Casa Cintet ingressa a l’Arxiu

El fons del ‘Pyrénées del tombant de segle XX’ permetrà reconstruir la història comercial del país.

“Un fons preciós i extraordinari, una meravella per als investigadors”. Amb aquest entusiasme descriu la cap de l’Arxiu Nacional, Susanna Vela, la cessió del fons documental de Casa Cintet de la capital, datat entre el 1861 i el 1956. I no era per menys perquè, a banda del volum –80 llibres de comptabilitat i 4.200 documents més– es tracta d’un fons literalment únic, perquè a l’Arxiu no n’hi ha cap altre de remotament similar. I què té d’especial el de Casa Cintet? Que la col·lecció de llibres de comptes, correspondència, llibretes de factures i rebuts de cal Cintet –s’hi venia de tot, des de queviures fins a roba, tabac i eines; era, diu Vela graficament, “el Pyrénées de l’època”–, permet seguir l’activitat comercial de la família durant un lapse considerable de temps.

Sona espès? Doncs res més lluny de la realitat, perquè tota aquesta documentació aportarà llum per exemple sobre les relacions i les decisions d’un comerciant del tombant de segle –quins productes comprava, quins eren els més sol·licitats i els més cars, qui eren els seus proveïdors, amb quina puntualitat pagava, com evoluciona el gènere a la venda i també qui eren els seus clients. Una temàtica, conclou, “sobre la qual l’Arxiu no té pràcticament documentació, que a banda del valor estrictament històric serà amb tota seguretat una font important d’informació i que obre portes a la investigació d’un aspecte tan poc transitat com és la història comerical del país, sense oblidar, com hem vist, les implicacions antropològiques”.

Entre la documentació cedida hi ha petites joies –per la seva raresa– com ara els llibres de comptes de l’asserradora de Casa Cintet, el llibre de la cantina de Fhasa –que permetrà saber què menjaven els obrers dque aixecaven la central –no diguin que no és interessant– i el del cafe-cine-teatre que hi havia el 1932 als baixos. Cine! Bona part de la documentació correspon als anys en què Casa Cintet va estar gestionada per Jacint Rossell, i arriba fins a la clausura del comerç, el 1956. Han sigut precisament els hereus els que han cedit la documentació, en règim de comodat i per un termini de 25 anys que s’anirà renovant després de forma tàcita per per períodes de cinc anys i amb l’objectiu que siguin inventariats, classificats, descrits, restaurats i digitalitzats.

El fons, en fi, potser aporti també llum sobre el pas dels jesuïtes de Balaguer per la capital: s’hi van instal·lar l’octubre del 1870, procedents de Tolosa –s’hi havien exiliat el 1868, l’any de la Revolució Gloriosa a Espanya– i precisament a cal Cintet, tal com explica el novici Luis Fiter a Historia y novena de Nostra Senyora de Meritxell. I poca broma, perquè el 1872 eren una setantena, entre pares, coadjutors i novicis.