a ordenar i descriure el fons documental del ‘Pyrénées del XIX’.

“El Pyrénées del segle XIX i la primera meitat del XX”. Així és com ara fa un any llarg l’aleshores cap de l’Arxiu Nacional, Susanna Vela, es referia a Casa Cintet. L’Arxiu acaba d’ingressar en règim de comodat el singularíssim fons documental que es va generar entre els anys 1861 i 1956, que és el segle just, clavat, que va estar obert als baixos d’aquest històric casalot de la plaça Benlloch de la capital una casa comercial on es venia de tot: des de queviures fins a roba, tabac i eines. El fons, de dimensions considerables, constava de 21 llibres de comptes, inclosos els de la serradora del Cintet, 12 de correspondència comercial i 42 d’arrendaments, més el llibre de la cantina de Fhasa.

En total, 7.390 documents comercials, però també 5.120 de contingut familiar i patrimonial, que constitueixen un fons únic, perquè no n’hi ha cap de similar, i que aportarà llum sobre les relacions i les decisions d’un comerciant del tombant de segle XX: quins productes eren els més sol·licitats, i quins, els més cars, quins eren els seus proveïdors, amb quina puntualitat pagava, com evolucionava el gènere a la venda i, per dir-ho així, les modes dels nostres rebesavis, i també, qui eren els seus clients. Dades que permetran perfilar un aspecte fins ara absolutament negligit pels investigadors, precisament per falta de matèria primera: la nostra història comercial en un període, a més, decisiu en la configuració de l’Andorra que coneixem.

Doncs bé: el ministeri de Cultura destinarà 24.000 a posar ordre i concert entre aquest oceà documental i el tindrà descrit, classificat i inventariat en el termini de deu mesos. I com recordaran, perquè ho hem explicat aquí mateix, aquesta campanya tindrà lloc en paral·lel a la restauració integral de Casa Cintet, impulsada per la propietat, que va començar al febrer i que si es compleixen els terminis previstos conclourà el 2022. L’únic que en sobreviurà de l’edifici original, aixecat el 1843 segons l’any que figura en un dels balcons del primer pis, serà precisament la façana, que d’altra banda recuperarà els portals originals que van ser reformats als anys 50 o 60 del segle passat. La resta de l’estructura ha anat a terra i si passen per la plaça Benlloch comprovaran que rere de la façana hi ha un gran buit que s’anirà omplint els pròxims mesos, i que al final de tot acabarà coronant la singular galeria –o cimbori, que és com els arquitectes li’n volen dir– que constituïa un dels elements més idiosincràtics de Casa Cintet –i de la plaça Benlloch.

La història de la casa arrenca com ja s’ha dit el 1943, quan la va fer construir Guillem de Plandolit, el baró de Senaller. El 1862 Jacint Rossell en va llogar els baixos per obrir-hi els primers magatzems de la nostra història, i el fill de Jacint, Cintet, va adquirir tot l’edifici el 1897. I va ser d’aquest Cintet de qui la casa va prendre finalment el nom. Un altre episodi pintoresc d’aquesta història més que centenària és el fugaç pas de la Companyia de Jesús, que hi va obrir un novici entre el 1870 i el 1873.